Torre Marimon, símbol de la modernització del sector agropecuari

La finca de Caldes de Montbui que la Mancomunitat va adquirir el 1920 es manté com a centre de recerca agrària

Diputació de Barcelona (text i fotografies)

La commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya l'any 2014 va posar en relleu el que aquesta institució va significar per a la modernització del país en aspectes tan diversos com l’obra pública, les comunicacions, les polítiques socials, la cultura, la ciència o l’educació, entre d'altres aspectes. En l'àmbit educatiu, la compra l'any 1920 de la finca de la Torre Marimon de Caldes de Montbui va significar tota una fita a l’hora de poder oferir uns serveis formatius de qualitat al sector agrícola i ramader, i un lloc per a les pràctiques de l'Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, creada per la Diputació de Barcelona el 1911.
La mateixa creació de l’Escola Superior d’Agricultura suposava donar compliment a aquest objectiu de formar i modernitzar un sector econòmic bàsic com és l’agrícola i ramader. L’Escola era la resposta a la necessitat d’implantar els coneixements tècnics en la seva pràctica i donava especial rellevància a la formació i preparació per a uns joves que havien de dirigir l’evolució i el futur del món rural.
La idea de crear un Escola Superior es va adoptar després de la publicació d'un Informe de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts del 3 de juny del 1911 que deia: “Es necessari, per cumplir degudament les necessitats de la regió més poblada d'Espanya, el crear una Escola Superior d'Agricultura montada á la moderna, ab professorat ben retribuhit, ab medis de trevall abundans y que en res desdigui de nostres brillants escoles d'Enginyers, d'Arquitectes, d'Industries etc. que manté aquesta Diputació. Una escola que ab pletora de sava, nodreixi y desenrotlli l'arbre de nostra agricultura,de l'agricultura que tothom considera avuy com la base mes sólida de la riquesa d'un país.” (sic)
En aquest sentit, la finca de Torre Marimon va suposar poder acomplir també part d’aquest mateix objectiu i assolir una important fita a l’hora de poder oferir uns serveis formatius de qualitat en el sector agrícola i ramader. Aquest propòsit va perdurar fins a l’any 2005, quan es va clausurar com a centre educatiu, i el recinte va passar a acollir l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), l’institut d’investigació de la Generalitat adscrit al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
La capacitació professional va tenir una especial rellevància per als dirigents de la Mancomunitat, tal com es pot comprovar amb la creació tant d’escoles tècniques com en la implantació d’estudis superiors. Entre les escoles tècniques, la Torre Marimon va tenir un paper rellevant en la línia de considerar l’agricultura com una de les principals fonts de riquesa del país, al costat de la indústria.

Finca documentada al segle XVI
La Torre Marimon és una finca d’una extensió de 115 ha, que està documentada des del segle xvi. Des que el 1920 la finca de Caldes de Montbui va ser adquirida per la Mancomunitat de Catalunya per fer-hi una granja escola, va esdevenir un punt de referència per a un gran nombre de vallesans al llarg de setanta anys, on poder millorar la seva formació gràcies a un pla pioner en aquest tipus d’estudis.
Al començament va ser una granja escola experimental que va esdevenir, al cap de pocs anys, Escola d’Agricultura de Catalunya, seguint els models formatius anglosaxons. Aquesta funció va mantenir-la fins a la Guerra Civil, quan, entre els anys 1940 i 1980, va convertir-se en escola de capatassos depenent del Ministeri d’Agricultura del govern espanyol, tot i que la Diputació de Barcelona, com institució hereva de la Mancomunitat, va mantenir-ne la propietat.
Al llarg de tots aquests anys, Torre Marimon es va mantenir com a centre de formació agrària d’una notable importància no només per a la població vallesana, sinó també per al conjunt de Catalunya. Així ho expliquen persones que van passar pel centre, no només l’equip docent, sinó també de molts alumnes que van veure millorada la seva capacitació en el món laboral en què estaven inserits, especialment per les seves arrels i tradició familiar en el món de la pagesia.
La trajectòria de Torre Marimon com a centre formatiu i docent al llarg de la seva història va passar per diferents etapes. Així, un cop restablerta la Generalitat i amb plenes competències en el sistema educatiu, entre 1980 i 1996 s’hi van impartir cursos de formació professional agrària, i a partir de mitjan dècada de 1980, els estudiants de l’antiga Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, reconvertida des del 1964 en Escola d’Enginyers Tècnics Agrícoles i adscrita des de l’any 1976 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), hi desenvoluparen bona part de les seves pràctiques.
Finalment, en aquesta darrera etapa, l’any 2005 es va signar un conveni entre la Diputació de Barcelona i el Departament d’Agricultura de la Generalitat en què es va formalitzar un Pla director que va reforçar el seu paper com a estació experimental agrària, que es manté fins a l’actualitat.

Unes instal·lacions singulars
La Diputació ha vetllat per tenir unes instal·lacions dignes i exigents, i l’adaptació de la finca a les necessitats per a les quals havia estat adquirida va comportar projectar un edifici central, amb una vaqueria i un pensionat on poder allotjar els alumnes.
A finals de l’any 1926 es van prendre una sèrie d’acords per millorar l’edifici de l’Escola, que va anar seguit, a partir del 1928, de la construcció de vivendes per a guardes, o les instal·lacions ramaderes com la vaqueria sistema Louden, seguint el model de les explotacions nord-americanes i dels principals països ramaders d’Europa.
Pocs anys més tard, ja sota dependència de la Generalitat republicana, l’Escola es va reestructurar com a Centre de Pràctiques Agrícoles i amb les titulacions oficials de Pèrit Agrícola i Expert Agrícola. Però en arribar la Guerra Civil, l’Escola va ser incautada i en el seu lloc s’hi va establir una Escola de Carrabiners. Amb la postguerra, es van iniciar diferents obres com l’arranjament de l’esplanada i les aules i la instal·lació d’un observatori. L’any 1958 l’Escola va donar el primer títol oficial de Pèrit Agrícola.

