El Centre d’Estudis de Castellar recrea l’evolució del nucli antic
La Casa Ribas, seu de l’entitat, allotja un centre d’interpretació de la progressió del municipi des del neolític fins avui, a partir de les troballes arqueològiques fetes
Marina Antúnez
(text)
, CECV-AH (fotografies)
El Centre d’Estudis Castellar-Arxiu d’Història és una entitat privada que, des de la seva creació l’any 1982, promou, defensa i difon el patrimoni de Castellar del Vallès. La seva seu, la Casa Ribas, una casa catalogada de titularitat municipal, acaba d’acollir un projecte especialment emblemàtic i ambiciós. Es tracta del Centre d’Interpretació del Nucli Antic de Castellar (CINAC), un petit museu a la segona planta de l’edifici –situat al carrer de la Mina 9-11–, on es pot observar l’evolució de la història del municipi, des del Neolític fins als nostres dies, a partir de les troballes a la plaça Major.
El nou centre inclou reproduccions infogràfiques del poblat neolític i visigot trobat durant les excavacions fetes els anys 2003-2005, així com també reproduccions a mida natural de dues de les tombes excavades, amb restes humanes i diversos plafons explicatius de vinil i tríptics per a la divulgació de la història del nucli antic de la vila.
El museu s'inaugurarà oficialment el mes de gener de 2025, un cop finalitzats els treballs d’execució duts a terme des de la primavera passada per part de l’empresa Arqueologia i Patrimoni Arrago S.L., sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Roig Buxó. Un cop inaugurat, s'obrirà en dates puntuals al públic, i també amb cita prèvia. Impulsat pel Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història, el projecte compta amb la participació de l’entitat Decidim Castellar i l’Ajuntament de la vila.
Públic local i d’arreu
El que és el primer projecte museogràfic sobre l’arqueologia i la història de la vila castellarenca es presenta com a centre d’interpretació perquè, més enllà de ser un museu, pretén explicar les fases evolutives del municipi. Es concreta en una exposició de caràcter permanent que es proposa aconseguir un equipament singular que, d’acord amb uns continguts rigorosos i una museografia atractiva, sigui capaç d’atraure tant un públic local com d’arreu de Catalunya, així com visitants especialitzats i, d’una manera especial, escolars de primària i secundària. Respon a la voluntat de fer efectiva la divulgació del jaciment de la plaça Major castellarenca a partir de les troballes durant la intervenció arqueològica que va començar el 2003 amb motiu de la remodelació de la plaça. Aquella intervenció, executada per l’empresa Arqueologia i Patrimoni Arrago S.L., va posar al descobert un assentament del neolític i un poblat de l’antiguitat tardana.
Entre els anys 2005 i 2010, en diverses actuacions lligades a la construcció d’un aparcament subterrani i la remodelació de l’espai de la plaça, es va actuar en un perímetre de més de 4.000 metres quadrats i es va descobrir un important jaciment arqueològic emplaçat al subsol, delimitat per la carretera de Sentmenat, a l’est; el passeig de la plaça Major, al nord; el carrer Torras, a l’oest, i el carrer de Colom, al sud.
Es van documentar nombroses restes i estructures arqueològiques, així com un voluminós i diversificat conjunt de material arqueològic, quantitativament i qualitativament rellevant, amb ceràmica, vidre, metalls, etc. Tot plegat, correspon a les diverses ocupacions humanes que han tingut lloc en aquest centre històric.
En el seu moment, l’ajuntament es va plantejar la necessitat de buscar un espai per poder oferir la riquesa d’aquest jaciment a la ciutadania i al públic que, en definitiva, és a qui pertany el jaciment i la mateixa història del municipi, però aquell propòsit va quedar inacabat. Ara, gairebé vint anys després, el Centre d’Estudis va reprendre la coordinació del projecte. L’abril passat, les tres parts implicades –Centre d’Estudis Castellar, Decidim Castellar i l’Ajuntament– van arribar a un acord i van assumir les inversions necessàries per al projecte, amb un pressupost total de 34.377 euros, i se’n va iniciar la realització.
Quatre grans etapes
Pel que fa a l’estructura narrativa del projecte museístic, el contingut s’ha dividit en quatre grans fases evolutives de l’ocupació humana a Castellar al llarg dels segles, amb més de 7.000 anys d’evolució històrica: el neolític (V-IV mil·leni aC), l’edat del ferro (s. VIII-VII aC), l’època ibèrica (s. III-II aC); l’època romana baix imperial: la part agrícola d’una vila del baix imperi (s. IV-V dC), i l’antiguitat tardana i època visigòtica: la granja agrícola i la necròpolis (s. VI-VII dC).
Vuit plafons explicatius a les parets condueixen el fil argumental i explicatiu, juntament amb dos dibuixos artístics de gran format de recreació històrica que il·lustren dos moments històrics de l’ocupació de la plaça Major. També compta amb mitja dotzena de vitrines d’exposició del material arqueològic original i dues reproduccions d’estructures funeràries localitzades durant les intervencions arqueològiques.
Il·lustracions murals
Les il·lustracions murals, amb diverses escenes representades i tres dibuixos puntuals de detall, proporcionen una atenció especial als sistemes constructius. També s’hi pot veure un gran dibuix reconstructiu i la visió general del jaciment del Neolític, un gran dibuix del vilatge de l’antiguitat tardana, a més de tres dibuixos en què es pot apreciar el sistema constructiu de cabanes, l’espai de premsa d’oli i vi i els forns de pa.
La reproducció de dues reconstruccions de tombes funeràries és de mida real. Una és d’època neolítica i, la segona, és una necròpoli de l’antiguitat tardana. L’enterrament neolític és una de les troballes més extraordinàries d’aquest jaciment, ja que aprofita una sitja en desús.
La fossa presenta un individu adult inhumat al seu interior, acompanyat d’un aixovar format per un vas de ceràmica. L’enterrament de l’antiguitat tardana està format per una fossa simple rectangular d’extrems arrodonits.
Donada la singularitat del jaciment arqueològic, es preveu que en una fase posterior del projecte, s’editi una monografia científica en què es doni a conèixer aquest conjunt tan ric, en la qual s’incloguin els estudis i material gràfic sobre el jaciment que encara són inèdits. També s’editaran opuscles i llibrets divulgatius com a elements complementaris de l’exposició que es puguin facilitar als visitants.
Carpeta Saviesa local
