Els fets d’octubre de 1934 al Vallès
Als ajuntaments de Sant Cugat, Mollet, Rubí, Santa Perpètua, la Roca i Sant Celoni s’hi va hissar l’estelada i proclamar l’Estat català
Oriol Falguera
(text)
La victòria a les eleccions espanyoles de 1933 del conservador Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux i de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) –dirigida per José María Gil-Robles, que havia tornat entusiasmat del congrés del Partit Nazi a Nuremberg–, va iniciar mesos de tribulacions polítiques i socials que, finalment, el 4 d’octubre de 1934, van fer arribar a la presidència del govern espanyol el recalcitrant anticatalanista Lerroux, amb tres ministres de la CEDA que li donaven suport. Aquella situació va generar entre les forces d’esquerres i els sindicats obrers i camperols catalans, com també d’altres territoris de l’Estat, un gran temor a perdre els progressos socials i de reconeixement nacional assolits amb la proclamació de la República del 14 d’abril de 1931 i que ara, amb Lerroux i la CEDA al poder es lliurava al seu proverbial enemic.
A Catalunya, l’Aliança Obrera (AO) –una iniciativa sorgida del Bloc Obrer i Camperol a la qual s’hi van unir el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires– i altres organitzacions com el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) van aprovar la declaració de vaga general, tot i que la CNT se’n va mantenir al marge. El dia 5 d’octubre, enmig d’un clima de gran efervescència social i revolucionària a tot el país, l’AO va convocar una manifestació massiva exigint la proclamació de la República Catalana al president Lluís Companys i el lliurament d’armes a l’Aliança. A més, escamots d’Estat Català –integrats a Esquerra Republicana de Catalunya– i Esquadres de Catalunya es van concentrar per aconseguir la independència a través del control de l’ordre públic.
Enmig d’aquestes fortes tensions socials, nacionals, republicanes i revolucionàries, el vespre del 6 d’octubre, des del balcó del palau de la Generalitat, el president Companys va proclamar “l’Estat Català de la República Federal espanyola”. Passaven pocs minuts de les 8 del vespre i el president Companys va encoratjar aquell aixecament nacional i popular amb aquestes paraules: “Catalans! [...] El Govern, des d'aquest moment, obrarà amb energia inexorable perquè ningú no tracti de pertorbar ni pugui comprometre els patriòtics objectius de la seva actitud. Catalans! L'hora és greu i gloriosa [...] Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República en el cor de tots”.
Mentrestant, el general Batet parlava per telèfon amb Alejandro Lerroux, que li va ordenar que proclamés el ban d’estat de guerra. L’aleshores capità general de l’exèrcit espanyol a Catalunya va enviar des de capitania diverses columnes de soldats per fer rendir la Generalitat i això va provocar enfrontaments al centre de Barcelona i voltants amb defensors de l’actuació de Companys. Després d’una nit d’incertesa, a les 7 del matí del dia 7, el Mossos, liderats pel cap de les Esquadres de Catalunya, Enric Pérez Farràs, es van rendir i les tropes de Batet van prendre la Generalitat i van detenir Companys i tots els membres del seu govern, tret del conseller Josep Dencàs, que s’havia escapat, camí de l’exili.
L’estelada als ajuntaments
Al Vallès, amb aquella revolta, la bandera estelada es va hissar com a mínim a sis ajuntaments: els de Sant Cugat, Mollet, Rubí, Santa Perpètua, Sant Celoni i la Roca, on s’hi va proclamar l’estat català. Amb tot, van ser desenes els consistoris que s’hi van adherir. Arran de les actes d’empresonament i de les notícies sobre els judicis posteriors als detinguts, s’han pogut saber nombrosos noms dels represaliats d’aquells dies. Això ha estat possible en bona part gràcies al minuciós treball de l’historiador lleidatà Manel López Esteve i la seva tesi doctoral Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental, i de recerques de la Fundació Reeixida que –com ha fet amb altres episodis cabdals de la lluita de Catalunya per a la seva pervivència com a nació– la tardor passada, en ocasió del norantè aniversari d’aquells fets, va organitzar un seguit d’actes per recordar els seus protagonistes –públics i anònims– i explicar què va ser aquell aixecament nacional i popular frustrat, de grans conseqüències històriques.
