Si de noms es tracta, haurem d'etiquetar: Lluís Gascon Segundo (Granollers, 1955). I, si acabem de respectar la secció i hi afegim unes quantes traces, aleshores probablement resseguirem el color verd, l'olor de llenya acabada d'estellar o el so de l'aleteig d'una au que vola baix.
Trobar-se en Lluís en una sortida d'observació d'ocells no és res d’estrany. Podria ser-ne el guia, però és possible que el veieu caminant entre la comitiva, amb ulls atents i actitud reflexiva, un posat discret que es trenca quan, amb el mateix interès de qui és neòfit en la matèria, llença una pregunta en veu alta. Aleshores, emergeix la mirada entusiasta de qui no ha perdut el desig de conèixer.

Destre per engrescar
Lluís Gascon és naturalista i gran expert en ocells. Durant la primera dècada dels 2000, va impulsar la creació del GOT, el Grup d'Ornitologia del Tenes, amb el qual ha fet divulgació i tasques de conservació a través de sortides, tallers i activitats adreçades a sensibilitzar i a trobar nous col·laboradors que estiguin disposats a estimar la natura. De fet, aquest és un altre dels trets que defineixen la seva personalitat: la destresa per engrescar les persones a fer xarxa. Ell sap com generar connexions i aquesta habilitat podria ser fruit de la seva gran capacitat d'observació.
Hi ha un corrent que ha anat prenent cos en els darrers anys entre diferents àmbits, com el científic: el de trobar solucions basades en la natura. En essència, es tracta de fixar-se en el funcionament dels processos naturals per idear la manera d'afrontar nous reptes humans. Qui sap si l'aptitud d'en Lluís per analitzar i entendre la natura ha estat el que li ha aguditzat el sentit per clissar les persones, per saber-ne desxifrar el mapa per on transiten les seves inquietuds. Si la natura és la resposta, ell fa anys que en col·lecciona.
En Lluís és ecologista i ho exerceix amb la coherència. Tot i que no és persona de dogmes, practica la doctrina del minimalisme que aplica en tot menys en la generositat. Casa seva és refugi per a la família, amistats i espècies, totes benvingudes. Hi han fet lloc ratpenats, mallerengues i fins i tot alguna serp. Realment, es deleix perquè hi nidifiquin les orenetes; malgrat que encara no ha arribat l'hora, podem augurar que la celebrarà quan s'esdevingui. De moment, es desperta content quan, a la primavera, sent cantar algun tòtil des de la petita bassa que ha provocat per fomentar la diversitat. És aquesta senzillesa que només la saviesa permet assolir com a essencial el que sembla dirigir el seu camí, sense final, assedegat de continuar aprenent i coneixent millor el món natural.

Xerrades a l’Aliança
De fet, tot li genera interès. Potser per això s'ocupa d'organitzar les xerrades de l'Ateneu de l'Aliança de Lliçà d'Amunt, entitat amb la qual combrega pel seu esperit popular: "M'atrau molt que els propietaris, els amos, siguin els socis, el poble. Avui en dia és una raresa. Per això m'agrada molt participar-hi", explica. El satisfà implicar-s'hi i retrobar-se amb els veïns. Amant de la conversa i gourmet dels bons formatges, per ell sempre és bon moment per organitzar un àpat obert, sobre uns quants sucons escollits a consciència i sota la flaire de tres til·lers.
Jubilat de l'empresa de calçat que compaginava amb la seva passió per la natura, ara en Lluís manté l'agenda plena, involucrat en tots els projectes que li demanen. Ha conduït diversos cicles de sortides naturalistes i de patrimoni organitzades per l'ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i seria rar no trobar-lo implicat, aviat, en noves iniciatives que sintonitzin amb la seva inclinació per deixar un món millor. De ben petit va descobrir que volia aprendre-ho tot de la natura. D'adult, va participar en el seguiment de la llúdriga que en va testimoniar el retorn a la conca del Besòs. Ben segur que aquell infant n'estaria orgullós. Mentrestant, en Lluís, amb la humilitat per bandera, continua amb la curiositat ben encesa.
Tal vegada és aquest ànim el que el converteix en un intèrpret de l'entorn, sensible a compartir tot el que en sap desgranar amb qui el vol acompanyar. Reconèixer quin ocell està cantant en aquell moment, llegir la seqüència de moviments d'un estol de falciots, repassar quines plantes creixen al voral del camí o observar en quin estat es troben els arbres que dibuixen els paratges propers són algunes de les pinzellades que regala: "Sempre he estat enganxat de la natura. M'hi sento bé. És un món inabastable, del qual no em canso mai d'aprendre", assegura.
Els arbres són ara el seu motiu d'estudi, que va renovant per aprofundir en la visió holística del medi. Últimament, ha fet créixer diverses serveres i ara segueix la pista del teix, que, diu, guarda connotacions espirituals. Si us agrada alçar la mirada per contemplar les copes dels arbres, de tant en tant veureu alguna caixa niu. Doncs no descarteu que l'hagi col·locada en Lluís. Reconeixereu, així, una traça més de qui beu de la proximitat i en retorna la complicitat.