Noms ‘made in’ Sabadell
Les dites, el lèxic i altres particularitats locals donen noms per donar i vendre a botigues, empreses i tota mena d’iniciatives de la ciutat
Cesc Prat Fernàndez
(text i fotografies)
A tots ens agrada sentir-nos identificats amb el nostre nom. I és que els noms són més importants del que sembla, per això no és estrany que hagi aparegut una activitat batejada com a “creació de noms de marca” –o naming en anglès–, que consisteix a buscar noms per a empreses, productes, serveis... Perquè els noms defineixen i aporten molta informació, poden ser eufònics o atractius i fins i tot aportar valors… O, senzillament, poden arrelar-nos allà on ens trobem. Perquè el nom sí que fa la cosa!
Últimament, a Sabadell han proliferat noms de botigues, entitats... relacionats amb referents locals. Ja sigui a partir d’una frase feta –com Malapell–, d’un element del passat tèxtil –La Manchester–, d’un localisme –Petador. Tots són elements propis de la ciutat, de manera que, en sentir-los, els que hi viuen s’hi troben identificats. Es tracta d’elements que també els pertanyen i que els fan diferents dels que viuen als municipis de la rodalia. Esmentem aquí uns quants d’aquests noms repartits en dos apartats, segons si són referents de la ciutat o si són localismes. I hi afegim tot de noms que provenen d’un sol poema. Vegem-ho!
Relacionats amb la ciutat o el tèxtil
Arraona. S’anomenen així el castell, el turó i l’Església de Sant Feliu d’Arraona, com també tres centres educatius, una revista d’història, un conjunt de blocs de pisos, un vi ecològic, una ronda… I, escrit no normativament –és a dir, Arrahona–, un hotel, una associació esportiva, un grup d’handbol, una autoescola…
Cebafoc. Festa popular que les colles de foc de Sabadell celebren cada any des del 2013.
Cebaman. Simpàtic personatge que aparareix fa uns quants anys en el marc del Saballut de Ferro, a les Barraques de Festa Major.
Cebascènic. Festival de teatre no professional que va tenir lloc al juny del 2024, amb voluntat de continuïtat.
El Teler. Bar musical del Centre Cívic de Gràcia, on organitzen concerts de música en viu i vermuts.
Els Telers. Nom de l’edifici bastit el 2024 a l’antiga fàbrica Cascón. La promotora que el va construir s’anomenava igual.
El Tallaret. Casal popular de la Creu Alta, inaugurat el 2024 dins el recinte de Cal Balsach. Allotja diverses entitats, com ara l’associació de veïns, una coordinadora juvenil, un esplai, diables i gegants, una coral juvenil…
El Teixit de la Terra. Cooperativa de consum en actiu des del 2002, amb seu als barris de Gràcia i de la Creu Alta.
El Teler Cooperatiu. Entitat fundada el 2016 per promoure l’economia social i solidària i potenciar el cooperativisme. Està formada per un conjunt d’entitats que en són sòcies.
Escola La Trama. Centre educatiu creat el 2007 a la Casa Bracons, una antiga fàbrica tèxtil.
Escola Tarlatana. Nom que va adoptar l’Escola Alcalde Marcet l’any 2019.
La Llançadora. Col·lectiu cultural en actiu des del 2013. Organitzen concerts i esdeveniments diversos. Una llançadora també és una pasta que algunes pastisseries sabadellenques elaboren des de la dècada dels 1970.
Mala Peça. Espai de cotreball, inaugurat el 2023, que té per objectiu transformar la realitat a partir de l’economia social i solidària (ESS). Té com a complement la Mala Peça Llibreria.
Malapell. Botiga inaugurada el 2023 que ven queviures selectes, de qualitat i de proximitat. Són productes singulars, que habitualment no es troben en un supermercat convencional. Són aliments elaborats als Països Catalans i etiquetats sempre en català.
Mala pell. Disc de Cristina Malakhai editat el 2024.
Malapell Produccions. Associació de dinamització cultural constituïda el 2015 amb l’objectiu de recaptar diners per organitzar Sabadart, festival cultural que no es va acabar fent.
Mala piel. Llibre del periodista esportiu Toni Padilla. Publicat el 2024, explica la vida del Centre d’Esports Sabadell per mitjà de la memòria sentimental de l’autor, el qual combina la història del club i la de la ciutat.
Ordint la Trama. Revista publicada mensualment entre 2001 i 2009 per un col·lectiu de joves amb inquietuds culturals i polítiques. Van organitzar un certamen literari que duia l’enigmàtic nom de Clara Alzina.
Pa de Sant Julià. Pa que es va comercialitzar entre 2007 i 2017, elaborat amb farina del Parc Agrari.
