En plena edat mitjana, el Montsec –que s’estén a la part sud del Pallars Jussà– es va erigir en frontera natural i política arrel de la presència musulmana i, posteriorment, de la formació del comtat de Pallars Jussà. En aquells segles convulsos els límits territorials es van defensar gràcies a una potent xarxa de fortificacions encara visibles al nord de la serra. Al voltant del segle XI torres com Estorm, Alsamora, la casa forta de Miravet, Ginebrell, l’Arbull i viles fortes com Moror o Castellnou o importants fortaleses com el castell d’Orcau, van ser decisives en la configuració dels marcs socials i administratius.
Situats en enclavaments espectaculars, aquests castells de frontera esdevenen, avui en dia, una admirable mostra de la història medieval catalana i una experiència impressionant i accessible per a persones de totes les edats.
Castells de frontera
Els castells de frontera van crear un mur infranquejable que van permetre la reconquesta cristiana de l’època medieval mentre que torres circulars van ser construïdes amb la principal missió d'exercir de punt de connexió entre els diferents castells que estaven alineats al llarg de la frontera. A dins dels recintes dels castells s'hi van aglutinar funcions eminentment defensives però també religioses, administratives i fins i tot de llar. Així, la Torre d’Alsamora, situada a Sant Esteve de la Sarga, té unes finestres amples –una característica no gaire comuna a les torres catalanes i que identifiquen a aquesta torre amb una funció defensiva però també residencial–, una planta circular, i la torre es podria haver construït entre els segles XI i XII.
Pel que fa a castells, a banda del castell de Guàrdia amb una torre de planta triangular arrodonida a l'extrem, del Castell de Conques o del Castell de Montllobar –situat a 1102 metres i amb unes vistes espectaculars–, és impressionant visitar el Castell de Llordà. Construït al cim d'un turó pels voltants del segle XI destaca respecte la resta de construccions catalanes i europees per la seva concepció defensiva però també residencial amb l'edifici noble testimoniat per elements senyorials i de luxe de l’època a sobre d’on s'ubicaven les estances del servei i la guarnició militar. Una mica més tardà –dels segles XII-XIII–, el Castell d’Orcau es divideix en dos àmbits units per un mur perimetral: el castell i l'església de la Pietat és un edifici d’una sola nau, que l'any 1962 va patir l'esfondrament de tota la volta i la façana sud.
Un patrimoni de gran rellevància
Referenciat per primer cop el segle IX, el Castell de Mur es va construir directament sobre el basament rocós d'un turó de 800 metres i és un dels exemples més excepcional d'arquitectura defensiva del Pallars tal com ho demostren les escasses obertures de la muralla.
Com a importants exemples d'urbanisme de frontera, destaquen el Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervàs on s'hi continua excavant i que engloba una ermita, el castell i el poblat del segle XII conegut com "Els Vilots", i les restes de la capella castral del segle IX.
Tot plegat, un patrimoni de gran rellevància que explica tota una època i que ens ha arribat amb el batec ben viu d’una comarca amb una oferta de lleure diversa i de qualitat.
Consell Comarcal del Pallars Jussà
Epicentre
Passeig del Vall, 13
25620 Tremp
oficinaturisme@pallarsjussa.cat
www.palarsjussa.net
Tel. 973 65 34 70
Calaixera L'escapada
