Els primers pagesos i ramaders del Vallès fa 6.500 anys, a Canovelles
El poblat neolític Ca l’Estrada-2 és un jaciment arqueològic excepcional que mostra la vida de pastors i agricultors al Neolític antic evolucionat
Espai Museogràfic del Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2
, Jordi Roig Buxó
(text i fotografies)
El paratge arqueològic de Ca l’Estrada es troba situat a la vall mitjana del riu Congost, a la zona de contacte entre la plana del Vallès i la serralada Prelitoral, en uns terrenys planers al costat de l’actual torrent de Can Fangues, al nord del nucli urbà de Canovelles, just per sota de la Ronda de Granollers, entre els carrers de Santa Madrona i de Barcelona. Fins l’any 1995 en aquest indret encara s’hi alçaven les edificacions de la masia de Ca l’Estrada que dona nom al lloc.
Aquesta gran àrea arqueològica va ser detectada l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers i es va identificar per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre els anys 2003 i 2005 se’n va excavar una part, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es va denominar Ca l’Estrada-1. La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana i medieval. Amb posterioritat, entre el 2014 i el 2016, es van tornar a realitzar actuacions arqueològiques a l’extrem sud-est del paratge, en aquest cas, amb motiu de la construcció de l’escola Els Quatre Vents. Aquest nou sector es va denominar Ca l’Estrada-2, i es va excavar en una superfície de 2.140 m2. El jaciment ofereix un marcat pendent vers l’est, entre 160 i 156 metres sobre el nivell del mar, en el punt més baix, i encara no ha estat excavat ni descobert en la seva totalitat. Queda pendent per excavar més d’un 50 per cent de la superfície del conjunt, de manera que encara poden aparèixer més restes arqueològiques, i oferir sorpreses i novetats científiques d’interès.
Sota d’una escola
L’excavació arqueològica de Ca l’Estrada-2, feta entre 2015 i 2017, va permetre localitzar un conjunt rellevant i diversificat de restes arqueològiques en un excel·lent estat de conservació, que configuren un assentament prehistòric a l’aire lliure tipus poblat, atribuïble al període del Neolític Antic Evolucionat, amb un marge cronològic ben acotat entre el 4800 i 4450 abans de Crist. Aquest jaciment, esdevé, avui en dia, un dels poblats neolítics més complet i millor conservat que hi ha a Catalunya del Vè mil·lenni aC.
La part conservada del jaciment es troba just a sota de l’edifici de l’escola, al nord del nucli urbà, al costat de la Ronda de Granollers. El poblat presenta una distribució i organització ben planificada, amb dos sectors diferenciats, perfectament delimitats físicament, i clarament definits en l’àmbit funcional. En el costat oest hi ha l’espai d’habitació i treball amb dues cabanes, i en el costat est hi ha el sector funerari i espai de necròpolis. Es troben separats per un gran paleocanal central, que constitueix un canal i curs de circulació d’aigües, que discorre de nord a sud.
Cabanes, forns i fogars
En aquest sector s’hi desenvolupava gran part de la vida i l’activitat de la comunitat. L’àmbit i els espais d’habitació i de treball s’estructuren a partir de dues cabanes circulars amb solera de pedres, que centralitzen i articulen l’assentament. Al seu voltant es distribueixen nou estructures de combustió atribuïbles a forns per la cocció d’aliments, així com llars de foc i fogars. També s’hi troben diversos forats de pal d’estructures de cobriment fetes de troncs i brancatge, així com espais adjacents d’ús i de treball, àmbits d’abocador, cledes i tancats per al bestiar. Escampats en el nivell d’ús es van localitzar abundants restes de ceràmica de recipients d’emmagatzematge i vasos per a la cocció i consum d’aliments, restes faunístiques producte d’àpats, així com molins de pedra i eines de sílex. Tot plegat, ens indica que es tractava d’una zona on es feien activitats domèstiques diverses, i que era intensament aprofitada pels habitants del poblat.