Saballut. Ha originat diferents noms: revista del Centre d’Esports Sabadell, panet, plat, Saballut de Ferro…, a més de ser el sobrenom de la colla castellera local.
Puraceba. Grup que vol posar en valor el sabadellenquisme mitjançant gestos a mig camí dels de la Colla de Sabadell i de la Sèpia Verda. Han fet samarretes reivindicant la capitalitat de la ciutat, mallots ciclistes vallesans, emojis amb la ceba… i han publicat els llibres Tira-me-la (sobre el joc del quinto) i l’indescriptible Recull complet del pensament il·lustrat terrassenc.
Així mateix, el nomenclàtor de la ciutat inclou més d’un centenar de noms relacionats amb el tèxtil –com ara noms de personalitats, de vapors, de molins, de ciutats similars o d’oficis: paraires, cosidores, ordidores, viatjants, etc. I molts centres educatius públics duen noms relacionats amb el passat de la ciutat –ja sigui noms de masies, topònims…
Provinents de paraules locals
Un localisme és una particularitat lingüística pròpia d’un indret concret. Els que s’identifiquen més fàcilment són paraules o expressions que no es diuen a les poblacions veïnes. Els sabadellencs saben que la ciutat ha generat uns quants localismes, els estimen i els difonen. Per aquest motiu es venen samarretes que en porten d’escrits. I l’any 2016 es va editar un calendari, auster però molt acurat, amb quartetes de Roc Casagran i dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus, que incloïa una dotzena de sabadellenquismes. Darrerament han proliferat com a noms diversos.
Badabadoc. Botiga oberta el 2020 a la Creu Alta, on venen productes perquè els adults facin manualitats. També organitzen tallers cada setmana i, per als més petits, un casal d’estiu.
Belda i el Conjunt Badabadoc. Quartet fundat el 1986 per interpretar a ritme caribeny els grans èxits de la música catalana amb l’objectiu de posar-la al dia i que es continuï tocant.
El Rodal. Cooperativa fundada el 2018 que gestiona una botiga agroecològica de consum saludable i que aposta per la pagesia de proximitat. El Rodal és també una associació educativa de la Catalunya Nord, que té per objectiu difondre la llengua catalana (rodal, en rossellonès, significa “lloc”).
Grup d’Esplai L’Eixida. En funcionament del 1976 al 1980.
L’Amanidor. Restaurant que des del 2022 ofereix una sortida laboral a joves amb discapacitat. De la mà de CIPO i de l’Escola d’Educació Especial Xaloc, tenen dos locals, l’un a Sabadell i l’altre, a Castellar del Vallès.
L’Eixida. Cooperativa nascuda el 2020 que desenvolupa serveis de gestoria, formació, estratègia de transformació del món local..., amb el feminisme, el cooperativisme, la comunitat i la innovació com a valors principals.
L’Estrep. Associació sense ànim de lucre, activa entre els anys 2007 i 2019. Oferia serveis educatius i de lleure a centres escolars, per mitjà de les associacions de pares.
Petador. Inaugurada al gener del 2024, aquesta botiga combina la venda de queviures i de vins de proximitat i de qualitat a preus diversos. Conté un espai de degustació i servei de bar.
Copa Petador (Petador Cup). Torneig de Reis organitzat, el 2023 i el 2024 pel Club Handbol Sabadell a Cal Balsach. Té un caràcter lúdic, no competitiu, i vol fomentar la unió entre els seus integrants.
Manllevats de les ‘Corrandes d’exili’ de Pere Quart
El poema Corrandes d’exili de Pere Quart ha suggerit uns quants noms: d’un vi, d’una cooperativa, d’una exposició... No és estrany, perquè la poesia és, des de sempre, a la base de la transmissió oral del saber. Els poetes han sigut els grans escriptors del poble i les seves composicions s’han convertit en els textos més sabuts i traspassats. I si algú els ha musicat, aquests versos encara s’han estès més. Així, si les Corrandes... de Joan Oliver són avui tan conegudes és en molt bona part gràcies a la melodia que en va fer Ovidi Montllor (dins el disc A Alcoi, 1974) i, sobretot, a la de Lluís Llach (dins el disc T’estimo, 1984), interpretada després per tants i tants músics, entre els quals Sílvia Pérez Cruz. El cas és que aquests versos del poeta sabadellenc són avui en la ment de molts. No és difícil, doncs, de trobar textos en què es parla de “passar la ratlla”, de “tramuntar la carena” o en què s’esmenta “una pàtria tan petita que la somio completa”... Així mateix, hi ha paraules i locucions d’aquest poema que han servit d’inspiració per batejar activitats d’àmbits ben diversos.
