Gegants per triar i remenar
A la comarca es compten 352 gegants censats, amb una gran explosió a partir dels anys vuitanta i són només set els municipis que no en tenen
Jan Grau
(text)
Actualment, al Vallès sencer els gegants hi destaquen per mèrits propis. Malgrat que no estan censats amb detall, se’n comptabilitzen 352: 203 a la banda Occidental i 149 a l’Oriental, dels quals ben bé un centenar son gegantets i gegantons, figures de petita alçada pensats per ser ballats per canalla. Amb tot, afegint-hi figures que estan fora de servei –les d’associacions, les d’escoles, les d’esplais i fins les de particulars– en podríem comptabilitzar unes quantes més. Tota aquesta efervescència gegantera és molt més recent, malgrat que hi ha informació de la presència de gegants a Terrassa i a Sabadell al llarg del segle xi, que és molt possible que fossin figures llogades per a l’ocasió. De fet, tenim constància que a Catalunya es llogaven gegants ja des del segle xvii. No cal dir que els desplaçaments dels gegants entre poblacions es feien amb carro i significaven tota una aventura, si tenim en compte l’estat de camins i carreteres en aquells temps.
Avui tots els municipis del Vallès compten amb gegants, llevat de Gallifa, Fogars de Montclús, l’Ametlla del Vallès, Montseny, Santa Maria de Martorelles, Tagamanent i Vilalba Sasserra.
A Terrassa, pioners
Els primers gegants vallesans que coneixem són els vells de Terrassa, estrenats el 2 de juliol de 1850. Van ser un obsequi interessat d’un ciutadà que va regalar els bustos i les mans a l’ajuntament a canvi d’una deducció d’impostos. La indumentària i les estructures es van costejar per subscripció popular. Aquests gegants van sortir pràcticament sense interrupció fins l’any 1966 en què van ser retirats al museu de la ciutat, on s’hi van estar fins l’any 1981, quan es van recuperar i van tornar a la vida activa, després d’una restauració feta a consciència. Actualment d’aquesta parella de gegants n’hi ha també unes còpies que són les que volten arreu; els originals només es ballen per la festa major de la ciutat i en comptades ocasions protocol·làries.
Una altra parella antiga i amb una història molt singular és la formada pels gegants vells de les Fonts, un nucli partit entre Terrassa i a Sant Quirze del Vallès. Aquests gegants no se sap quan van ser construïts i sembla que van ser adquirits a un poble de l’Aragó per l’antiquari Agapito Franquet, que tenia el seu local al Beateri de sant Domènec de Tarragona. Posteriorment, Jacint Garcia “Cinto”, de les Fonts, que es dedicava al comerç de vi, va començar a negociar també amb antiguitats i va adquirir un lot de material a Franquet, en el qual, entre moltes altres coses, hi havia la parella de gegants. Després de passar molts anys exposats a la singular casa-castell que en té a les Fonts i també alguns anys a la seva parada al Mercantic de Sant Cugat, Cinto Garcia en va cedir l’ús –que no la propietat– a l’Associació de Veïns i Propietaris de les Fonts, que són els que els van fer restaurar i els mantenen en actiu.
A Sabadell, llogats
Se sap que l’Ajuntament de Sabadell habitualment llogava gegants per les seves festes, almenys des de 1892 i no va adquirir els seus primers gegants fins l’any 1918. Aquests gegants van restar en actiu fins al 1930, desplaçats per la parella adquirida un any abans, perquè eren molt pesants. Els substituïts va ser la parella que avui coneixem com els Avis, comprada a l’obrador barceloní El Ingenio l’any 1929. Per l’estrena, l’ajuntament va voler organitzar una gran trobada, inspirada en l’única que s’havia fet fins llavors, que va ser la de Barcelona el 1902. Però després de la despesa generada per la compra dels gegants, les economies municipals van aconsellar posposar-la fins l’any següent. Aquests són tots els gegants que hi havia abans de la Guerra Civil i que han sobreviscut. N’existien d’altres, com per exemple els antics de Cardedeu que van desaparèixer justament durant la contesa militar.
Fenomen de postguerra
Justament en acabar la guerra van néixer els següents gegants vallesans en antiguitat. Els primers van ser els de la Garriga, tot i que van néixer a Vilanova i la Geltrú, adquirits per la parròquia de la Geltrú perquè participessin a la processó de Corpus. A Vilanova, a més del Corpus, també van ser assidus a la festa major, atès que els gegants vilanovins havien desaparegut durant la guerra i no en van estrenar de nous fins l’any 1948. Va ser el 1958 quan l’Ajuntament de la Garriga va adquirir la parella de la parròquia de la Geltrú i van passar a ser garriguencs.
Llevat dels gegants de Cardedeu, que van ser estrenats l’any 1941, durant la postguerra les aparicions de nous gegants no va arribar fins a la dècada de 1950. Alguns, com els antics de Rubí, de l’any 1956, han desaparegut i d’altres, com els de Santa Perpètua de Mogoda, de l’any 1959, no surten; estan permanentment exposats en les dependències municipals. De la mateixa dècada són els gegants nous de Terrassa (1950); de Sant Feliu de Codines (1955); els gegants ducs de Sabadell (1956); el gegantó Vicentó, també de Sabadell (1958); els pubills de Granollers i els de Sant Celoni (1963); els de Caldes de Montbui, que compten amb unes rèpliques i s’estan al saló de plens de l’ajuntament i surten només a la vila termal i per la festa major (1964); els gegants grans de Granollers (1968); els gegants pubills de Sabadell (1969); els actuals gegants de Rubí (1971); els de Llinars del Vallès (1974) i els gegants Sol i Lluna de l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès (1975 i 1980).
