Marta Ros (La Roca del Vallès, 1996) es defineix com a “una noia de la Roca que ballava a casa seva i ara ho fa en altres espais”. Però també és molt més que això: és ballarina i coreògrafa professional. I ara també músic. Pilota el seu propi projecte musical, Ouineta, amb què ha estat finalista del concurs de talents emergents Sona9. Ella hi està còmoda, amb tantes etiquetes. Però prefereix autoanomenar-se “artista multidisciplinar”. “És una definició que encaixa literalment amb la realitat de dedicar-se a l’art des de diferents àmbits: si les hagués d’ordenar, diria que soc coreogrògrafa, performer, ballarina i cantant. També he donat classes i he dirigit alguna cosa. De fet, vaig estudiar cine”, explica.
És un nervi creatiu. S’ha passat els últims anys amunt i avall, però segueix sense perdre els seus orígens. Ha fet residència a Roca Umbert, a Granollers, i aquest any també ha fet un projecte amb l’arxiu documental de la capital del Vallès Oriental dins el festival Panoràmic. Entremig, va estar a punt d’anar a ballar a Eurovisió amb Rigoberta Bandini i ha ajudat a dissenyar els moviments a directes i videoclips de l’ex Operación Triunfo Amaria Romero.
“Ara mateix estic fent molta música nova i pensant en el meu primer disc”, explica. Amb Ouineta, composa, escriu les lletres i està aprenent molt al costat de persones com Juan Feduchi i Pol Clusella, els productors del seu primer EP, Ouineta23, publicat l’any passat. Vol un futur ple de “sorpreses agradables”. Des que va treure el seu primer senzill, Boomer (2023), i després de petar-ho amb Gorg, que acumula desenes de milers de visites. Últimament ha sacsejat el panorama amb Bikini Kill, una cançó enèrgica, hipnòtica, encomanadissa i viral en què apel·la a una suposada “policia de la moda”.

Inspiracions heterogènies
Els seus referents són “absolutament pop i mainstream”, tal com diu ella. “Penso en popstars femenines dels inicis dels 2000 i també d’actuals.” Britney Spears, Madonna, Spice Grils… Però també deixa anar una colla d’inspiracions del tot heterogènies: l’univers de High School Musical, les bandes sonores dels animes del 3XL i el Super3, Las Ketchup o Paulina Rubio. I ara, sobretot, la influeixen Tokischa, SixSex o BbTrickz. “També la música d’Azuleja o de la Memé, que vaig seguir de prop per coreografiar el seu primer videoclip”, diu. Una de les seves cançons, Messenger, fa “un homenatge" al rock de Green Day i Simple Plan. “A l’EP, em feia gràcia imitar estils que escoltava de petita.”
Ouineta –el nom musical de Marta Ros– és el diminutiu de Ouina, el mot amb què s’hi refereixen algunes persones de manera afectuosa. “A l’hora de triar el nom, em va venir al cap i es va quedar. Es pronuncia Wineta, però s’escriu com si la primera lletra fos un sí francès”, explica. La seva afició per la música ve d’anys enrere, per la seva àvia Helena, que toca el piano. “El seu repertori preciós ha estat la banda sonora de les nostres vides. Ella es va formar de manera autodidacta, per pura passió. Un dia li vaig demanar que m’ensenyés a tocar. Després vaig anar a classes de piano i llenguatge musical durant anys, fins a l’adolescència”, recorda.

Coreògrafa per a artistes
El 2019 Marta Ros va fer la seva primer residència artística a Roca Umbert de Granollers. “Estava creant un projecte que involucrava el cos i durant el procés vaig ballar molt i em vaig començar a gravar improvisant i fent coreografies”, explica. Alguns d’aquests vídeos els va començar a compartir a Instagram i, a partir d’aquí, li van arribar propostes per fer videoclips. Així es va començar a enlairar la seva trajectòria com a coreògrafa per a músics.
Primer va fer el videoclip de Rolling Eyes, de TMATNB. I després es va vincular a Rigoberta Bandini. Primer per coreografiar el clip de The Fuck Fuck Fuck Poem, i al cap d’unes setmanes per començar “l’aventura” de dissenyar els balls del seu directe per a set ballarines al cicle de concerts Les Nits del Fórum. El punt àlgid de la seva feina amb Bandini va ser al cap d’uns mesos, quan es va dedicar a dissenyar els moviments del directe d’Ay mamá, amb què van estar a punt de representar Espanya a Eurovisió. “Vaig aprendre moltíssim i estava completament entregada al projecte. Vaig descobrir aquesta professió i sé que m’ha obert moltes portes. Recordo passar a no saber com explicar a què em dedicava, a tenir la seguretat de dir: soc coreògrafa, estic fent això”, explica Marta Ros.
La carrera de coreògrafa la va ampliar després amb la cantant Amaia i més tard també es va encarregar de dissenyar uns moviments per a l’actriu Úrsula Corberó a la sèrie El cuerpo en llamas. Sí, són feines molt diferents. “Sempre tinc en compte els objectius, el to de l’escena o la cançó i les necessitats de cada proposta. Després intento aportar la meva visió personal. Tot i que les coreografies surten de mi, després passen d’un cos a un altre i es transformen. És una feina conjunta”.