La Garriga Secreta, reivindicant la memòria de la Guerra Civil
L’entitat ha impulsat la dignificació del memorial i dels actes al cementiri de la doma dedicats a les víctimes que hi va haver a la població
Vicenç Relats
(text)
, Ramon Ferrandis (fotografies)
Des de l’inici de la seva constitució, un dels objectius de l’associació La Garriga Secreta ha estat promoure el coneixement del fets passats durant la Guerra Civil, així com la seva repercussió i les víctimes que hi va haver a la vila. Així, han participat i promogut els actes institucionals que es fan sobre la commemoració dels fets i el memorial de les víctimes de la guerra.
Com a entitat ha fet propostes que s’han dut a terme i han promogut la dignificació de l’espai del cementiri de la Doma, on encara hi ha la fossa comuna amb restes de persones que hi van perdre la vida. Ara és espai de memòria, on s’hi fan els actes commemoratius en l’aniversari del bombardeig de la Garriga del 29 de gener de 1939. En tots els actes s’hi ha llegit textos explicatius i de condemna dels fets.
Al llarg dels anys han proposat millores importants que de mica en mica s’han anat aplicant, com ara que la commemoració dels fets i l’acte institucional es faci a la placeta del cementiri on hi ha la fossa comuna, amb la instal·lació d’un plafó-mural d’acer on hi consta el nom de totes les víctimes garriguenques de la guerra. També van proposar de traslladar allí el monòlit dedicat a la lleva del biberó així com la realització d’un caminet fet amb llambordes amb un bloc de pedra entremig on diu “Mai més!” Han editat regularment opuscles sobre el cost humà de la guerra, amb el llistat de garriguencs i garriguenques que hi van perdre la vida, que s’han anat actualitzant i que s’ha repartit entre els assistents als actes commemoratius que actualment es fan en aquest espai amb parlaments, música i flors. També ha organitzat una lectura de poesia en el bosc de la Pau.
L’any 2019 també van organitzar una exposició sobre la Retirada del febrer de 1939 cap al camp d’Argelers i d’altres, a la sala Andreu Dameson de la Garriga, amb visites guiades per als alumnes dels instituts. Els materials els va cedir l’associació FFREEE, d’Argelers de la Marenda.
Memòria dels camps d’extermini
La inquietud de La Garriga Secreta per la Guerra Civil i per les guerres provocades pel feixisme va una mica més enllà de l’àmbit local i per això l’any 2015 van impulsar l’edició en català –reeditat el 2017–del llibre Viacrucis en 50 estacions, sobre els camps d’extermini nazis, amb una col·lecció de 50 textos i làmines molt colpidores dibuixades per Jean Bernard Aldebert, supervivent del camp de Gusen II, el més terrible de tots els que estaven sota la tutela de Mauthausen. Editat originalment en francès, la traducció al català va anar a càrrec d’Antoni Pardo, membre de La Garriga Secreta i se n’han fet dues edicions. El llibre va vinculat a una exposició que han portat també a diferents llocs de Catalunya, presentada amb una petita conferència prèvia per situar històricament els fets. També es fan visites guiades per a centres educatius, sobretot per alumnes d’ESO i de batxillerat.
L’exposició s’ha pogut veure a Vic, les Franqueses, Guissona, Tona, Sant Pere de Vilamajor, Granollers, Caldes de Montbui, Vilanova i la Geltrú, el Masnou, Canovelles, Tortosa, Mataró, l’Ametlla del Vallès, Barcelona i Sant Fruitós de Bages.
Dos pous d'aigua d'aigua per a la regió de nord-Camerun
A més de la feina investigadora i editora que ha fet sempre La Garriga Secreta, l'entitat també ha estat compromesa amb la solidaritat i el desenvolupament humà. Ho va fer l'any 2010 amb l'entrega de 4.000 euros al missioner garriguenc Jordi Mas Castells (1930-2010) perquè els invertís per fer dos pous a la zona nord de Camerun on treballava des que l'any 1961 hi va arribar amb altres sacerdots vinculats al grup Agermanament. L'aportació econòmica va ser possible gràcies a la venda de Retrats de garriguencs il·lustres, un llibre que van escriure alguns autors de La Garriga Secreta i que biografia onze personatges notables del municipi, entre els quals el propi sacerdot.
Els diners donats en aquesta ocasió van servir per la construcció de dos pous artesians d’uns 400 metres de profunditat. El sacerdot Jordi Mas estava segur que aquests 4.000 euros serien molt beneficiosos per a la regió de nord-Camerun ja que aquella és una zona extremadament seca de l’Àfrica central on l’accés a l’aigua és importantíssim per a la vida de les persones i els animals.
Els pous es van acabar quan Jordi Mas ja havia mort. Es van fer a dues poblacions properes a Makary, on tenia la seva missió i les instal·lacions i infraestructures que encaraavui continuen actives. Ara són un punt per atendre els nombrosos refugiats que arriben des de Nigèria fugint del terrorisme islàmic existent a l'ampla franja del Sahel.
Carpeta Saviesa local