La zona d’hàbitat té com a estructures principals i que organitzen l’espai, dues excepcionals cabanes amb solera de pedres. Han estat una troballa excepcional sense precedents ni paral·lels a casa nostra, ara com ara, i són una mostra de les primeres construccions conegudes del Neolític a la península ibèrica. Es troben situades al mig del sector, separades entre si uns dos metres. Són de planta circular d’uns quatre metres de diàmetre, i les soleres estan fetes amb pedres de mida mitjana col·locades planes de forma concèntrica i ben ordenada, creant una base i superfície de circulació a manera de nivell d’ús i aïllament de les humitats. Disposen d’un anell perimetral al seu voltant, fet amb una filera de còdols més gran, delimitant i encerclant la solera i l’espai interior. Cal suposar, que al damunt s’hi disposarien estores de fibres naturals, pells o algun tipus de preparació i condicionament del nivell d’ús.
Cabanes amb solera de pedres
Les cabanes de Ca l’Estrada-2 són les primeres que es localitzen amb una estructura construïda de solera de pedres, com a base i suport de la part superior, la qual no s’ha conservat. Pel que fa al model i tipus constructiu, partint de les característiques de la solera de pedres circular, podem plantejar que tindrien una estructura en alçat de forma cònica (com un tipi indi). A partir de les restes i evidencies arqueològiques, es dedueix que la construcció estaria feta amb troncs gruixuts perimetrals col·locats drets fent inclinació, i falcats a l’anell de pedres perimetrals de la solera, constituint així, l’esquelet i alçat de la cabana. Aquesta estructura de troncs estaria unida i enllaçada amb cordes i brancatge, i aniria coberta amb capes de material vegetal entrelligat, formant una densa coberta de protecció externa. La finalitat i funció d’aquestes cabanes era essencialment la d’aixoplugar-se i dormir, i potser també fer-hi alguna activitat artesanal puntual, ja que al seu interior no s’hi va localitzar cap estructura de combustió, ja fos llar de foc o forn. Així, sabem que gran part de la vida de la comunitat, amb les activitats culinàries de preparació i cocció dels aliments, es feien a l’aire lliure, a l’exterior de les cabanes, en els forns i focs que hi havia escampats al seu voltant.
La vida de pastors i agricultors
Com era la vida d’aquesta comunitat de pastors i agricultors prehistòrics de fa 6.500 anys? A partir de tot el conjunt de material arqueològic recuperat –ceràmica, ossos de fauna, restes humanes, peces de sílex i pedra, restes vegetals, troncs i carbons, etc–, juntament amb els estudis especialitzats i les analítiques derivades, sabem que en aquest poblat hi vivia una comunitat de pastors i agricultors ben assentada del període Neolític. Gràcies a les datacions de carboni 14 fetes sobre restes òssies i carbons, es pot fixar la cronologia de l’assentament entre el 4800 i 4450 aC. L’indret estava envoltat de zones de pastura amb vegetació baixa, alguns camps de cultiu, així com boscos de pins i alzines. I que tenien ramats de cabres i ovelles, porcs, i també bous pels treballs de càrrega i consum càrnic. Sabem que caçaven i cultivaven la terra del seu entorn immediat, un cop desforestada, i que, molt possiblement, tenien un cert contacte i intercanvi de productes amb d’altres grups i comunitats properes. La vida es feia a l’exterior al voltant de les cabanes, on hi havia els focs per cuinar i fer tot tipus d’activitats artesanals i productives, com ara el processat dels aliments, el treball de les pells i la cistelleria i la fabricació d’eines de sílex, pedra i fusta.
Tot el conjunt del poblat va ser abandonat intencionadament, possiblement a causa del desplaçament i trasllat del grup a un nou emplaçament. Així, d’una manera progressiva i en un curt espai de temps, les estructures del poblat es van anar deteriorant fins que d’una forma força ràpida va quedar totalment cobert i segellat per un metre de sediment de terres i llims, aportat per les intenses i successives rierades del torrent de Can Fangues. Aquest fet accidental va mantenir les restes arqueològiques inalterades i preservades excepcionalment fins a l’actualitat.
Patrimoni Arqueologia
