Conèixer per poder estimar i salvaguardar

“Cal que un patrimoni es conegui perquè s’estimi i es pugui salvaguardar”. Aquesta reflexió clàssica és la que hi ha al darrere de l’impuls que ha portat a la creació de les nombroses entitats que els darrers anys s’han activat als pobles i ciutats del Vallès amb voluntat memorialista, juntament amb els centres d’estudis locals que, ja des de més antic, es dediquen a investigar la història i el patrimoni local en un sentit ben ampli. Unes i altres comparteixen l’afany doble de voler conèixer i divulgar aquests bens col·lectius que tant ens identifiquen com a veïns i veïnes d’unes localitats concretes. I, sens dubte, el coneixement i la vivència de la pròpia història, de la memòria popular i d’un patrimoni diversíssim són els passos previs per a l’estima i la salvaguarda que mereixen.
Integrades per persones de gran formació acadèmica i d’altres que destaquen per l’estima i els coneixements antics que tenen del seu poble o ciutat, aquestes entitats encarnen una saviesa de valor incalculable, com el mateix patrimoni. Són persones voluntàries que fan un tasca impagable de la qual n’és un bon testimoni aquesta carpeta de Vallesos que recopila dades d’una trentena llarga d’entitats que s’hi dediquen de forma general –en un llistat ben segur incomplet–, deixant a banda aquelles moltes altres que estudien àmbits més específics –des de la particularitats d’un riu, a l’art romànic o tradicions pageses, posem per cas.
El concepte de patrimoni –tant el material com l’immaterial– com a bé cultural col·lectiu s’ha prestigiat molt els darrers temps i també s’ha ampliat molt el seu àmbit, com ho recorden les jornades europees del patrimoni que es fan arreu. Certament, no cal que una localitat tingui un castell o un monestir romànic per parlar d’un patrimoni que ara es té clar que el conformen grans edificis, però també esglesioles i masies de segles, nuclis antics, construccions de pedra seca, danses i cançons populars, els elements de la natura i del paisatge i –és clar!– la documentació de la pròpia història.
És obvi que els darrers seixanta anys el nostre entorn i la nostra manera de viure-hi ha canviat més que en segles sencers. La transformació urbanística, demogràfica i social que han viscut els nostres pobles i ciutats els últims decennis ha estat espectacular. I aquest fet ha estat clau per empènyer moltes persones a voler-ne guardar la memòria i difondre-la amb orgull, des del convenciment que els canvis vertiginosos esdevinguts amb tants avenços tecnològics els fan dipositaris privilegiats d’un llegat que cal manternir i no perdre’l. I tenen tota la raó i cal agrair-los la feinada. Gairebé sembla un tòpic, però mai no sabrem on anem si no sabem i estimem d’on venim.

Una imatge de la visita organitzada aquesta tardor pel Grup l’Abans de Lliçà d’Amunt a la masia de Can Comes. Foto: Grup l’Abans de Lliçà d’Amunt

Davantal

Conèixer per poder estimar i salvaguardar