Taller Sarandaca: modelar l’ànima de la Festa Major
Amb prop de quaranta anys de feina, l’espai creatiu de Granollers esdevé referent arreu del país en la construcció de gegants, capgrossos i dracs
Berta Sánchez de León
(text)
, Adrián Camus (fotografies)
Sarandaca és un taller de creació de gegants, capgrossos, figures de grandària i d’elements escenogràfics, ubicat al complex cultural Roca Umbert de Granollers. Es tracta d’una empresa familiar on hi treballen l’escultor i pintor Ramon Aumedes, la Francina Morell en la confecció del vestuari, en Pol Aumedes com a músic, actor i artista i la Mar Aumedes, com a dissenyadora de moda. D’aquest taller n’ha nascut una família encara més gran: la de més de dos-cents gegants, vuitanta bèsties i centenars de capgrossos que volten i amenitzen les festes majors de molts pobles del Vallès i d’arreu de Catalunya.
Tot va començar al barri de Can Duran de Canovelles l’any 1984 quan la família dels Aumedes van decidir organitzar la seva festa major. En Ramon va fer primer un capgròs, complint un desig d’infància, després de viure molt de prop aquest món a la seva Guissona natal. Posteriorment, es va atrevir amb un gegant. La construcció d’aquestes dues figures va coincidir amb l’obertura del seu taller artístic a Granollers. Poc després, a l’escultor li van encomanar la restauració dels populars gegants grans de la ciutat i aquest va ser el tret de sortida d’una carrera artística imparable fins al dia d’avui dins del món geganter.
Tot el procés creatiu
Un gegant neix a partir d’un esbós. La peça dibuixada dona pas a una escultura en fang que s’embolcalla de guix. El guix fa de motlle en negatiu on s’aplica la fibra de vidre i el polièster. Es fan totes les parts, s’ajunten, es poleixen, es pinten i es vesteixen amb roba dissenyada i confeccionada a mida al mateix taller. Els cabells també es poden modelar i repintar. El taller Sarandaca cobreix tot aquest procés creatiu excepte la construcció dels cavallets de fusta. Fan gegants de totes les alçades, des dels gegantonets d’1,8 metres fins als gegants de quatre. Unes figures que, un cop acabades, cobren vida quan surten al carrer i esdevenen peces essencials de les festes majors de cada poble, ciutat o barri.
La gràcia de fer-lo ballar
“Un bon gegant ha de tenir presència, un pintat adequat, anar ben vestit –amb els seus complements– i, sobretot, ha d’estar ben equilibrat”, detalla en Ramon Aumedes. Amb tot, amb això no n’hi ha prou. “Un bon gegant pot ser el millor del món però si no es té gràcia a l’hora de fer-lo ballar al carrer o de desfilar cerimoniós amb una bona música, la figura no lluirà del tot”, explica Aumedes.
El capgròs, a diferència dels gegants, es barreja amb la gent, la interpel·la i no para de bellugar-se. Cal un estil relacional desenfadat per portar aquesta figura que no només gaudeix de més llibertat de moviments que els gegants, sinó que també té fisonomies més grotesques. “A l’àvia Filomena, nom que li he posat jo, li he fet un nas immens i un posat rialler, li he buscat desproporcions d’aquelles guapes”, frueix en Ramon explicant el modelatge del rostre d’aquest capgròs. “Les cares lletges poden arribar a transmetre molta força expressiva mentre que a les cares maques els pot faltar vida”, afegeix.
Els dracs tenen un moviment més vital quan els porta una sola persona. No han de tenir els caps gaire caiguts i se’ls ha de saber fer ballar. La ferocitat de la bèstia depèn de l’encàrrec.
Gent del poble
Més enllà de la imatgeria festiva tradicional típica que hi havia fins a l’arribada dels primers ajuntaments democràtics, centrada en reis i nobles, cada vegada es ret més homenatge a persones del poble que hagin estat molt vinculades a la cultura popular. Així, Sant Antoni de Vilamajor va encarregar al taller Sarandaca de fer el gegant de l’avi Felip, un home molt estimat al poble. “El dia de l’estrena hi havia dones plorant d’emoció només de veure’l”, recorda el seu constructor.
Els encàrrecs de capgrossos dels darrers deu anys també reflecteixen aquesta tendència. A petició de l’ajuntament de Caldes de Montbui, Sarandaca va fer el capgròs de Guillem Ayora, el fotògraf que cobria tots els actes de la vida local. L’home va quedar ben parat i sorprès quan es va adonar que era ell ni més ni menys qui desfilava pels carrers calderins.
Fal·lera gegantera
Pràcticament una vintena de poblacions del Vallès tenen gegants fets al taller Sarandaca. Cadascun porta l’empremta personal del seu constructor, el seu saber fer. “Una de les primeres parelles de gegants que vaig fer amb més caràcter va ser la de Montornès l’any 1989”, confessa Aumedes. Es tracta del montornesí i líder de la pagesia Bartomeu Sala (de 3,75 metres, duu una forca de quatre puntes) i del noble Pere Anton de Rocacrespa (de 3,80 metres i que empunya una espasa). Són dos personatges reals enfrontats durant la revolta de la Remençada (1485).
Altres personatges d’alçada del Vallès són el gegant de Lliçà de Vall, que immortalitza el castlà del castell, el de Montmeló, únic a Catalunya que té sis dits a la mà, o el gegant pagès de Llinars, que sosté un torreó a la mà com a símbol de la Torrassa del Moro.
Hi ha dues escoles molt a prop del taller Sarandaca. Cada dia hi ha infants traient el cap pel taller i preguntant per gegants que ja no hi són. La il·lusió de la canalla és veure’ls sempre. “La meva voluntat no ha estat altra que la de dignificar els gegants. No podem permetre que s’abandonin ni s’arraconin sinó que han de sortir al carrer, anar als barris i a tot arreu. Els gegants són del poble”, conclou Ramon Aumedes.
Carpeta Alegria, és Festa Major!
