Els centres d’estudis locals són un tipus d’associacions culturals que es proposen estudiar i difondre la història, el patrimoni i la memòria popular de cada municipi, en base a la recerca acadèmica, la saviesa popular i l’estima pel seu poble o ciutat de persones –majoritàriament voluntàries– que se senten cridades a recollir i divulgar un llegat que és tota una senya d’identitat col·lectiva. Al Vallès són una trentena llarga els centres i comissions locals que a hores d’ara vetllen aquests interessos, en una gran diversitat d’entitats, com es pot comprovar en el recull –ben segur encara incomplet– que es publica en aquesta carpeta de Vallesos.
En l’origen d’aquestes entitats hi ha curiositats de tota mena. En el cas del Centre d’Estudis Molletans, per exemple, es pot dir que va sorgir primer l’obra que no pas l’entitat, tal com fa notar el seu director, Jordi Bertran. Així, el 15 de novembre de 1987 es va presentar el primer volum de la revista Notes, que amb el pas del anys va esdevenir el pal de paller de la futura entitat. “Notes va ser una iniciativa de la Sala Fiveller de la parròquia de Sant Vicenç de Mollet i a partir del segon volum la revista va comptar amb el suport de l’ajuntament i va ser coeditada per les dues institucions”, explica Bertran. Anys després, el 22 de gener de 1994, com a acte de cloenda del Mil·lenari de Mollet, el rector de la parròquia, mossèn Joaquim Brustenga, i l’alcaldessa de la ciutat, Montserrat Tura, van signar l’acord formal de creació del Centre d’Estudis Molletans, que es convertiria en un servei municipal, amb les aportacions i col·laboracions de moltes persones voluntàries.
El de Mollet, però, no és el model de centre d’estudis més comú, perquè la majoria corresponen a associacions privades, que sovint tenen convenis o relacions de col·laboració amb els respectius ajuntaments. I el pretext que els origina també varia molt perquè n’hi ha que han trobat l’espurna per arrencar en una activitat concreta al voltant del patrimoni, com és el cas d’un dels més recents, el Centre d’Estudis i Recerca Licano Subteriore de Lliçà de Vall, que va néixer el 2019, arran de la recuperació del pou de glaç de Can Gurri, entorn del qual ara s’hi fa cada any una festa popular.

Antecedents històrics
De fet, els antecedents històrics d’aquests centres es remunten a la vella tradició ateneista i excursionista del país, de finals del segle XIX, i a les antigues acadèmies de ciències, belles arts i de les bones lletres que han arribat als nostres dies, com el mateix Institut d’Estudis Catalans, creat el 1907, tal com ho contextualitza el catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis de Granollers, Jaume Dantí.
Al Vallès, aquests centres no comencen a sorgir fins després de la Guerra Civil (1936-1939), en plena dictadura franquista, tot buscant un xic de llum entre les estretors de la dictadura. A la nostra comarca el centre pioner va ser la Fundació Bosch i Cardellach (FBiC) de Sabadell, creada el 1942, sota l’impuls de diversos prohoms de la ciutat –Ramon Arquer Costajussà, Miquel Crusafont Pairó, Joan Montllor i Pujal i Joan Farell Domingo–, sota la supervisió de l’alcalde Josep Maria Marcet i Coll. “D’alguna manera l’alcalde Marcet donava sortida a les persones erudites de la ciutat per fer els seus treballs tot tenint-los sota control”, explica l’actual directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Glòria Dalmau, que ironitza que “és per això que llavors en deien, popularment, la Fundació Pocs i Garbellats”. Arran d’aquell inici, encara avui, l’alcaldessa o l’alcalde de la ciutat presideix el patronat d’aquesta fundació privada, que inclou dins seu altres institucions de la ciutat.
Just deu anys després que la FBiC, el 1952, naixia el Centre d’Estudis de Granollers, sota l’emparament de l’Associació Cultural (AC) de Granollers, una entitat que s’havia posat en marxa el 1947, “vencent totes les dificultats de no caure sota cap tutela ideològica, en una època en la qual tota entitat havia d’estar vinculava al Frente de Juventudes de la Falange o a l’Església catòlica”, com indica Ricard Caussa, president de l’AC de Granollers.

