El Jardí, caliu culinari i de poble de la República ençà
El restaurant de Parets celebra en plena forma els 80 anys, seguint sent una referència gastronòmica i de la vida social local
Roger Prims Vila
(text i fotografies)
Al que ara és l'aiguabarreig entre la Plaça i el carrer Major de Parets s'hi erigeix una de les més conspícues institucions populars paretanes: el restaurant El Jardí. No sempre ha estat un restaurant i, ni tan sols, se n'ha dit sempre així. Amb un origen una mica incert, que es remunta a mitjan del segle xix, la història del municipi de Parets no s'entén sense El Jardí: Parets se separava de Mollet el 1849 i, probablement, l'establiment ja hi era.
Despatx de licors i aiguardents amb el nom de Can Joan, de primer, es convertiria en el Cafè de Baix, el primer del poble en introduir el cafè en les seves begudes cap a principis dels setanta del segle xix. El nom provenia, aleshores, de la contrapart de l'altra banda del carrer del darrere: el Cafè de Dalt, Can Rajoler, l'actual teatre municipal, que se situava físicament més amunt. Les contribucions que el tipificaven com a café sin comida, semblen certificar que no era pas encara un local on se servissin menjars.
Sortint de l'Europa
Seria en època republicana quan començaria a associar-se aquesta activitat al Jardí. El 1935, en Josep Comas i la Montserrat Godayol deixaven l'Europa de Granollers, on treballaven i fundaven el seu restaurant, a més d'instal·lar-hi la nissaga que encara el regenta avui. La Montserrat en faria aviat cèlebre la cuina: plats tradicionals i d'altres de més innovadors eren referència obligada en celebracions familiars i dinars de Festa Major. Avui, l'esperit es preserva, però la pell ha mudat: l'orientació inquieta els empeny cap a la revalorització dels fruits de l'entorn per oferir una carta imaginativa.
Ara, en Pere i en Josep, pare i fill, segona i tercera generació respectivament, de la casa, estan immersos en la commemoració del vuitantè aniversari. Condensar-ne aquestes vuit dècades no és pas fàcil: el Jardí ha transcendit totes les costures imaginables d'un cafè on s'hi servien menjars o d'un restaurant que feia de cafè: s'hi han fet concerts, ball, s'hi ha jugat a bitlles, hi havia coral, hi dormien els que venien a batre o a muntar l'envelat, s'hi acollien els altres catalans que arribaren passada la segona meitat del segle xx, va ser un dels primers pubs de la comarca, i, fins i tot, va ser el primer cinema del poble (almenys al 1935 ja n'hi havia a càrrec de l'Empresa Dickson), on hi va haver la primera tela comprada per a projeccions.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