La revolta, que es va iniciar amb la presa de possessió del govern Lerroux, va comportar una resposta contundent amb la vaga general del dia 5 d’octubre a bona part de les ciutats vallesanes i, així, tant a Sabadell com a Terrassa o Granollers el seguiment va ser total. Instigada per membres de l’Aliança Obrera, els seus membres van paralitzar i controlar les ciutats.
A Sabadell la nit del 4 d’octubre Josep Moix, acompanyat per homes armats –anomenats Guàrdia Roja– i el comitè revolucionari controlat per la Federació Local de Sindicats (FLS), va ocupar l’Ajuntament i va detenir l’alcalde Magí Marcé. La matinada del dia 5 d’octubre les patrulles armades de la Guàrdia Roja ja controlaven la ciutat i el dia 6 d’octubre Vertical, l’òrgan oficial de la FLS, va publicar un suplement que feia una crida a la revolució i durant tot el dia hi va haver registres a domicilis d’industrials i de personalitats de dretes, alhora que es va escorcollar la seu de l’Acadèmia Catòlica –on van destruir la vidriera de Sant Jordi. Les 400 persones armades de la Guàrdia Roja vigilaven les edificis de la Telefònica, telègrafs, estacions de ferrocarrils i la ràdio. Quan, passades les vuit del vespre la ràdio va emetre la proclamació de Companys, la manifestació que es va generar, amb molta gent armada, va ocupar des del final de la Rambla fins a l’Ajuntament amb banderes vermelles amb la falç i el martell, cantant la Internacional.
A Sabadell, alcalde per un dia
El Comitè Revolucionari va proclamar la República Catalana va hissar la senyera i la bandera roja a l’Ajuntament i, a instàncies de Moix, es va designar el sindicalista Miquel Bertran com a nou alcalde, alhora que es van detenir membres de la Lliga, industrials i capellans.
Amb la situació sota control de la FLS, el mateix Josep Moix va ordenar a la Guàrdia Roja d’encerclar la caserna de la Guardia Civil, però el dia 7 d’octubre, amb la rendició de la Generalitat i les notícies sobre el fracàs de la vaga general revolucionària, els sindicalistes van alliberar els presoners, van dissoldre el Comitè Revolucionari i la Guàrdia Roja, van amagar les armes i van propiciar la fugida dels dirigents més compromesos. Entretant, la Guàrdia Civil va sortir a patrullar la ciutat i, cap al tard, va arribar una companyia d’infanteria i una secció d’artilleria comandats pel capità Francisco Llopis. Tot i així, el dia 8 d’octubre encara hi va haver enfrontaments als voltants de l’Obrera, al carrer de l’Estrella i al Mercat Central amb tres ferits lleus, encara que un d’ells, Sebastià Vera, va ser assassinat víctima de la llei de fuges. El nombre de detencions a Sabadell va ser ben nombrosa –en un primer moment 138 persones i 201 en el total de detencions– amb cinc processats en rebel·lia: els dirigents del Comitè Revolucionari Josep Moix, Miquel Beltran, Josep Rosas, Francesc Carceller i Emili Torreguitart, que es van lliurar a finals de l’any 1935 i van ser condemnats a penes d’entre un any i un any i mig de presó.
Dos morts camí de Sant Cugat
A Sant Cugat, els dies 5 i 6 d’octubre, membres del Sometent Republicà, militants del Centre Republicà, de la Unió de Rabassaires i del Bloc Obrer i Camperol patrullaven armats pels carrers i abans de la proclamació de Companys ja havien desarmat i requisat diversos vehicles de la caserna de carrabiners sancugatenca. El dia 6 al vespre, amb la proclamació de Companys els regidors del Centre Republicà Federal van traslladar-se a l’Ajuntament i van aprovar l’expulsió del ple de la minoria de dretes: van reproduir la proclamació de l’Estat català i van hissar la bandera estelada.
