Diu de si mateix que és una mica tímid i que allò que més l’apassiona és la natura, l’aire lliure, els rius i un bon paisatge. Creu que el món té tants problemes que preocupar-se per tots seria “desbordant” i ha optat per allò que controla. Eloi Cordomí, físic i meteoròleg, conegut per les previsions del temps a TV3 i Catalunya Ràdio, s’enfoca a fer pedagogia sobre el medi ambient i el canvi climàtic explicant què és allò que es pot fer a partir d’ara perquè “l’època de dol”, n’està convençut, “ja ha quedat superada i ara cal encarar el problema”. Per això assisteix a xerrades i formacions. I és que, a part d’aprendre, diu que, si no hagués estat meteoròleg, seria professor de secundària. Afirma que aquest era el seu pla B quan estudiava la carrera de física i juga amb la idea que encara seria possible, tot i que no descarta jubilar-se a TV3.

Noi del temps de Ràdio Palau
Eloi Cordomí va néixer a Barcelona, al barri d’Horta Guinardó, l’octubre de 1983. Té 41 anys i, des de ben petit, la seva relació amb el Vallès ha estat intermitent. El seu avi tenia un terreny a Can Falguera, a Palau-solità i Plegamans, on la família hi feia costellades. Amb els anys, s’hi van construir una casa on ell estiuejava totes les vacances, des del juny fins al setembre. Als catorze anys es va oferir per aportar dades meteorològiques a Ràdio Palau i, quan li van dir que no tenien servei de meteorologia, una cosa va portar l’altra i es va convertir en el nen/noi del temps durant els estius, amb algunes connexions de divendres, la resta de l’any. Seguia així la seva passió conreada d’alguns cursos enrere a l’escola Rel de Barcelona. I és que, tot i que ja ho ha explicat moltes vegades, li ho tornen a preguntar i no es cansa de repetir-ho: la seva dèria per la meteorologia es va iniciar de forma circumstancial, gràcies a un treball a setè de l’antiga EGB, quan a l’assignatura de llengua catalana els van encomanar fer un treball de recerca que havia d’acabar en una conferència a final de curs. Com que sempre li havia agradat la natura, la seva mare li va proposar parlar sobre els núvols i, això, al final, ha esdevingut la seva feina. Des d’aquell treball de classe, va cultivar l’afició que el va dur a dedicar la seva vida professional a la meteorologia. El van marcar una visita a l’Observatori Fabra amb un guia que li va transmetre passió per la matèria –Joan Pardo– i també el fet de fer-se membre de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). L’associació va haver de canviar els estatuts per ell, perquè no estaven preparats per acollir un menor d’edat com a membre!
El pare d’Eloi Cordomí era comercial i la mare feia classes de música i de mestressa de casa. Defineix la seva vida com a feliç i còmoda, i assegura que els seus pares li van donar suport en tot perquè, si una cosa el defineix, més enllà de la timidesa, és la determinació i la capacitat de trobar solucions per aconseguir els seus objectius. I és que creu que qui es dedica a preveure el futur, també posa la banya en buscar solucions als problemes.
La seva primera feina remunerada amb contracte va ser fent de monitor d’esquí a la Vall de Núria, per allò que li encanten les activitats a l’aire lliure. Una afició que ha dut fins a les últimes conseqüències en la seva carrera professional, perquè treballar de meteoròleg en una mitjà de comunicació li ha permès fer moltes connexions a l’aire lliure. Amb tot, en el vessant més personal de la vida, també ha pogut gaudir de l’entorn rural progressivament ja que, malgrat que va néixer a Barcelona, quan es va emparellar va anar a viure a Palau, on hi ha estat els darrers deu anys. Assegura que ha estat una etapa preciosa de la seva vida, on ha fet molts amics i molta xarxa, que li ha permès viure sobretot a Palau-solità i Plegamans, amb visites molt sovintejades a Caldes de Montbui. Ara marxa a viure al Ripollès, on ha estat passant els caps de setmana dels darrers anys i on, diu, hi ha anat perquè era un projecte comú amb el seu marit i perquè, bromeja, la cabra tira al monte. A la tele, explica, li van “posar molt fàcil per poder marxar”. Assolirà així el seu segon somni: viure envoltat de natura. Amb tot, està convençut que, en el futur, Palau continuarà sent “un punt de trobada”, perquè hi té família i amics. I encara hi afegeix: “no se si en un futur hi tornaré... Qui sap”.

La pregunta que no li fan mai
Treballar a la televisió l’ha fet conegut i, ho vulgui o no, forma part de l’star system català. Amb tot, afirma sense complexos que viu “una mica al món de la Heidi” i no s’adona mai de si fan comentaris sobre ell al seu voltant. Sempre té converses al forn de pa o a la porta de l’escola amb algú i espera que això continuï sent així al Ripollès, on sí que ha detectat que la gent el rep diferent que al Vallès, perquè “com més petit és el poble on vas a viure, el que vol saber la gent és què hi has anat a fer a casa seva”.
El que no canvia en la gent, en els catalans d’arreu, és l’interès que tenen per la meteorologia. De fet, aquesta és una pregunta que mai li han fet i que li agradaria respondre: Per què, doncs, els catalans tenen tan interès en la informació meteorològica? Creu que això passa perquè aquí agraden molt les activitats a l’aire lliure i els plans que es fan depenen del temps.