La competitivitat mou la festa de Sabadell i de la Creu Alta

La celebració de la festa de tota la ciutat va passar de l’agost al setembre a partir de 1974 per no coincidir amb les vacances d’estiu

Marta Ibáñez Fuentes (text)

La Festa Major de Sabadell té lloc actualment el primer cap de setmana de setembre, sempre que el primer divendres de la festa s’escaigui ja en aquest mes, però aquesta data de celebració és relativament recent. El sant que és a l’origen de la festa és sant Fèlix, l’africà, i l’església catòlica té el dia 1 d’agost com a dia de celebració. I aquest va ser el dia de la Festa Major de Sabadell fins a l’any 1974. Com que els sabadellencs marxaven de vacances, el dia 1 d’agost no tenia la concurrència que s’esperava. Per això els governants de l’Ajuntament van acordar que la celebració passaria al mes següent. I ja en període de la transició democràtica van decidir que el dia primer de la festa havia de caure en setembre.
Les dates de les festes han canviat a d’altres poblacions: per exemple, a principis del segle xx, un decret no deixava celebrar les festes qualsevol dia de la setmana, calia traslladar-les al cap de setmana següent, ja que es perdien dies de feina. Probablement així s’explicaria la celebració de la Festa Major de Terrassa durant el cap de setmana després de Sant Pere. A Sabadell també s’havia aplicat una solució semblant fa un centenar d’anys i s’havia obviat el dia del sant festejat.
Els interessos del calendari religiós i els del calendari de treball sovint han estat enfrontats al llarg del segle xx, com a mínim. Al segle passat es feia més evident la qüestió del calendari festiu perquè la Festa Major ja va ser estructurada i força intervinguda per l’Ajuntament i la societat civil. Abans de finals del xix, l’església tenia més presència en les decisions col·lectives festives i era diferent la manera de gestionar la festa, i també les informacions que ens n’han arribat, basades en arxius i records.

La Rua Artística
En els anys primerencs del segle passat, Sabadell tenia un acte destacat en el programa que era l’anomenada Rua Artística i que consistia en un concurs –i els premis consegüents– d’uns carros guarnits ambientats en una temàtica. Desfilaven pels carrers cèntrics i al final hi havia una batalla de flors, que va acabar sent de confeti. Llavors s’atorgaven els premis al millor carruatge guarnit. Quan van començar a haver-hi cotxes amb gasolina, va canviar tot plegat ja que no es podien guarnir com els carros i la rua va decaure i desaparèixer. A banda de les competicions esportives i afins, aquesta rua era històricament l’aspecte més competitiu de la Festa Major de Sabadell.

Els balls de la Bola i del Rodet
En temps més moderns i actuals hi ha dues activitats que tenen aquest aspecte competitiu. Per una banda, hi ha el Ball de la Bola i per l’altra el Ball del Rodet. Tots dos van néixer els darrers anys del segle xx, arran d’unes jornades de reflexió sobre la festa major, on es va constatar que no en tenia cap d’element sabadellenc , com sí que ho té Sant Cugat amb el Ball del Vano i el Ram, o Rubí amb el ball de Gitanes. A partir d’aquí, dues entitats desconnectades, l’Esbart Sabadell Dansaire i els Bastoners de Sabadell, es van posar a treballar per omplir el buit que s’havia detectat. L’Esbart Sabadell Dansaire va crear el Ball de la Bola i els Bastoners de Sabadell, el Ball del Rodet.
El Ball de la Bola consisteix en una competició de parelles que ballen tot aguantant una safata amb una copa que conté la beguda de la bola. Hi ha canvis de parella i s’acaba amb un ball més ràpid. La parella que aconsegueix mantenir la copa sense vessar el líquid guanya i seran els capdansers de l’edició següent. El Ball de la Bola fonamenta les seves arrels en el ball dels hereus documentat al segle xix i en la bola, beguda documentada ja abans de la guerra civil (cervesa i gasosa amb una bola de sucre inflat, el bolado). Es va estrenar el 1999 i és de creació sabadellenca en tots els seus aspectes: la música tocada amb cobla i la coreografia amb la beguda. Es balla el diumenge de Festa Major a mitja tarda davant l’ajuntament i l’obertura correspon a l’alcalde o alcaldessa.
Per la seva part, els Bastoners van crear un capgròs en forma de rodet, en referència al passat tèxtil de la ciutat. Persones –tant adultes com infants– més altes d’1,2 metres fan rodar el capgròs del rodet i qui fa més voltes és el guanyador i es mereix l’honor de disparar les salves de morters de l’any següent, en funció de les voltes que s’hagin fet durant trenta segons. Més tard, s’hi va afegir la possibilitat de fer un desempat. El Ball del Rodet es balla en rotllana. Se celebra al despertar de Festa Major, abans de l’entrada al davant de l’ajuntament dels grups de cultura tradicional, que seran seguits pel pregó des del balcó. La música és creada per al ball i és tocada per músics locals, sobretot flabiolaires. El ball es va estrenar el 1999 i el capgròs el 2000. Els dos balls tenen l’element de la competitivitat entre els balladors. Apleguen molta gent i amb els anys han arrelat dins els actes de la Festa Major.
La competitivitat mou la festa de Sabadell i de la Creu Alta

Una imatge d’una carrossa de la Rua Artística de l’any 1913. Foto: Francesc Casañas/Arxiu Històric de Sabadell.

