Carpeta Alegria, és Festa Major!Alegria, és Festa Major!
D'arrels eminentment agràries, per Festa Major esclata l’alegria de la música, el batibull de la imatgeria popular, l’estrèpid dels focs i l’harmonia de les danses
Celebrar la Festa Major al segle XXI
la festa major És una instantània de la societat i de com estableix les relacions entre els seus components –el poble i el poder– de manera força ostentosa
Jan Grau
“La festa major sempre és una treva”
El drac, el referent del bestiari vallesà
Àligues, mulasses, lleons, cavallets i altres animals s’han fet un lloc en la imatgeria festiva popular
Gegants per triar i remenar
A la comarca es compten 352 gegants censats, amb una gran explosió a partir dels anys vuitanta i són només set els municipis que no en tenen
Balls i danses de les festes majors
Molts balls de plaça que subsisteixen tenen l’origen en antigues danses cerimonials on el poder civil i el fet religiós exercien un pes simbòlic
Música, ball, curses i àpats: Festa Major!
La Festa Major, entesa com un moment d’abundància únic, de cadència anual, sempre ha comportat un seguit d’activitats que fugen de la quotidianitat ordinària
El foc dels diables: una catarsi festiva
Els diablots del ball de gitanes, els correfocs, els versots, el ball parlat i a toc de tabal són mostres fogueres ben vallesanes
Blancs i Blaus: quaranta anys de la recuperació de la Festa Major de Granollers
Les dues colles inspirades en l’antiga juguesca entre els rajolers Rayo i Maynou esdevenen un model d’èxit també per altres ciutats i pobles
Festes amb colles i colors arreu, seguint l’estela dels Blancs i Blaus granollerins
Llinars, Mollet, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia, Canovelles, l’Ametlla, Montornès, Sant Celoni, Ullastrell i la Creu Alta són alguns dels pobles que dinamitzen la festa major amb juguesques entre colles
Terrassa, un esclat de cultura popular des de 1977
La falta de pressupost per a la Festa Major de l’últim ajuntament franquista va originar una cercavila que va marcar la represa festiva
La competitivitat mou la festa de Sabadell i de la Creu Alta
La celebració de la festa de tota la ciutat va passar de l’agost al setembre a partir de 1974 per no coincidir amb les vacances d’estiu
El Paga-li, Joan i el Ball del Vano i el Ram centren la Festa Major de Sant Cugat
La ciutat té dos seguicis festius, el d’Inici i el de Sant Pere, essencialment tradicionals, i un de nova creació, el Nocturn, on la disbauxa entra en joc
Taller Sarandaca: modelar l’ànima de la Festa Major
Amb prop de quaranta anys de feina, l’espai creatiu de Granollers esdevé referent arreu del país en la construcció de gegants, capgrossos i dracs
Les sardanes més festives de cada estiu
El sardaxou de la cobla Contemporània, que sardanitza peces modernes, és una cita esperada a moltes localitats com a la Garriga
Matadepera, quan la festa major d’hivern és la grossa
La vila encadena un llarg període festiu per Sant Sebastià, durant dos caps de setmana de gener, a l’entorn d’un pi que es va a buscar al bosc
La festa de la Vaca, el triomf del poble sobre el senyor
Amb quinze edicions, la celebració que emmarca la festa major petita de vacarisses s’ha convertit en un referent de cultura popular
La festa del Fanalet: la llum que il·lumina Terra Nostra
Des dels anys quaranta, l’acte central de la festa major del barri de Montcada i Reixac aplega centenars de veïns a les andanes de l’estació per donar la benvinguda al tren i als seus passatgers amb llum de fanalets