5 Quarteres. Vi produït a la Muntada, casa de la vall d’Horta, en part provinent de vinyes del Marquet de les Roques, la hisenda de la família de Joan Oliver. D’ençà del 2018, fan vi blanc i negre, de varietats típiques de l’indret, després de recuperar una terra erma d’anys.
Cinc Quarteres. Grup de consum agroecològic de Mollet del Vallès, creat l’any 2020.
Cinc Quarteres. Duet musical de Reus, en actiu d’ençà del 2020, que interpreta cançó tradicional catalana amb regust folk i amb tocs d’humor.
Com el Vallès no hi ha res. L’any 1918 Josep Carner va publicar el poema “Com el Vallès no hi ha res” dins el llibre Bella terra, bella gent. Del 1940 i el 1947 daten les dues versions de les Corrandes d’exili de Pere Quart. Ferran Canyameres va treure, l’any 1951, el volum Com el Vallès no hi ha res. El 1989, el grup castellarenc Bars va incloure una cançó amb aquest títol dins del seu primer disc, Bars, i el mateix any els terrassencs Huapacha Combo en van enregistrar una d’homònima en el disc En cap cap... cap. El 1999, el cantant Ramon Calduch, fill de Montcada i Reixac, va enregistrar “Com el Vallès no hi ha res” per a l’àlbum Catalunya endavant. I el 2008, Albert Pla cantava “Com el Vallès no hi ha res, excepte el vi del Penedès” en el tema titulat “Juerga catalana”, inclòs en el disc La diferencia. El 2016 i el 2019, coincidint amb 30è aniversari de la mort de Joan Oliver i amb el centenari de la Colla de Sabadell, respectivament, es van dissenyar i vendre centenars de samarretes amb el lema que ens ocupa. Finalment, és clar que aquesta locució deu ser d’origen popular, com afirma Jaume Aulet, però si s’ha fet servir tant és gràcies en molt bona part als versos de Pere Quart; si més no, del 1947 ençà.
Corrandes Són Corrandes. Grup de música creat a Sabadell el 2013, que es dedica a la cançó de text improvisat, el ball i la música tradicional. Han enregistrat tres discos. Deu el nom a la cançó improvisada, però també al poema de Pere Quart.
La Quartera. Nau adjunta al casal sabadellenc Can Capablanca. És una sala polivalent, adequada des del 2014 gràcies a un finançament col·lectiu, on es juga al quinto per Nadal i on es fa teatre, concerts, reunions..., a més de ser la seu de la cooperativa de consum El Teixit de la Terra.
Que bategui com una ala. Títol d’un llibret editat per Papers de Versàlia el 2004, dins la col·lecció “Plaquettes de poesia”. Recull poesies de diversos poetes sabadellencs i il·lustracions de Josep Gerona.
Tenderol. Programa que l’Ajuntament de Sabadell va posar en marxa el 2017 per acollir refugiats. El gestiona la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, amb el suport de la Generalitat. Ofereix un servei d’habitatge temporal a persones a les quals s’ha denegat la sol·licitud de protecció o que han quedat fora del circuit estatal.
3 Turons Història i Patrimoni. Empresa amb seu a Terrassa, constituïda l’any 2021. Munten activitats guiades de descoberta del patrimoni històric, artístic, arqueològic i natural.
Viver Tres Turons. Cooperativa establerta a Castellar del Vallès. Des del 2006, produeixen plantes autòctones per a la restauració ecològica. Estan especialitzats en plantes per a ambients aquàtics.
Una esperança desfeta. Sabadell 1931-1945. És el nom d’una exposició que els museus d’Història i d’Art de Sabadell van fer el 2009. Però també és el títol del catàleg d’aquesta mostra, editat el mateix 2009. I el 2008 l’historiador Josep Benet va publicar el llibre Memòries I. De l’esperança a la desfeta 1920-1939, amb una part titulada “Temps d’esperança i d’aprenentatge (1920-1936)” i una altra, “L’esperança desfeta: la guerra (1936-1939)”, tres paraules que molt probablement va manllevar del poema de Pere Quart i que es fan servir sovint per parlar de la guerra. Vicenç Villatoro, per exemple, escriu a La casa dels avis: “Entre els dos anuncis hi ha gairebé vint anys, de dictadura a dictadura, una guerra, moltes esperances desfetes i molts morts”. En el mateix llibre, l’autor també aprofita una altra locució extreta de les Corrandes...: “L’exili, la presó, la vida destrossada, els amics morts, una recança infinita. Un país derrotat. Una terra amarga”.
Patrimoni Llengua