Un moment de la cercavila de gegants i capgrossos, de la Festa Major de l’any 1988. Foto: Associació de veïns de la Creu Alta.

Un moment del Ball de la Bola, que es balla des de l’any 1998, el diumenge a la tarda de la Festa Major de Sabadell, a la plaça Sant Roc, i pren com a punt de partida l'anomenat Ball dels Hereus que cita en Marian Burguès al seu llibre Sabadell del meu record. Foto: Tomàs Manyosa.

El Ball del Rodet, que des de l’any 2000 ha arrelat en els actes de la Festa Major. Abans de fer el ball, es fa el Concurs del Ball del Rodet. El guanyador és qui és capaç de donar més voltes amb el capgròs posat. Foto: Rubèn Ramiro.

La Festa Major de la Creu Alta, amb Llamps i Trons, catalogada com a Patrimoni festiu de Catalunya

Amb arrels que es remunten a finals del segle XVIII, la Festa Major de la Creu Alta –l’antic poble que formava part de Sant Pere de Terrassa i que Sabadell es va annexionar el 1904– forma part de les manifestacions i celebracions catalogades com a Patrimoni festiu de Catalunya des de l’any 2018. Aquest barri de tanta personalitat celebra una festa major ben apreciada amb uns actes i protocols estructurats i ben participats que tenen lloc al voltant de la segona Pasqua, que també és una diada que es mou en el calendari.
L’any 2003, en el marc de la festa, es van crear dos grups enfrontats, els Llamps –amb fulard groc – i els Trons –amb fulard blau–, en un model inspirat en els Blancs i Blaus de la Festa Major de Granollers, que ha tingut rèpliques similars en altres pobles i ciutats. Es partia d’altres aspectes que eren ja competitius a la Festa Major de la Creu Alta, com una cursa de carretons el diumenge a la tarda, prou reconeguda al conjunt de la ciutat. La iniciativa de les colles de Llamps i Trons es va crear al si de la Coordinadora de Joves i habitualment hi participen membres dels dos grups d’esplai creualtencs –la Branca i l’Esparver– i també de les colles dels gegants i els diables. Les activitats són diverses: futbol, actes infantils, correbars per als més grans, amb música i disfresses. Cada acte dona punts als Llamps o als Trons, en funció de l’èxt obtingut en les proves. Un marcador situat al centre neuràlgic de la festa, la plaça, va indicant l’estat de cada contrincant. Una aplicació de mòbil –els temps es modernitzen– també anuncia l’estat de la competició. Hi ha activitats diverses, des de partits de futbol dels grups existents i totes les iniciatives que la Coordinadora de joves té o recull. L’activitat que dona més punts als Llamps o Trons és la cursa de carretons, que recull la tradició ja existent abans de la creació de les dues colles. Els carretons són ginys autoconstruïts pels participants i que fan una cursa per un recorregut preestablert i cronometrat. Aquesta cursa dona tres-cents punts al guanyador quan d’altres proves només en donen un centenar. Però tot suma. Al final, el grup que té més punts és proclamat guanyador de l’any. No hi ha cap més recompensa que no sigui fer públic el resultat. Tot plegat una excusa ben reeixida i ben portada per dinamitzar la Festa Major des de la Coordinadora de Joves que, juntament amb l’Associació de Veïns de la Creu Alta i les altres entitats del barri, vetllen, animen i coordinen la festa. Aquestes activitats competitives revitalitzen la festa i la fan més participativa.
La festa s’inicia sempre el divendres abans de la segona Pascua amb el pregó. Cada any s’hi proclama el tallaret o tallareta de l’any, una denominació identificativa de la gent de la Creu Alta, derivada del malnom que ja en el segle xix rebien per part dels sabadellencs pel fet que molts dels seus veïns es dedicaven a tallar carn. Era despectiu perquè tallaven i venien la carn sense tributar les taxes municipals que en aquells temps recarregaven els productes alimentaris a la vila sabadellenca.

La Festa Major de la Creu Alta de l’any 1916.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara