Les germanes Mireia i Joana Vilapuig Borrell tornen a ser notícia: protagonitzen una sèrie en una de les grans plataformes digitals del país. Si fa uns anys van sorprendre el públic formant part d’aquell estol de joves insòlit que apareixia a Polseres vermelles, ara, ja adultes, han fet un pas més i interpreten el paper de dues germanes actrius que van conèixer la fama de molt jovenetes i que la vida els ha conduït a disputar-se un mateix paper cinematogràfic.
La nova sèrie es diu Selftape, es pot veure a Filmin i és un projecte molt personal, perquè l’han creat totes dues partint del no-res. Elles l’han ideat, n’han escrit part del guió, han trobat una empresa d’entreteniment que hi apostés, hi fan de productores executives –juntament amb Ivan Mercadé– i, a més, en són les protagonistes! Es tracta d’una sèrie de sis capítols, dirigida per Bàrbara Farré, que planteja diversos temes que els toquen a elles com a germanes, però que no deixen de ser universals, com ara les relacions personals, l’amor, l’amistat, l’èxit, el fracàs, la gelosia, la competitivitat..., en una carrera complexa com és la de ser actriu avui. Una proposta aplaudida per joves i no tan joves, que ha tingut èxit i que ves a saber on les portarà a partir d’ara. Pot ser que la sèrie s’internacionalitzi, que els en demanin una segona temporada..., el temps ho aclarirà.

De la Faràndula de Sabadell
La Joana va néixer el 1994 i la Mireia, el 1997. Vivien al barri de Can Feu, a Sabadell. De petites la Joana ja s’emmirallava en el teatre, de manera que els pares la van apuntar al Taller de Teatre Infantil de la Joventut de la Faràndula, on de retruc hi van dur la Mireia. Per a la germana gran allò va ser “brutal, increïble, per això més tard en vaig ser monitora”, assegura. És en aquest taller on, l’any 2010, van anar a buscar actors per a Herois, un film de Pau Freixas que rememora les vacances estiuenques dels anys 1980. I entre els centenars de joves que s’hi van presentar van acabar triant la Mireia per al paper de Cristo, tot i que la Joana també hi va fer d’extra.
Aquesta aparició els va permetre presentar-se al càsting de Polseres vermelles, una sèrie de TV3 escrita per Albert Espinosa i dirigida també per Freixas, en què la Joana va interpretar el paper de Cristina i la Mireia, el d’Àlex. Però participar en aquella sèrie va ser una arma de doble fil. D’una banda, “va ser un privilegi, una oportunitat impressionant”, fa la Joana. Però, d’altra banda, també “ens va transportar a una realitat diferent, al món dels adults de cop i volta, amb dotze i quinze anys, quan encara érem massa petites”, afegeix la Mireia. Una catapulta a la fama, al frenesí d’aparèixer en una sèrie d’èxit incontestable i de transportar-les a un món desconegut, increïble i enlluernador, el del cinema. I després va venir el buit absolut, el silenci inexplicable... Si havien pensat que tota la vida seria com aquells dies, es van acabar trobant sense projectes, sense propostes laborals, vivint amb precarietat... “Amb 20 anys penses que has fracassat”, diu la Joana.
Aquesta situació va ser l’embrió de Selftape. Mentre la Mireia acabava el grau d’Art i Disseny a l’Escola Massana i la Joana estudiava a l’Institut del Teatre, el 2018 no tenien feina i havien de gravar selftapes, és a dir, autogravacions per presentar-se a càstings des de casa. Sovint, competint per al mateix paper...! Això els va fer present tot allò que no s’havien dit, reflexions entre germana gran i germana petita, entre qui va ser la que sentia el cuquet pel teatre i la que va seguir, entre la primera a qui van cridar per treballar i la que hi va arribar després... Van intuir que aquesta situació podia convertir-se en material per a una sèrie. I es van posar a escriure. Algú ha parlat que Selftape parteix de la venjança, “però no té res a veure!: la sèrie és fruit de la necessitat d’explicar, tot neix de la unió, i això té molta força”, aclareix la Mireia.
Ara totes dues viuen a Barcelona. De cara al futur: “Em faria molt feliç actuar en un teatre!”, confessa la Joana. En canvi, a la Mireia li agradaria més seguir al voltant de la càmera, tot i que no descarta res: “Soc dissenyadora i això m’obre altres portes”. “Ens agrada molt manar, som perfeccionistes, obsessives...”, fa la Joana rient. I la Mireia hi afegeix: “Tenim ganes de continuar creant i de treballar juntes, perquè hem trobat una forma que ha enganxat molt”. Aquest tarannà els ha ajudat a tenir l’èxit artístic i laboral que han aconseguit per mèrits propis. No és tan fàcil, el que han fet... i el futur esperançador que tenen per davant és d’enhorabona.