Xesco Boix, ben recordat en una exposició a Sabadell
El popular cantant de folk i animador infantil és homenatjat amb una mostra itinerant que en recorda la trajectòria quaranta anys després de la seva mort
Joan Alcaraz
(text)
, Xavi Arderius (fotografies)
Han passat quaranta anys de la tràgica desaparició del cantant de folk i animador infantil Xesco Boix, però molta gent continua recordant-lo. Molts pares i mares i, singularment, molts nois i noies -ara ja granadets- que van créixer amb els temes que cantava i amb la seva peculiar manera d’interpretar-los. Per això, dels dies 11 al 24 de juliol passat va tenir lloc, al Casal Pere Quart de Sabadell, una exposició commemorativa de la seva trajectòria, que després ha circulat de forma itinerant per diverses ciutats del país.
Francesc Boix i Masramon (Barcelona 1946- Malgrat de Mar, 1984) va ser, durant els darrers anys del franquisme, la Transició i la suposada primera democràcia, tot un referent en aquests àmbits. De professió era mestre i feia també de pedagog, i va treballar com a comunicador en un sentit ampli.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva, era nebot de Maur M. Boix, monjo de Montserrat, director històric de Serra d’Or i responsable de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Alumne dels jesuïtes, va pertànyer a l’aleshores mític moviment escolta de la mà de mossèn Antoni Batlle, gran impulsor de l'escoltisme al nostre país. En aquell ambient tan singular aprendria un munt de cançons que va saber incorporar al seu repertori. Quan era adolescent també va cantar a la Coral Sant Jordi.
Dels Beach Boys a Pete Seeger
En poques paraules, sentia la música i s’estimava profundament Catalunya. Però va ser als Estats Units –gràcies a una beca d'estudis amb músics com el seu germà Joan Boix i Eduard Estivill–, on entraria en contacte amb el moviment hippy i la música folk. Va assistir a actuacions de grups com The Beach Boys o Peter, Paul and Mary, o de cantants com Bob Dylan, Joan Baez o l’ídol històric de la música folk i més compromesa, Pete Seeger, de qui es faria amic.
Molt influït, doncs, per aquella música d’arrel, va fundar amb un conjunt de cantants i grups el Grup de Folk (1966), que va adaptar temes dels EUA i en va crear de nous. Després formaria el grup Ara va de bo (1971), que es va centrar en la cançó infantil, tot recuperant temes populars catalans i també creant-ne d’altres. Tres anys després, en una nova etapa de la seva valuosa trajectòria, ja s’animaria a cantar en solitari, tot i que vinculat als grups El Sac de cançons i Els Cinc Dits d'una Mà. Va enregistar una munió de discos i cassets –trenta-cinc en total–, i va publicar deu llibres. A més de Pete Seeger, del qual va adaptar moltes peces, va ser un gran admirador d’un altre referent mític, Woody Guthrie.
Qui sap animar, no sap animar-se?
Xesco Boix va ser un personatge valent i compromès amb el seu país i la seva llengua. Llàstima que al llarg de la seva trajectòria patís diverses crisis depressives que finalment el portarien a llevar-se la vida. Va ser el 21 de juliol del 1984, tirant-se a la via del tren del Maresme, a l’altura de Malgrat de Mar. Ja passa, a voltes: qui sap animar, no sempre és el més animat...
En definitiva, una gran pèrdua. Tot i així, si el cos, malauradament, fa temps que ja no hi és, l’ànima, l’esperit i l’aportació de Xesco Boix segueixen ben vius. Aquesta mostra n’ha estat el millor testimoni i ha passat ja per Tàrrega i té previst recórrer diverses poblacions com ara Agramunt, Vic i Badalona, entre d’altres, en col·laboració amb Òmnium. Perquè “Xesco Boix encara canta!”
Calaixera Mirades