La dècada de 1970 no només va portar l’arribada de la democràcia políticament, també popularment es va recuperar el carrer com a espai festiu i van proliferar moltes associacions i es van recuperar i fins i tot reinventar festes i tradicions. Pel que fa al món dels gegants, van anar desapareixent els geganters mercenaris, que van ser substituïts per colles de voluntaris que no cobraven i que poc a poc es van anar constituint en entitats i associacions, i es va crear un nou model de gestió de les figures.
Constructors des d’antic
Pel què fa a lloguer de gegants, a Sabadell va existir la Casa Closa, propietat d’Emili Closa, nascut al 1888, que està molt poc estudiada i documentada, que caldria estudiar. Es tractava d’una empresa de sastreria teatral i lloguer de disfresses, situada al barri sabadellenc de la Creu Alta. A partir de 1930 hi ha referenciats gegants d’aquesta casa llogats a Sabadell aquell mateix any; a Rubí entre 1951 i 1956. A la Casa Closa van ser comprats els gegants de Sant Feliu de Codines (1955) i els pubills de Granollers (1963), encara que aquestes figures són sortides de motlles de Lambert Escaler a qui segurament els havia comprat la Casa Closa. De fet, tots els gegants que la Casa Closa oferia per llogar, havien sortit dels tallers d’Escaler, llevat d’una parella que Josep Rocarol va llogar a l’ajuntament sabadellenc de 1914 a 1916, i més tard els trobem a mans de la Casa Closa i després d’un periple que passa per Manresa, cap a 1960 van anar a parar a Súria, on encara s’hi estan. La relació de la Casa Closa amb l’ajuntament de Sabadell sembla que va ser complexa perquè ho delata una foto dels gegants Avis de Sabadell llogats per Casa Closa a Llinars del Vallès en ocasió del IV Homenaje a la Vejez. Això vol dir que entre la Casa Closa i l’ajuntament de Sabadell hi havia alguna mena de tracte singular, no ben aclarit.
Pel que fa a creadors de figures festives, a part d’artistes que n’han fet esporàdicament, com Josep Casamada i Biosca (1929-1991) –que va fer els gegants de Matadepera– cal citar els dos artistes més prolífics del Vallès, ja tractats als números 4 i 5 de Vallesos. Es tracta d’en Jordi Grau Martí, del taller El Drac petit de Terrassa, i en Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. Jordi Grau va començar a dedicar-s’hi el 1981, després de la recuperació dels gegants vells de Terrassa i la creació del drac d’aquella ciutat. Treballa en cartró-pedra i al llarg de la seva trajectòria ha restaurat un bon nombre de peces històriques, com el drac i l’àliga de Vilafranca del Penedès, i ha fet més d’un centenar de gegants i més de cent capgrossos, a més d’uns trentena de peces de bestiari entre cavallets, àligues, mulasses, lleons i dracs. En Ramon Aumedes, ànima de l’obrador Sarandaca, on hi treballa la família sencera, fa servir polièster per les seves creacions. És autor també de més d’un centenar de gegants, un bon nombre de capgrossos i una vintena de peces de bestiari, principalment dracs, però també es dedica a decorar carrosses de Reis i a fer pessebres. Tant un com l’altre artista estan pròxims a l’edat de la jubilació, però al Vallès no quedarem desemparats perquè els darrers anys han sorgit una generació nova d’artistes d’imatgeria i restauració que avança amb molta força, amb noms com els de Carles Morillo, de Montornès del Vallès, i Arnau Guardi, de Llinars del Vallès, prometedors continuadors dels mestres Grau i Aumedes.
Trobades, fires i ciutats
Les trobades vallesanes de gegants són les més primerenques de la història, exceptuant de la celebrada a Barcelona l’any 1902. Sabadell va ser la primera a fer-ne una el 1930, en la qual a més dels pocs gegants existents en aquells moments es van llogar tres parelles de gegants a Casa Paquita i a el Ingenio de Barcelona. Terrassa també va organitzar la seva trobada, però no va ser fins el 1950, en ple franquisme. Va ser l’any que se celebrava el centenari dels gegants vells i l’estrena de la nova parella. A l’efemèride hi van participar trenta-sis gegants arribats de tota la demarcació de Barcelona, una xifra que avui sembla petita però que llavors va resultar ser multitudinària si tenim en compte els pocs gegants que hi havia.
A partir de la dècada de 1970, en paral·lel a les estrenes de gegants, van començar a sovintejar les trobades arreu. Cal destacar, però, les dues trobades internacionals de gegants celebrades a Matadepera al 1982 i al 1992. Per la primera es van estrenar el Llorenç i l’Agnès, els primers gegants que va tenir Matadepera i a la segona s’hi va sumar la proclamació de la 8a Ciutat Gegantera de Catalunya. De les trenta-cinc edicions fetes de la celebració de la Ciutat Gegantera, sis s’han fet al Vallès: a Sant Celoni (1989), Matadepera (1992), Barberà del Vallès (2000), Mollet del Vallès (2003), Terrassa (2015) i Castellbisbal (2019). Pel què fa a la Fira del Món Geganter, de les tretze edicions fetes, quatre s’han fet al Vallès, però organitzades per sis poblacions. Aquest ball de xifres s’explica perquè la fira del 2017 va ser organitzada conjuntament per Vacarisses, Ullastrell i Rellinars. Les fires geganteres han tingut lloc a Sant Quirze del Vallès (2008), Llinars del Vallès (2016), Vacarisses, Ullastrell i Rellinars (2017) i Castellbisbal (2021).
Carpeta Alegria, és Festa Major!
