L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès arriba a 40 fitxes
El projecte el coordina la Fundació Bosch i Cardellach, amb el suport d’altres centres d’estudis locals, i s’inscriu en l’inventari d’àmbit català que promou l’Institut Ramon Muntaner
Cesc Prat Fernàndez
(text)
L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (IPCIV) és un projecte que es proposa identificar, descriure i difondre tots els elements que es poden considerar part del patrimoni cultural no material i que encara són vius i identificables avui al Vallès. El coordina i impulsa la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Granollers, dues entitats d’estudi referents de la nostra comarca. Els responsables de la iniciativa segueixen en tot moment aquella màxima segons la qual qui coneix aquests elements pot ajudar a salvaguardar-los. Per dur a terme aquest treball es fan servir les directrius establertes per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), que és l’entitat que promou l’Inventari en l’àmbit català.
Al Vallès, aquest catàleg es va començar a bastir l’any 2017 i en aquests moments ja hi ha elaborades 37 fitxes i n’hi ha sis més en procés d’elaboració. L’objectiu és anar creixent “en mitja dotzena de fitxes cada any”, segons la directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Glòria Dalmau, que sosté que volen “acabar de dibuixar un mapa amb tots els elements que caldria anar tractant a partir d’ara, per no oblidar-ne cap”. Hi treballen un equip de cinc persones que es reuneixen regularment per tirar endavant el projecte. Compten amb la col·laboració de diversos centres d’estudis del Vallès Occidental i de l’Oriental, que aporten els seus coneixements a l’hora d’identificar elements nous i de proposar les persones que coneixen les activitats, per tal que puguin assessorar el redactor de la fitxa corresponent. A partir d’aquí, se’ls fa l’encàrrec i, un cop lliurat el material, experts en el tema en qüestió validen cada fitxa, la qual es penja al web https://www.immaterialvalles.cat/.
De les gitanes a l’ofici de vitraller
Aquest web engloba recursos varis, com arxius de vídeo, d’àudio i fotogràfics d’elements patrimonials tan diversos com el conreu de l’olivera, l’ofici de vitraller, l’enterrament del rei Carnestoltes de Terrassa, les festes de Sant Sebastià de Matadepera, les llegendes vallesanes, el joc de les bitlles, el ball de gitanes, les corrandes, els carquinyolis de Caldes, els borregos de Cardedeu, les catifes del Corpus de la Garriga, el camí dels Monjos...
Dalmau explica les dificultats amb què es troben: “Hem de tenir sempre present que parlem de fets, esdeveniments, festes, pràctiques, costums, expressions, instruments… que podem presenciar o anar a veure, que són vius. I qui els identifica com a patrimoni és la mateixa comunitat, no pas un ens extern. Les trobades que fem amb els centres d’estudis dels diferents municipis són molt enriquidores, perquè la ratlla del que és patrimoni immaterial i d’allò que no s’hi pot considerar és molt fina”. Posa d’exemple l’ofici de sereno, que no pot ser inclòs en aquest inventari perquè ja no es practica; en canvi, el joc del quinto sí que en forma part, perquè s’hi continua jugant i perquè la gent de les poblacions on és viu creu que aquest joc forma part de la seva manera de ser i que convé que arribi a les generacions futures.
Carpeta Saviesa local