Centre pedagògic i d’investigació
Al llarg d’aquesta anys, l’Escola va aconseguir desenvolupar una important funció científica i d’investigació experimental. Fruit d’aquesta labor s’aconseguiren importants fites, com tres nous tipus de blats de molt bones característiques productives: l’anomenat Montserrat, blat que resisteix molt bé les glaçades i el Montcada, que reuneix diferents propietats que el fan encara avui un dels millors blats, i el Vallès, que, com el seu mateix nom indica, és un blat especialment adient a la comarca vallesana. Tots ells es van comercialitzar al mercat.
Altres elements importants foren la creació d’una petita planta per a l’elaboració de conyac, instal·lada per l’aprenentatge de l’alumnat. En altres camps, l’Escola també va ser pionera en proves experimentals en l’àmbit forestal, o en ser centre de referència com a institut de recerca tecnològica agrària, especialment en producció vinícola. També destacà per les seves investigacions en conills, en la conservació de la raça de pollastres del Prat, en l’elaboració de productes làctics a la formatgeria i també en apicultura, a més dels valuosos estudis realitzats sobre les ovelles de raça ripollesa, entre molts d’altres.

Nova seu per a l'IRTA
Amb el pas dels anys l’Escola va anar perdent protagonisme fins al seu tancament definitiu com a centre educatiu en la darrera dècada del segle xx, fet que comportava també trobar algun tipus de sortida al conjunt d’instal·lacions. A finals dels anys noranta es va fer un projecte per traslladar-hi el zoo de Barcelona, que va acabar sent desestimat el desembre de 2004. El motiu principal va ser l'oposició ciutadana que va catalitzar la plataforma Torre Marimon xxi –constituïda el 2002 per persones i entitats–, que reclamava la retirada del projecte del zoo i la promoció d’un debat sobre els usos i el destí futur de la finca. Torre Marimon xxi va presentar als grups polítics de Caldes una proposta d’ús fonamentada en tres eixos: reforçar el centre de formació contínua i recerca en matèria agropecuària i agroalimentària existent, establir-hi un centre d’educació ambiental sobre l’activitat agrària i potenciar-ne l’ús públic oferint activitats de lleure, esport i passeig.
Els contactes fets per la plataforma havien trobat una bona predisposició per part del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat i la mateixa Diputació de Barcelona. Amb la voluntat de preservar el funcionament de la finca per a usos de recerca, la Diputació de Barcelona va signar un conveni amb l’IRTA, institut d’investigació adscrit al Departament d’Agricultura de la Generalitat, per a instal·lar-hi la seva seu. D'aquesta manera, des de la seva adquisició per la Mancomunitat de Catalunya com a Escola Superior d’Agricultura, la finalitat que Torre Marimon fomenti la modernització del sector agrícola català es manté, ja que l'objectiu de l’IRTA és contribuir a la millora de la competitivitat i el desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i agroforestal.
Actualment, un nou conveni entre la Diputació de Barcelona i el Departament d’Agricultura de la Generalitat, assegura la continuïtat de l’IRTA al recinte de Torre Marimon, alhora que es potencia l’ús de la finca com a espai d’ús públic en el qual també hi participa l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Torre Marimon, símbol  de la modernització  del sector agropecuari

Una imatge de les quadres.

A la imatge, camps de la Torre Marimon, a inicis del segle xx.

Una imatge de la façana posterior de la Torre Marimon.

Una imatge del laboratori creats per la Mancomunitat.

Un conjunt d'arquitectura Noucentista de Torre Marimon

Torre Marimon està format per un conjunt d’edificis, que van ser construïts després que la Mancomunitat de Catalunya adquirís la Torre, l’any 1921. Es tractava de disposar d’un conjunt d’edificacions que donés al conjunt una certa grandiositat, seguint el model noucentista, propi de l’època.
L’arquitecte que va iniciar les obres fou Josep Bori Gensana, però després d’algunes discrepàncies amb els promotors de l’obra va ser substituir pel també arquitecte de la Diputació, Lluís Planas i Calvet (1879-1954), que havia treballat amb Josep Puig i Cadafalch, i que és també l’autor de les biblioteques populars promogudes per la Mancomunitat a Valls, Olot, Sallent i el Vendrell.
Del conjunt dels edificis que pertanyen a l’Escola en destaca un nucli volumètricament molt monumental, on hi ha les instal·lacions educatives i administratives, i que junt amb altres edificis encerclen una plaça que constitueix l’accés principal del centre.
Adossada al conjunt d’edificacions, s’aixeca una torre cilíndrica, que presenta alguns elements típics de l’arquitectura militar. La torre és acabada amb merlets que recorden una torre de guaita o de defensa, i conté un dipòsit d’aigua per abastir l’edifici.
Vers al sud, s’hi troba un conjunt d’edificacions en forma de “L” per a usos ramaders. Es tracta d’unes construccions molt acurades, tant en el tractament dels seus acabats interiors com de la superfície que ocupen.
També són remarcables les edificacions que es troben al costat de la carretera, com la casa del pastor, que forma una sola edificació amb els estables, i uns habitatges al costat que constitueixen una bona mostra de l’arquitectura de l’època.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara