Una guia de l’Alpina lliga llocs i personatges d’ “Els sots feréstecs”
El geògraf Ramon Closas, vinculat al Figueró, és l’autor del llibre que ressegueix el món novel·lat per Raimon Casellas
Josep Mas Castellsagué
(text)
, Pere Cornellas i Aligué (fotografies)
Els paratges dels Sots feréstecs, amb Puiggraciós i Montmany com a pols oposats, són ben coneguts pels excursionistes i pels lectors de la primera novel·la modernista catalana, Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, publicada l’any 1901. Fa més de cent anys, el llibre va tenir un èxit notable i va popularitzar la contrada i els seus personatges de ficció. Dècades després, l’editorial Alpina, de Granollers, fundada pel geògraf Salvador Llobet, va oficialitzar la toponímia de tot aquest territori –que en gran part pertany al terme municipal del Figueró– en el seu reconegut mapa dels cingles de Bertí, publicat per primera vegada l’any 1946.
Ara, el geògraf Ramon Closas aporta un nou treball que lliga realitat i ficció. Impulsat per l’associació Figaró Memorial amb l’ajut de l’Ajuntament i editat per l’editorial Alpina, Els sots feréstecs. Guia de la ruta literària vol ajudar a seguir el territori, i al mateix temps, a llegir la novel·la de Casellas.
Es tracta d’un recurs que fa de pont entre les facècies que van viure els personatges d’aquells verals i la realitat tangible dels Sots –uns paratges indòmits situats entre els cingles de Bertí, els serrats de Puiggraciós, l’església en ruïnes de Montmany i el Castell de Montmany o dels Moros– tal com els podem trepitjar encara avui. Una geografia literària per resseguir, alhora, pàgines de la novel·la original i unes contrades ben properes als vallesans.
Redescobrir entorn i novel·la
Per a Ramon Closas, “aquesta guia és la veu que ens va situant i explicant què hi ha darrere de cadascuna de les cases, collades, cingles i graus que tenim al davant quan som als Sots. I fins i tot per als que no es vulguin aventurar a recórrer aquells paratges i es quedin asseguts llegint la novel·la, la guia els ajudarà a contextualitzar l’obra i cadascuna de les localitzacions i personatges que Casellas hi va situar.
La voluntat d’aquest llibre que ja és a les llibreries és, segons l’autor, “tornar a posar la novel·la i l’entorn sobre la taula perquè se’n torni a parlar i perquè es trepitgin de nou els camins, no tan sols com a tals, sinó com a testimonis de dos mons contraposats”. Closas sosté que “és una guia que vol tornar a parlar del llenguatge propi d’aquest entorn i redescobrir com vivien els nostres ancestres només fa poc més d’un segle”.
La publicació comença amb el pròleg “Els sots feréstecs o la contrada dels morts-vius”, de la professora de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maria Campillo, recentment jubilada. Campillo és de les persones que més saben de la novel·la de Casellas i dels escenaris on discorre l’acció. Aquestes primeres pàgines i les que segueixen són una introducció a la novel·la modernista i a tot l’entorn ideològic i filosòfic de l’època i, en concret, de Raimon Casellas.
En el llibre també es parla de la geografia literària dels Sots feréstecs i es fan fitxes de cadascun dels topònims que apareixen en la novel·la, en què es relaciona cada nom de lloc o de casa amb els personatges i els continguts citats al llibre. Per exemple, de l’església de Sant Pau de Montmany se’n detalla la situació en el mapa i se’n fa una descripció i una aproximació històrica. Després s’especifica què se’n diu a la novel·la i quins són els personatges que porta associats, en aquest cas mossèn Llàtzer, protagonista principal de l’obra de Casellas.
Finalment, amb recorreguts marcats en mapes molt clars de l’Alpina, es reconstrueixen els camins i llocs que segueixen els particulars personatges de la contrada: l’església de Sant Pau de Montmany, la rectoria, l’Ullar, la Rovira, el castell de Montmany o dels Moros, el Romaní, can Pere Mestre, ca n’Oliveres, el santuari i l’hostalet de Puiggraciós, can Carbassot, altres masos del sot de Bellovir i el Puig llonell, la masia que queda més allunyada.
Un recurs per al Figueró
Per a Closas, la Guia de la ruta literària també hauria de servir per convèncer de la riquesa i l’atractiu que pot suposar per al Figueró, amb la possibilitat d’explotar aquest recurs per donar a conèixer el poble i fer del topònim Sots Feréstecs l’identificador distintiu de l’entorn entre la gent i especialment entre el món excursionista: “És de gran importància que el Figueró es faci ressò actiu d’aquest territori amb les seves cingleres i mostri amb orgull els paratges i personatges que Casellas va descriure. És el que en el camp del màrqueting se n’ha dit “brànding territorial”.
La majoria dels catorze masos ocupats en la ficció pels aspres habitants dels sots han tingut una trista fi. Ben a prop de l’església –també en estat de ruïna– i seguint el mateix camí, hi ha les quatre parets que resten de la Rovira, el mas d’en Cosme, i la font de les Goges, seca de fa temps. I a l’altra vessant de la vall es veu el Romaní, el cau de l’esquiu Aleix de les Tòfones, i el Castell dels Moros, que en realitat és una fortificació, també en ruïnes, dels segles XI i XII.
Probablement, aquest llibre servirà per tornar a parlar del passat d’aquells sots i, sobretot, de quin futur els espera. Però si la situació no es capgira, aquest paratge que ara mateix és “memòria de país” serà només “el regne de la mort”, com deia el professor Jordi Castellanos, màxim especialista en la novel·la de Raimon Casellas, en un article publicat al diari El 9 Nou de març de 2011.
Calaixera Mirades
