Els borregos: arrelats a Cardedeu des de fa segles
Com recull Ferran Canyameres a El Vallès, rigor i bellesa, els borregos són “rosegons de casa rica, amb gust de pa de mel, que és cosa que mai no enfita”
Núria Pujolàs
(text)
Comencem la passejada pel món dels borregos amb la definició del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana d’en Joan Coromines: “Borrego és una espècie de carquinyoli, el nom del qual prové de borrec, aplicació comparable per la consistència d’aquest dolç, tan dur de rosegar, comparada amb la tossuderia quasi invencible, que és pròpia de l’ovella mascle quan ja no és ben jove”. I, sense cap ànsia de dur-li la contrària al mestre Coromines, afegim que també podem assaborir-los en versió tova, venuts normalment en barres d’uns cinquanta centímetres de llargada o bé trossejats.
De fet, tal com ens expliquen des del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu: “El borrego és una especialitat de rebosteria que, tot i fer-se’n en diversos llocs, els més coneguts (fets amb anís i matafaluga) són els de Cardedeu, d’aquí que gaudeixi de marca registrada Borrego de Cardedeu, producte artesà de qualitat”.
Tres ingredients secrets
Segons Tomàs Balvey, l’eminent químic i farmacèutic de Cardedeu, els ingredients per fer borregos són: farina, sucre, mantega, ous i matafaluga, i “tres ingredients secrets que integren una fórmula confidencial que passa de pares a fills”, i afegia que “els borregos van bé pel ventrell, perquè són diürètics, catàrtics, emètics i estíptics, excel·lents per a fer règim, i per això hi ha metges que els recomanen a les persones delicades de la panxa”.
Val a dir que, en l’actualitat, el pastisser cardedeuenc Maurici Cot ha adaptat aquests ingredients perquè siguin aptes per a celíacs, tot evitant l’ús de gluten, lactosa i ous i mitjançant farines d’arròs i blat de moro o panís, o sigui, borregos vegans.
En alguna ocasió també s’haurien fet borregos banyats amb xocolata de l’obrador Hi Som, on es treballa a partir de la inclusió de persones amb diversitat funcional i, podríem parlar, així, de “borregos inclusius”.
Un viatge per la història
L’historiador local Pere Comas i Duran va escriure un monogràfic sobre els borregos que ens situa en la importància i història d’aquestes postres. Així, explica que segons el periòdic La crònica de Cataluña, el 22 de setembre de 1871, quan el rei Amadeu de Savoia va aturar-se a Cardedeu anant de camí cap a Girona, la família reial –que va ser acompanyada per les forces vives del moment, l’alcalde, Josep Clavell, i el rector, Mossèn Pere Cabot– va rebre un ram de flors, i sembla ser que “també se’ls va obsequiar amb uns borregos”.
El mateix Pere Comas continua explicant que “la tradició també assegura que dos anys després, mentre els seus guerrillers feien de les seves per la plana i ell els menava des de la muntanya de dalt, en Francesc Savalls també era un gormand dels borregos“. Precisament, diu que se’ls menjava havent dinat, per postres, o sucant-los en vi ranci, mentre jugava a la brisca.
Pastisseries i fleques
Pere Comas i Duran també cita la importància de les fleques que van iniciar la fabricació de borregos a Cardedeu i explica que “en Pere Sabatés, després de la restauració del rei Alfons XII, l’any 1855, hauria enviat lots de borregos a la Casa Reial i la seva gentilesa seria premiada amb el títol de proveedor de la Real Casa, molt freqüent en aquells temps i que empraven els comerços i les indústries per a fer propaganda dels seus productes”.
El títol, que devia ésser dels volts de l’any 1878, va esperonar Pere Sabatés a fer propaganda dels seus productes, publicant els primers impresos que es coneixen, “ornats amb l’escut, i li donà fums per esculpir una corona reial en una finestra conopial tapiada, sota el balcó de casa seva, corona que fou esmotxada l’any 1936, al principi de la Guerra Civil”.
També, segons el mateix Pere Comas “la casa Domingo Vila declara haver fabricat borregos des de 1770, en el forn regentat per sis generacions de Domingos Vila, primer a la plaça Vella, en una casa que havia de ser derruïda l’any 1893, però que no fou enderrocada fins l’any 1931 per a donar lloc a l’actual plaça Anselm Clavé. L’any 1882, l’antic forn de pa i obrador de borregos de can Mingo es va traslladar a la nova mansió del carrer de Sant Antoni, carrer que s’havia obert l’any 1877”.
En l’actualitat aquesta pastisseria està tancada tot i que si passegem pel carrer Sant Antoni encara en podem veure el rètol. Núria Vila, la darrera de la tradició familiar de la Pastisseria Vila, va explicar en una entrevista de Ràdio Televisió de Cardedeu, com el fet de trossejar els borregos es feia en colla, ja sigui amb l’ajut dels infants quan sortien de l’escola o amb la trobada dels amics del seu pare. Fins i tot comenta que en una d’aquestes trobades comunitàries a can Domingo Vila hi havia en Marc Viader i tot xerrant i compartint idees hauria inventat el Cacaolat.
Dolors Ricós, de la Pastisseria Ricós, ens comenta que recorda quan els turistes que anaven al Montseny amb diferents vehicles, com els sidecars, s’aturaven a Cardedeu a comprar borregos. També explica que durant un temps, hi havia la “Rosa dels borregos” que els despatxava a l’estació de tren per als estiuejants que venien a Cardedeu.
La Pastisseria Piella, conjuntament amb totes les altres pastisseries esmentades, van ser les protagonistes d’estrenar, l’any 2000, el torró de Borrego a la Fira de Nadal de Cardedeu. El torró de borrego és elaborat amb comí, massapà i borrego. Més endavant, com ens explica l’Èric Pastisser, també van crear un nou producte: el torró de trufa de xocolata fet amb ratafia i borrego.
Aprofitem per recordar que aquest any la Fira és el cap de setmana del 15 al 17 de desembre de 2023 i, de ben segur, l’Associació de Veïns del Centre Vila, una vegada més, omplirà els carrers de visitants.
I és que, com deia la publicació La Barretina (núm. 123 – 21 juny 1895): “Borregos dels de primera, i lloc on molt bé estareu: Cardedeu”.
En definitiva, i talment com si fóssim en un anunci ben conegut de cafè, més d’un cardedeuenc fa arribar borregos a la família o amics que viuen a l’estranger perquè amb la memòria olfactiva o del paladar se sentin com a casa.
Carpeta Tastets vallesans