A l’endemà, el dia 7 d’octubre, una vegada la Generalitat ja s’havia rendit, un grup d’aliancistes reorganitzats a Gràcia –a Barcelona–, va decidir marxar cap a Sabadell, on la insurrecció, com hem vist, continuava en mans dels sindicalistes. Unes quatre-centes persones van empredre-hi camí i mentre ecomençaven a enfilar la Rabassada van topar amb dos camions de la Guardia Civil que anaven cap a Sant Cugat amb qui es van enfrontar amb el resultat de la mort d’una militant del BOC i un del PCC. Tot i les baixes, els revolucionaris van continuar la seva marxa fins a Sant Cugat. Arribats a Sant Cugat de camí cap a Sabadell, i juntament amb membres del BOC i la CNT sanntcugatencs, van aconseguir rodejar i fer retirar el cos de la Guardia Civil que havia arribat des de Terrassa i Esparraguera, cosa que va portar a diversos militants del BOC a proclamar des de l’Ajuntament la República Socialista Catalana. Ja el dia 7 d’octubre i amb l’Ajuntament en mans dels comunistes i anarquistes, van arribar a Sant Cugat dos camions més de de la Guardia Civil i després d’un llarg intercanvi de trets, a les dues del matí, aquets darrers van ocupar l’Ajuntament després de detenir els octubristes i de retirar la bandera roig i negra que els cenetistes havien posat a l’Ajuntament. Finalment i encapçalats per l’alcalde de Sant Cugat, Roc Godó Serra, d’ERC, van ser detingudes a la ciutat fins a trenta-quatre persones.
A Terrassa, fins el 10 d’octubre
A Terrassa tot i que inicialment els anarquistes es van negar a intervenir, més tard també s’hi van afegir i, així, mentre els aliancistes van paralitzar els ferrocarrils també es van produir enfrontaments amb alguns treballadors que es negaven a secundar la vaga. Aquest mateix dia 5 d’octubre també hi va haver tensió entre els incitadors de la vaga –a Terrassa, inicialment el BOC, el PCC, l’Associació d’Empleats i Tècnics i els socialistes– i les autoritats municipals d’ERC. Les proclames del comitè local a favor de la vaga revolucionària i la proclamació de la República Catalana va portar, durant la nit del dia 5 d’octubre a assaltar l’armeria i al matí del dia 6 hi va haver els primers enfrontaments amb la policia local perquè l’alcalde Samuel Morera i Ribas havia desautoritzat la manifestació convocada pels octubristes, causant diversos ferits. Després de la proclamació de l’estat català per part del president Companys, l’alcalde de Terrassa s’hi va adherir des del balcó de l’ajuntament i va ordenar desplegar el sometent als principals accessos de la ciutat, edificis públics i centrals de telègrafs i telèfons. Però a l’endemà, amb la rendició de la Generalitat, l’alcalde i els membres d’ERC van abandonar l’ajuntament, que va ser ocupat per forces anarquistes apoderant-se d’armes que, amb la resta d’octubristes, van servir per assaltar, sense aconseguir-ho, la caserna de la Guardia Civil. De fet, a Terrassa, els enfrontaments entre Guardia Civil i obreristes van allargar-se fins al dia 10 d’octubre. Comptant-hi l’alcalde Samuel Morera i tot el consistori d’ERC, a Terrassa s’hi van detenir seixanta-dues persones.
Mollet, la Roca, Sant Celoni
A Mollet del Vallès els qui van proclamar l’Estat català des del balcó tot hissant-hi la bandera estelada van ser l’alcalde Feliu Tura i Valldeoriola, el regidor Josep Fortuny Torrents (anys més tard també alcalde, que va ser afusellat pels franquistes), Pelegrí Pi Planellas, Joan Castells, Tomàs Pedrerol Frigola i Joan Punsola Vilaseca. Tot seguit van tocar a sometent per tal que la població se sumés a la revolta. El resultat de la revolta a Mollet va comportar la detenció de l’alcalde Feliu Tura Vallderiola i quinze molletans més.
