Graduada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i pagesa per llegat familiar i vocació, Carme Plana Perxachs (Vallgorguina, 1983) és la petita –i la titular– de la granja Can Plana de Vallgorguina. Rep Vallesos a la casa familiar, al final d’aquest poble a l’extrem del Vallès que limita amb el Maresme, la mateixa masia on va néixer el seu avi i on ella ha crescut. Ben d’hora al matí ja dona pinso a les gallines i controla que a la granja tot estigui en ordre.
Després de deu anys exercint d’advocada i d’una breu incursió a l’àmbit educatiu, va decidir fer el salt al capdavant de la granja familiar. Des de l’any 2017 es dedica exclusivament a Can Plana. “Ho he mamat des de petita. Sempre ho havia tingut com a rerefons”, explica amb orgull mentre recorda que quan no era a escola, de menuda, anava amb la besàvia al galliner o donava el biberó als xais. “Ara faig el que realment m’agrada i vull fer. És clar que tinc maldecaps i moments tristos, però m’agrada”, assegura amb un somriure. La Carme es considera pagesa, i entén que “la pagesia ho engloba tot: ramaderia, agricultura, silvicultura…”. No es penedeix, però, d’haver cursat uns estudis jurídics que li han donat eines per relacionar-se amb l’administració i per saber a on buscar recursos. Uns coneixements que també li resulten útils en l’impuls de l'Associació de Pastors del Montnegre-Corredor, que presideix.
Se sent afortunada de viure on viu i de poder donar valor al llegat familiar. En les més de cent cinquanta hectàrees de bosc i camp que s’enfilen Corredor amunt, “hi ha la suor i les llàgrimes de la meva família”, diu. Can Plana de Dalt, la casa familiar original, es troba un quilòmetre enllà, en un paratge amb vistes privilegiades al Santuari del Corredor, al Montnegre i al Montseny. “L’encant de Vallgorguina és que és un poble eminentment forestal i per això a casa sempre havien estat bosquerols”, explica. Van ser les generacions familiars més recents les que van bolcar-se a l’activitat ramadera sense abandonar la gestió forestal. Quan el pare de la Carme era al capdavant de l’explotació, van arribar a tenir un ramat de vuit-centes ovelles. Ara en tenen unes dues-centes cinquanta –entre ovelles i cabres– que un pastor a jornal fa pasturar pels boscos i camps set hores cada dia. “Les ovelles i les cabres són les veritables bomberes del nostre bosc”, remarca. Així reivindica la tasca cabdal del ramat, que ajuda a mantenir el bosc net i els espais oberts, a prevenir incendis i a conservar la biodiversitat.

Diversificar per sobreviure
La jove pagesa admet que és més fàcil tirar endavant la granja amb la família a prop, especialment amb el bagatge i coneixement dels pares. “Controlen un munt de coses que a mi encara se m’escapen, n’aprenc cada dia”. Mare de dos fills, reconeix que és l’engranatge familiar –de pares i germans– el que fa funcionar Can Plana. “Sense això no seria possible; som un equip”, repeteix moltes vegades.
A banda de les ovelles i cabres per a la venda de carn, actualment a Can Plana venen llenya a la comarca, tenen un terreny d’acampada, acullen tastos de vins i calçotades, reben visites d’escoles i famílies… “Ara mateix al nostre país la pagesia és insostenible sense inventar altres activitats. No podríem sobreviure només de vendre la carn, la llenya i el suro”, assegura. Així doncs, Can Plana és un exemple més de la necessitat de diversificació de l’activitat pagesa per poder-se mantenir viable en un entorn econòmic cada cop més desfavorable i incert.
“El que més m’omple és poder donar a conèixer com és, com vivim i com treballem els pagesos”, explica. La passió i estima per la terra i els animals que transmet quan parla també es reflecteix en la seva tasca de divulgació. “Em sembla molt fort que sapiguem més coses de dinosaures i tablets que de la vida d’un conill”, diu la Carme. Precisament per aquest motiu gaudeix tant a l’aula d’entorn rural, que van crear els pares als anys noranta arran de la devaluació del preu de la llet de vaca amb l’entrada al mercat comú. On hi havia les naus dels vedells d’engreix ara hi ha taules i bancs de fusta, i antigues eines del camp, d’herència familiar, decoren les parets. A Can Plana també són granja-escola: mostren els oficis tradicionals del bosc i de la granja, i entre altres activitats lúdiques també rememoren les tradicions i costums de pagès. L’esperit divulgador de la Carme també triomfa a les xarxes, on promou la vida rural i dona a conèixer la seva feina.

La pagesia, en lluita
La Carme és conscient dels múltiples reptes que afronta el sector, agreujats també pels efectes de la crisi climàtica i pel desarrelament rural. Destaca la falta de relleu generacional, les dificultats d’accés a la terra i les traves burocràtiques. A més, afegeix que la proximitat de Vallgorguina amb Barcelona accentua algunes problemàtiques. “Som el parc d’atraccions de l’Àrea Metropolitana”, destaca, tot queixant-se dels gossos deslligats, dels vehicles motoritzats i de la descurança pel bosc.
La vallgorguinenca, agremiada a Revolta Pagesa, la protesta que es va fer sentir amb tractors i esquelles la primavera passada, es mostra especialment crítica amb la falta de suport de l’administració: “volem fets i no paraules”. Afirma que si els preus fossin justos no els caldrien ajudes i que a la pagesia li cal suport sobretot logístic perquè qui vulgui dedicar-s’hi pugui fer-ho. També que les polítiques concordin amb la realitat de la pagesia i que les decisions no es prenguin “des de grans despatxos”.
Malgrat tot, la vocació de la Carme és tan profunda que admet que “si la pagesia fos rendible sense dependre de subvencions”, s’hi veuria tota la vida. Segons ella, doncs, el futur passa per “un canvi de mentalitat global”, i en aquest sentit assenyala la necessitat d'un consum responsable de carn de proximitat. De moment res no l’atura, tot i que té el número de la borsa de docents congelat. “No se sap mai quina porta hauràs de trucar”, conclou.