Les sardanes més festives de cada estiu
El sardaxou de la cobla Contemporània, que sardanitza peces modernes, és una cita esperada a moltes localitats com a la Garriga
David Ramon
(text)
, Ramon Ferrandis (fotografies)
A cap festa major no hi falten sardanes. Una altra cosa és que una ballada sigui molt més que les rotllanes a plaça i es converteix en un recital dels èxits musicals de la temporada i un espectacle visual acolorit que genera expectació.
El Sardaxou de la cobla Contemporània és una cita esperada a diverses celebracions del Vallès i de la resta del país. El conjunt sabadellenc escampa cada any aquest espectacle que causa furor més enllà dels més aficionats a la “dansa més belles de les que es fan i es desfan”.
La cobla Contemporània es va fundar 1995 amb gent molt jove. El seu representant, Jeroni Velasco, afirma que “ens agrada tocar sardanes, i volíem fer alguna cosa diferent, no només per als sardanistes, sinó per la gent que normalment no va a ballar o escoltar sardanes, però que s’atura perquè sent músiques populars del cinema, les cançons de l’estiu o les més ballables. Hem aconseguit que es quedin a les nostres actuacions perquè s’ho passen bé, i també ens ho passem nosaltres, que aquesta era la idea.”
I no només es toquen sardanes amb tonades populars, sinó que és un espectacle que inclou fum, bombolles, espuma, confeti, i els músics vestits de carbassa, que fan coreografies i acaben tocant entre el públic.
El 2022 van tancar l’any havent fet 108 actuacions, concentrades en els mesos de bonança i de més festivitats: “A molts pobles repetim el mateix any”. Anem molt a Sabadell, a casa, i no faltem mai a Santa Eulàlia de Ronçana ni tampoc a Caldes de Montbui o Terrassa, Barberà del Vallès i Cerdanyola, Matadepera o Martorelles.
Un dels bolos que ocupa un lloc privilegiat dins del programa de festa major és el de la Garriga, on cada any precedeixen la clausura abans del castell de focs: “És una gran festa on hi ha molta gent jove. Sempre ho diem que es fa una gran feinada des de l’Agrupació Sardanística”.
L’arranjament de les músiques comença “com un dictat musical”, però després “porta molta feina”. Majoritàriament la major part dels arranjaments els fan els mateixos integrants de l’onze sabadellenc, com Velasco, i alguns compositors que també els ajuden. La melodia “potser és molt coneguda, però s’ha de fer una sardana perquè s’ha de poder ballar”. El més difícil per als compositors és reestructurar les cançons a la forma sardana de llargs i curts. La solució passa per fer popurris amb d’altres melodies, siguin originals o fusionades amb d’altres tonades populars. Velasco també apunta que “de vegades també cal canviar la tonalitat per adaptar-se a la tessitura dels instruments” de cobla. Els ritmes llatins encaixen força bé: “El reggaeton, la cúmbia i la rumba funcionen prou bé perquè la pulsació també és la mateixa.”. Velasco també s’ha atrevit amb ritmes ternaris: “Queda una mica més estrany, però també entra”, riu.
Del ‘Despacito’ al ‘Coti x coti’
La tria del repertori estiuenc a vegades s’ha de fer de forma ràpida: “Enguany encara no sabem quina serà la cançó de l’estiu, però ja tenim fetes cançons molt populars com les de la Shakira i de la Rosalia”. No hi falta l’onada dels grans èxits nostrats, com el ‘Supermercat’ del terrassenc Lildami i l’èxit del ‘Coti x coti’ dels maresmencs Els Tiets, de la qual ja hi ha una versió en sardana a càrrec de Xavier Ventosa: “També ens l’ha passat perquè la puguem tocar”, indica.
Per la Contemporània, el fenomen del ‘coti’ està en la línia de la cobla: “Som de fer coses innovadores, i això és fantàstic”, expliquen. Això sí, els contemporanis es reinvidiquen com “els primers que vàrem sonar a les discoteques”, ja que l’adaptació del ‘Despacito’ ja va entrar a les sales de ball. Velasco també recorda precedents de fusió com l’elèctrica Dharma o la sardanova de Santi Arisa.
Tot i que a les ballades el repertori és variat, la cobla Contemporània agrupa les adaptacions sardanístiques en projectes temàtics, que s’immortalitzen en discos: l’últim el “Sardaxou 12+1” és música de cinema: “És la música clàssica del segle xxi, i el públic ens ho demana”, argumenta Velasco.
No és el primer disc de bandes sonores de la col·lecció sabadellenca: “La música de cinema mai no passa, queda per sempre, mentre que les cançons de l’any sovint són èxits més curts”. Una altra font d’inspiració són els grans èxits de l’orquestra de ball: “No deixen de ser cúmbies, rumbes, boleros”, i que també són clàssics: “Tenim un ventall de públic molt gran, des de joves fins a grans, i si a uns els atrau el fenomen del moment, com l’ ‘Ay Mamá’ de Rigoberta Bandini, a d’altres els agrada sentir la música els balls d’envelat de tota la vida”.
Carpeta Alegria, és Festa Major!