A la Roca del Vallès, el mateix dissabte 6 d’octubre, sometenistes del poble van sortir amb armes a les mans per mantenir l’ordre, proclamar l’estat català i hissar l’estelada a la Casa de la Vila. Seguidament van organitzar serveis de vigilància a les carreteres. Els detinguts per aquests successos van ser: Isidre Sapé Durán, Isidre Raynich Juvany (ERC), Josep Pujol Grau (CNT), Francesc Galvany Salvany, Salvi Fortuny Calzada, Conrad Gallemí Segura (Sotscaporal del Sometent), Jaume Maimó Girau, Romà Planas Plana (ERC), Joan Quintana Mauri (ERC).
A Sant Celoni, l’estelada s’hi va hissar després que els sometenistes del Centre Català Republicà destituïssin l’alcalde i els regidors de la Lliga i que el caporal del Sometent del districte d’Arenys de Mar, Francesc Missé, prengués possessió de l’ajuntament i el confiés al regidors d’esquerres, que eren minoritaris al consistori. La proclamació de l’estat català va anar acompanyada del llançament pel balcó del retrat del president de la República espanyola, Niceto Alcalá-Zamora. A les 4 del matí el sometent d’esquerres havia començat a patrullar per la vila i escorcollat el col·legi dels germans de La Salle, havien prohibit al campaner d’obrir l’església i tocar campanes, al mateix temps que s’organitzava una aturada de les fàbriques i s’accedia al control de la central telefònica. A resultes dels fets, van ser empresonats el caporal del sometent de Sant Celoni, Antoni Vilà Colomer, i sis persones més: Eduard Barneda, Francesc Cots (UdR), Fèlix Juan, Anselm Recasens, Josep Tort i Antoni Vilà (ERC). Tots van ser jutjats en consell de guerra el 7 de març de 1935.
Rubí, Santa Perpètua
A Rubí, el dia 6 d’octubre part dels regidors i sometenistes van declarar l’estat català i van enlairar la bandera estelada a l’ajuntament i, tot seguit, van formar grups armats que van parar la circulació de vehicles. El comitè revolucionari, amb un pes important de la Societat de Rabassaires i de la cooperativa de jornalers “La Agrícola”, es va ’apoderar del Casal Popular, seu del catolicisme catalanista, i es va obligar al capellà a tancar l’església. Van ser dotze els detinguts pels incidents d’aquell dia: l’alcalde, Pere Aguilera Garriga, d’ERC i de la Unió de Rabassaires, i els regidors Tomàs Coll, Pere Escayol, Joan Jansà, Jaume Martí, Joan Marcet, Antoni Perenya, Ramon Pujol Albó, Miquel Segura, Pere Serra i Antoni Vilardell, tots d’ERC, així com el tinent Àngel Pérez Ripoll i els sometenistes Miquel Petchamé, Joan Rovira i Joan Torras, i Gervasi Escayol (jutge municipal).
Arran de la vaga que havia començat el dia abans a Sabadell, el divendres 5 d’octubre, elements armats van arribar a Santa Perpètua de Mogoda i van fer escorcolls a les cases de persones considerades de dretes i el mateix dia 6 al local de la Joventut Catòlica. El vespre del mateix dia era hissada l’estelada a la Casa de la Vila. Arran d’aquells fets, van ser detinguts en aquesta població: Lluís Serra a i Jaume Ventura, d’ERC i el darrer també guàrdia d’assalt i Jaume Fadó del Centre Obrer de la CNT.
Els detinguts i empresonats pels fets d'octubre van ser nombrosos arreu del Vallès, ja que, a banda dels ja esmentats també es van detenir 17 persones a Granollers, 12 a Montcada i Reixac, 11 a Santa Eulàlia de Ronçana, 7 a Cerdanyola i a Parets, 3 a la Garriga, Castellar del Vallès i Montornès; 2 a Castellbisbal, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Ripollet i Barberà i 1 a Palau-solità, Montseny i Castellterçol.
Patrimoni Història
