Al límit dels termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, en un turó de 632 metres d’alçada al vessant NE del Parc Natural del Montseny, el castell de Montsoriu esdevé una atalaia privilegiada i estratègica amb un domini visual espectacular sobre el Montseny, les Guilleries, el Montnegre-Corredor i la zona sud de la Costa Brava. Arquitectònicament integra un ampli conjunt monumental de més de 10.000 metres quadrats, que el converteixen en un dels millors exponents de l’arquitectura militar d’època medieval a Catalunya.
El gran castell feudal
Aquesta imponent fortalesa és el testimoni palpable de quatre-cents anys de construccions superposades on encara són visibles els testimonis de tres castells de diferents èpoques, un dins de l’altre. Malgrat que el castell que avui es pot veure és resultat de la gran transformació arquitectònica de mitjans segle xiv, l’origen de la fortificació cal situar-lo abans, en la segona meitat del segle x.
Les primeres dades documentals vinculades al castell corresponen a l’any 1002. Són dos documents signats el mateix any, un fa referència a la donació d’un alou al terme de Montsoriu, i l’altre correspon a una signatura en un judici per part del vescomte de Girona intitulat ara Amat de Montsoriu o simplement de Castro Surice com apareix en un altre document de l’any 1017. En aquells moments Montsoriu estava format per un petit clos emmurallat d’uns 300 metres quadrats, articulat a partir de la torre mestra o de l’homenatge. D’aquell primitiu castell en destaca a més d’una cisterna per a la recollida d’aigua, una capella preromànica, de la qual en resta la planta de la nau i el seu absis.
L’any 2022 gairebé 2000 persones van visitar el Castell de Montsoriu
Una gran remodelació
A la segona meitat del segle xii i principis del segle xiii Montsoriu va ser objecte d’un important procés de remodelació i ampliació, amb la creació d’un segon recinte emmurallat en el qual s’hi van ubicar, entre altres construccions, una nova capella que actualment encara es pot veure. Es tracta d’una fortificació de grans dimensions, inserida encara dins la tradició constructiva romànica i que al llarg del segle xiii va evolucionar cap als models gòtics definits sovint per la presència d’un gran pati central.
D’aquesta època correspon també la fortificació de l’anomenat clos nord. És una àmplia zona emmurallada annexa al castell i que, juntament amb la Torre de les Bruixes, completaven un perímetre emmurallat de gairebé 600 metres. Molt poques fortificacions catalanes presentaven en aquesta època unes dimensions semblants. Aquest va ser el castell que a les darreries del segle xiii el cronista reial Bernat Desclot va descriure “com un dels bells i nobles del món”.
La remodelació gòtica
Al segle xiv Montsoriu va assolir la seva màxima expressió en termes arquitectònics, i es va convertir en un dels grans símbols de l’arquitectura militar gòtica. El gran vescomte Bernat II de Cabrera va impulsar, a mitjans del segle xiv, un gran conjunt d’obres que van afectar la pràctica totalitat del castell i van tenir el propòsit d’adaptar Montsoriu, a unes noves necessitats tant residencials com defensives. Així, el vell castell romànic va ser redissenyat, amb l’aplicació de les innovacions arquitectòniques de l’època i afegint-hi un tercer recinte, cosa que el va configurar com un palau. Tenia les instal·lacions que calien per a la comoditat personal i per a les activitats públiques i de representació d’un dels personatges més destacats de la seva època. Sense perdre al mateix temps la funció de fortalesa inexpugnable. El complex sistema defensiu protegit per torres, talussos, terrasses fortificades a diferents nivells, passos de ronda alçats, portals infranquejables (fins a 7 portals diferents)... va fer que ni l’exercit reial format per 1.200 homes poguessin conquerir Montsoriu en el setge que va patir entre els anys 1367 i 1368.
La recuperació de Montsoriu
A diferència de molts altres grans centres de poder medieval, que seran transformats al llarg dels segles xv-xviii, Montsoriu no serà objecte de remodelacions en l’Edat Moderna. Ens trobem, per tant, davant d’una autèntica càpsula del temps de l’arquitectura medieval catalana.
La recuperació de Montsoriu és el resultat d’un llarg procés, que ha comptat amb la participació de moltes institucions, però en essència ha estat un èxit del territori i de la seva gent. 30 anys de recerca arqueològica duta a terme pel Museu Etnològic del Montseny, la mobilització social a càrrec de l’Associació d’amics del castell i l’esforç de consolidació i restauració impulsat pel Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual) i el Patronat del Castell de Montsoriu des de les darreries dels anys 90 del segle xx, permeten actualment als visitants descobrir el que va ser el nucli central del poder de la nissaga vescomtal de Girona-Cabrera, una de les senyories feudals més influents de la Catalunya medieval, amb un extens domini que en el segle xiv s’estenia sobre uns 1800 km2 de la comarca de la Selva, el Vallès Oriental, l’alt Maresme, Osona i la Garrotxa.
Patronat per a la Gestió, Conservació i Millora del Castell de Montsoriu
Carretera de Fogueres, s/n
Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu
tel. 972 01 19 60
www.montsoriu.cat
info@montsoriu.cat
Calaixera L'escapada