Amb l’arribada de la democràcia
Aquests dos centres són els més veterans i referencials dels estudis locals i comarcals al Vallès. Amb tot, tant al Vallès com al conjunt dels Països Catalans, la gran majoria van sorgir amb la recuperació de la democràcia, a partir de 1977, quan es va desvetllar una gran activitat cultural i associativa arreu. Per això són nombrosos els centres que ja han superat els quaranta anys. Alguns han estat continuadors d’experiències anteriors, com ara el Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM), de Santa Perpètua, creat l’any 2004, que “va recollir el testimoni de l’antic Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda (1969-1994)”, com indica el seu director, Ernest Vilàs.
La tendència a la creació de nous centres d’estudis s’ha accentuat encara més els darrers anys, ja entrat el segle XXI, en un fenomen propiciat per diversos factors. L’un és “l’extensió que ha tingut el terme patrimoni, que ara abasta molts àmbits –des de la dansa a un centre històric passant per la pedra seca o la memòria oral...– quan fins fa uns anys semblava que calia tenir un castell per poder parlar de patrimoni”, tal com ho exemplifica Narcís Figueras, actual president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Aquest organisme agrupa uns 140 centres de tots els Països Catalans entre els quals onze de vallesans de les localitats de Castellar, Cerdanyola, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, Mollet, Rubí i Sentmenat.

Canvis sociològics
A l’interès creixent per estudiar el patrimoni local també hi ha incidit la transformació sociològica i demogràfica que han experimentat els pobles i ciutats les darreres dècades. “El gran augment de població i el desconeixement de la pròpia història i del patrimoni en sentit ampli per part de la gent que hi viu porta a voler-ho estudiar, recollir-ho i difondre-ho per evitar que la memòria popular es perdi”, argumenta Jaume Dantí. En el mateix sentit s’expressa Narcís Figueras, que admet que “la sensació de pèrdua és rellevant com a estímul per a la creació de noves entitats”, però remarca que les recerques i les activitats “han de posar-hi ciència i una mica de distància per ser fidedignes”. Unes investigacions que són fruit d’intensos treballs entre tota mena d’arxius, documents, vestigis patrimonials, entrevistes a experts i a persones grans, testimonis de la memòria popular.

Conèixer la història més propera
Seria difícil conèixer la història més propera, amb el focus posat en l’àmbit local, si no fos per la tasca de recerca i difusió dels centres d’estudis locals. Cadascun, des del seu racó dels Països Catalans, és al darrere d’un gran volum de treballs de recerca i d’articles d’història local a les revistes que editen, que nodreix la pròpia història i la del país. Els treballs de recerca històrica que publiquen els centres d’estudis es poden consultar a Internet al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). La tasca d’introduir-hi el material que ja hi havia publicat l’ha dut a terme l’IRMU i actualment cada centre que publica revistes les hi va incorporant. La Coordinadora també publica una revista semestral, Frontissa, i l’IRMU, amb seu a Móra la Nova, la revista trimestral Plecs d’Història Local.
“Els centres d’estudis fan una feina essencial per conèixer el país a través de recerques concretes”, indica Narcís Figueras, que sosté que “no han de ser els guardians de les essències, amb un aire conservador i nostàlgic, sinó que són claus per explicar la genealogia del present”. Integren la Co ordinadora centres del Principat, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya del Nord i Andorra. “Aglutinar tot els Països Catalans és clau culturalment parlant”, afirma Narcís Figueras, que indica que són més de 400 les entitats d’aquests territoris que estan en contacte amb l’IRMU.
El relleu generacional és una de les inquietuds en el del món associatiu, on hi participen moltes persones jubilades. “El gran repte dels centres d’estudis és arribar a gent nova, tant a població jove com nouvinguda”, explica Figueras, que constata que en aquest àmbit “hi ha molta diversitat i cada centre és un món”.

Jornades de cultura i recerca local
L’Institut Ramon Muntaner organitza cada any el Recercat, unes jornades de cultura i recerca local que volen ser un punt de trobada entre els centres i instituts d'estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. El 2024, la vintena edició d’aquestes jornades s’ha dut a terme a Sabadell, atenent que enguany la població era Capital de la Cultura Catalana. Ha comptat amb la Fundació Bosch i Cardellach i l'Ajuntament de Sabadell com a amfitrions i l’han coorganitzat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Federació d'Ateneus de Catalunya.