Far Comasolivas i Caravaca (Terrassa, 2005) escriu en una publicació d’Instagram: “Hi ha gent que és feliç a prop del mar, a prop de la muntanya. Jo soc feliç en una llibreria, en una biblioteca, amb un llibre al costat, a la mà”. Té divuit anys i és una apassionada dels llibres. En fa dos que va engegar un compte d’Instagram (@pandemiadellibres), on ressenya i recomana llibres amb perspectiva feminista. Ha creat una comunitat àmplia on comparteix amb els centenars de seguidors i seguidores l’amor pels llibres. La Far és de les que creu que molta gent fent coses menudes arreu pot canviar el món.
No recorda un moment a la seva vida que no estigués envoltada de llibres, sempre l’han acompanyada. “La meva mare és una gran lectora i ja em llegia contes quan estava a dins la panxa”, explica la Far. De ben petita, recorda anar a la biblioteca del districte 3 de Terrassa amb el seu germà a triar els contes i les històries que abans de dormir els llegiria la seva mare.

Referents potents
La lluita feminista també li ve de molt jove, com ella mateixa explica, de dues referents potents: la seva àvia, Pilar Comajoan, i la seva mare, Carme Comasolivas, de les quals diu que “han sigut un exemple de dones fortes i valentes, tota la nissaga familiar materna; són dones que mai s’han rendit i que s’han enfrontat a les adversitats”. Aquest afany de lluita també li ve de llibres que va començar a llegir de ben petita, on sortien dones empoderades i lliures d’arreu del món, que la van inspirar per defensar uns drets que durant molts segles els havien estat negats.

Cosint complicitats
En plena adolescència, quan tenia dotze anys i estava acabant l’educació primària, va començar a formar part del grup de noies feministes del Punt Jove de Matadepera. Juntament amb altres joves van crear Dones lliures de Matadepera, un moviment que durant uns quants anys van dur a terme actes, xerrades, concerts, etc. Ho feien en dates assenyalades com el vuit de març o el vint-i-cinc de novembre, per reivindicar les lluites feministes i visualitzar la desigualtat de gènere. En època de confinament de la Covid-19, juntament amb Aina Herrero, van crear Cosint complicitats, un seguit d’entrevistes en directe per Instagram, on parlaven amb grans referents de la lluita feminista i trans com ara Bel Olid, les SeySisters, Ana Polo i moltes més. Una iniciativa que va tenir molt bona acollida. Des de ben jove, doncs, la Far ha estat posant el seu granet de sorra per fer una societat més lliure i igualitària, on tothom hi tingui cabuda.

Difondre novel·les
Arran de crear un compte on compartia els seus escrits, un dia va penjar la ressenya d’un llibre que havia llegit: Mujeres que compran flores. La gent va reaccionar de forma molt positiva i al cap de poc va crear el compte Pandèmia de llibres (@pandemiadellibres), un compte d’Instagram dedicat a difondre novel·les amb perspectiva feminista. En cada ressenya qualifica la novel·la amb el test de Bechdel, que analitza quina presència i quin paper tenen les dones en les històries, també mostra si hi ha representació LGTBIQ+. El compte és íntegrament en català, ja que vol defensar la seva llengua, perquè així és com se sent més identificada. Considera que el català no és una limitació, perquè actualment hi ha moltes eines de traducció, i no és un impediment per connectar amb persones d’altres països. Fent un diagnòstic de l’estat de la literatura, la Far opina que hi ha una bona comunitat lectora però que “les pantalles ens han jugat en contra, hi ha molts més estímuls i és més fàcil enganxar-s’hi. De llibres, en canvi, has d’haver-ne llegit uns quants per aficionar-te a la lectura.” Per altra banda, explica que “la part positiva és que m’han permès reunir-me amb persones de llocs diferents que els apassiona la lectura.”
Per la Far Comasolivas, els llibres són una eina per canviar el món. Tal com ella diu, “també és important fer alguna cosa per aconseguir-ho i no quedar-se a casa: fer trobades i moviments literaris, per comentar llibres que puguin conscienciar i crear xarxa”. Els llibres poden ser una plataforma per posar de manifest el que senten i pensen altres persones, ja que si ningú escriu la seva història, ningú les tindrà en compte. Considera que “és important llegir autores d’altres parts del món, per conèixer altres lluites més enllà de la pròpia, i entendre que hi ha moltes realitats i lluites feministes”.