Com arreu del Vallès, amb la recuperació de la democràcia als ajuntaments després del franquisme, Terrassa va dotar d’una nova vigoria a la seva festa major, que havia arribat a finals de la dècada dels setanta al seu nivell màxim de decadència.
En el renaixement oficial el 1980 d’una festa que se celebra el primer cap de setmana després de Sant Pere –el 29 de juny– hi van col·laborar la comissió municipal de Cultura, presidida pel regidor Jordi Labòria, però, sobretot, les diferents colles de cultura popular que es van crear i reviscolar just en aquells anys, sota l’impuls sobretot de joves del Centre Excursionista de Terrassa.
Amb tot, l’eclosió havia començat quatre anys abans. Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, la Terrassa roja que des de finals dels seixanta bullia de protestes sindicals a les fàbriques i de tota mena de reivindicacions de les seves entitats culturals, veïnals, parroquials i polítiques, es va activar amb força. Es respiraven temps de canvis i tant es reclamava l’Estatut per a Catalunya com salvar la Rambla de l’especulació. Va ser en aquell context que el darrer ajuntament franquista va fer públic l’any 1977 que estava arruïnat i que no tenia diners per fer la festa major. Allò va ser prou perquè el món associatiu s’organitzés per muntar els actes a la seva, de manera que van contactar amb el grup Comediants i es va improvisar una cercavila espectacular que va anar del parc Sant Jordi fins al Raval de Montserrat clamant contra l’Ajuntament. “L’antiga Cabalgata que havia estat l’acte central de l’ajuntament franquista es va convertir en un esclat reivindicatiu en contra seva”, explica l’activista i estudiós de la cultura popular Jan Grau. “Va ser brutal veure que tota la ciutat es va posar d'acord en una cercavila on hi van participar llars d'infants, associacions veïnals, antimilitaristes, ecologistes, etc, que trencaven amb una desfilada molt americana de majorets que havia estat molt popular uns anys. Per exemple, hi anava un cotxe disfressat de tanc fet amb trossos de cartró, amb un canó que era un tub trencat; eren els objectors de consciència. Uns van sortir en cavall representant l’Ajuntament i parodiant Curro Jiménez, molt popular a la televisió de l’època”, recorda.

Un nou escenari
En el nou escenari ciutadà del 1979, a redós del Centre Excursionista, es va crear la primera colla castellera local, els Minyons de Terrassa, que l’any següent estarien acompanyats d’una de nova, els Castellers de Terrassa, que començaven a projectar la ciutat com a la plaça castellera de referència que s’ha consolidat. El grup de recerca folklòrica es va interessar activament en la recuperació del costumari històric terrassenc, va incorporar la pràctica d’activitats festives arrelades a altres indrets de la geografia catalana i van imaginar noves formes de cultura popular basades en la mitologia fantàstica. És així com el 1980 es va crear la Colla del Geganters de Terrassa, que va recuperar els gegants nous estrenats l’any 1950, al mateix temps que es van comprar el conjunt de capgrossos. Als nans i al Patufet, que ja existien des de 1964 i el 1980, se’ls van fer vestits i se’ls va restaurar de dalt a baix. Els gegants vells –existents des del 1850, però en jubilació forçosa des de 1966– no van retornar a la festa fins el 1981, després d’haver estat restaurats.
De llarga tradició de dracs a la ciutat, l’any 1981 es va construir el nou Drac de Terrassa i ja des del primer moment va simbolitzar el de Sant Llorenç del Munt. “El drac vell, propi de la ciutat, havia desaparegut. Havia nascut abans de 1845, any en què està documentat, i va durar fins a l’entorn del 1920. Durant la postguerra, la unió d'excombatents franquista el va tornar a crear. Aquest drac va ser l’únic que hi va haver fins que l’any 1981 es va construir el drac de la ciutat, que està fet recordant el de mitjans del segle xix, tot i que no n’és una còpia fidedigna”, indica Jan Grau.
També aquell mateix any 1981 es va estrenar la tradició de diables, amb la creació de la colla de Diables de Terrassa, al mateix temps que la dels Bastoners de Terrassa, que renaixia després d’uns anys sense haver-n’hi hagut. Aquella explosió i recerca festiva no havia pas nascut per generació espontània sinó de joves activats al Centre Excursionista de Terrassa i al moviment Rialles, així com en grups d’esplai i en aquells esbarts dansaires que havien après a estimar el país i la ciutat malgrat la duresa del franquisme. La música tradicional també va experimentar un gran renaixement amb la Cobla Ciutat de Terrassa i els Grallers de Terrassa, fundats el 1979, i el Grup-Esbart de Grallers de Terrassa, el 1980.
En dos anys van aparèixer un munt de grups de cultura popular que entroncaven amb una tradició que venia de l’Esbart Egarenc, creat l’any 1958, que havia permès la recuperació del tradicional Ball de Plaça, que des de llavors es balla a la sortida de l’ofici, el diumenge de festa major.
Deu anys abans, el 1948, s’havia creat l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits, que va saber mantenir ben vives les sardanes a Terrassa, com també va fer l’Esbart Terrassa, nascut de la mateixa agrupació Amunt i Crits, que van ser els que van tenir l’empenta de recuperar la festa de la Santa Creu de Ca n’Aurell.

Un esquema de més de 40 anys
La programació de la Festa Major de Terrassa es va anar consolidant en la dècada dels vuitanta, aplegant un retaule d’activitats ric i variat, que seria protocol·litzat i que quaranta anys més tard serveix encara de guió del festeig, que s’allarga de divendres fins al dimecres. L’any 1981 es va consolidar l’esquema de la festa major, que s’inicia el divendres amb la baixada del Drac de Sant Llorenç del Munt, que arriba al Raval per donar pas al pregó d’inici de la festa, amb balls de gegants i bastoners i la dansa foguera dels diables al Raval Infernal.
La cercavila amb el dracs, gegants, nans i capgrossos, bastoners, diables i castellers es du a terme el dissabte, juntament amb la ballada de sardanes i l’explosió de la traca. El diumenge al matí la festa popular es culmina amb la tronada a la plaça Vella, el Ball de Plaça amb l’Esbart egarenc i la Cobla la Principal de Terrassa, just després de l’ofici que se celebra a l’església del Sant Esperit. Els balls de gegants i dels nans, el ball de bastons i la passada d’autoritats fins a l’ajuntament amb el drac, els nans, els gegants i bastoners i colles castelleres es clou amb l’exhibició castellera al Raval per part de les dues colles locals i una de convidada. La festa infantil té lloc dilluns al matí. El castell de focs i el rom cremat del dimecres tanquen la festa.