Marbres de Gualba: on es forgen els tresors
La gran varietat d’espècies minerals rares del Bosc de la Farga de Gualba fan que es consideri un espai d’interès geològic molt singular i especial
Isaac Camps
(text)
, Frederic Varela (fotografies)
En general no som gens conscients del grau de dependència que tenim dels recursos geològics. I això implica que des de l’objecte més senzill –com pot ser un clau de ferro– al més complex –com un telèfon mòbil– s’hi veuen implicats desenes d’elements poc comuns i molt escassos a la Terra (liti, neodimi, germani, molibdè, tàntal...). De vegades, però, excepcionalment, es troben en concentracions que es poden explotar. La nostra societat tecnològica és cada cop més depenent del que en diem minerals estratègics i, per aquesta raó, hi ha molt interès a investigar com es formen els jaciments minerals. I a Gualba, sota el Montseny, tenim un model excepcional de com es generen cert tipus de mineralitzacions i que li ha valgut ser catalogat com a Espai d’Interès Geològic (EIG).
L’Espai d’Interès Geològic Marbres de Gualba està situat al frondós alzinar del Bosc de la Farga, entre el Sot de les Pedreres i la riera de Gualba, que inclou punts de gran atractiu paisatgístic com el Gorg Negre o el Salt de Gualba. Està situat sobre els 400 i els 500 metres d’alçada a la part baixa de la carena que porta al cim del Turó de l’Home, per sota de Santa Fe i amb unes de vistes privilegiades sobre la vall de de la Tordera i la Serra del Montnegre.
D’aquest paratge, el que crida més l’atenció a primer cop de vista són les moltes explotacions de marbre, algunes en pedreres a cel obert i d’altres en mines de galeria amb enormes boques que permeten que puguin circular per dins camions de gran tonatge. Cal recordar que ens trobem dins el Parc Natural del Montseny i es procura, d’aquesta manera, reduir l’impacte ambiental.
Minerals rars
El marbre que s’hi extreu és de gran qualitat i són les explotacions més importants de Catalunya d’aquesta roca. Però no és exactament el marbre el que fa únic aquest indret, sinó el fet que hi hagi les mineralitzacions tipus skarn més importants del nostre país. Aquest tipus de mineralitzacions es formen quan en un cos de roca rica en carbonat de calci (en aquest cas, el marbre) s’introdueix una massa de magma, generalment granític (en aquest cas, el granit del Montseny). Els fluids sobrants de la cristal·lització del magma reaccionen químicament de forma molt activa amb el carbonat de calci i al voltant de la zona de contacte entre les dues roques es formen noves, nombroses i rares espècies minerals.
Dels minerals presents a l’skarn de Gualba destaquen, entre d’altres i per seu valor estratègic, la plata i el bismut nadius, la molibdenita i la wolframita. També s’hi troben altres menes metàl·liques més comuns com l’atzurita, la malaquita, la pirrotina, la pirita, la calcopirita, la galena, l’esfalerita, la magnetita, la bornita, la powellita, la fluorita, etc. Entre els no metàl·lics cal destacar la wollastonita, el crisòtil, la serpentina, diversos tipus de granats, fluorita, calcita, etc. Actualment s’hi comptabilitzen unes cinquanta espècies diferents.
Interès mineralògic
Tot i que tenim constància que antigament s’hi havia explotat, ferro, plom i coure (com palesen les ruïnes de la Farga de l’Aram, actives durant la dècada de 1920) l’interès actual de l‘EIG Marbres de Gualba no és pas el miner, sinó el mineralògic, és a dir, el científic, ja que aquesta sorprenent varietat d’espècies i les bones condicions d’aflorament han propiciat un intens estudi per part de molts mineralogistes des de principis del segle xx amb l’objectiu de conèixer al detall com es formen aquests tipus de mineralitzacions i eventualment aplicar-ho a la recerca de jaciments explotables.
Des d’un punt de vista didàctic també és un lloc d’interès entre els col·leccionistes de minerals i els museus catalans, que exposen els exemplars més espectaculars trobats a les pedreres de marbre.
Vista general de l’Espai d’Interès Geològic de Catalunya Marbres de Gualba. A l’esquerra la vall del Sot de les Pedreres i al dreta la de la Riera de Gualba, on es troba l’espectacular salt de Gualba. Foto: Frederic Varela.
Cristalls de calcita (pedrera l’Americano). Foto: Joan Rosell.
Cristalls de calcopirita interpenetrats sobre calcita (pedrera l’Americano). Foto: Joan Rosell (ex col·lecció J. Astor, actualment al fons del Grup Mineralògic Català a l’Institut. Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
Agregats de cristalls tabulars d’annabergita (pedrera l’Americano). Foto: Joan Astor (Fons J. Astor del Museu d’Arenys de Mar).
Agregats arborescents de cristalls d’argent en calcita (pedrera l’Americano). Foto: Joan Astor (Fons J. Astor del Museu d’Arenys de Mar).
Dypingita, hidromagnesita i brucita (pedrera Meca). Foto: Joan Rosell.
Patrimoni Geologia