Montseny, poble de fondes

En pocs metres, el municipi concentra una gran varietat d'hostals, hotels i restaurants de llarga tradició, ideals per a caminants i excursionistes

Raquel Ligero (text i fotografies)

Tot gira al voltant d’una mateixa plaça. Amb poc més de 300 habitants, el poble de Montseny és un dels més petits del Vallès, però, en canvi, concentra una alta activitat al voltant de les fondes, restaurants i hotels, de llarga tradició. I tot en pocs metres, a prop la Plaça de la Vila.
Només arribar al poble es topa amb la Fonda de Montseny. La regenta la família Rojas-Solé que hi estat al capdavant des de 1966, des de fa dues generacions. Ho explica Joan Lluís Rojas que fa més de 40 anys que hi treballa, El seu pare, Francesc Rojas, el i la seva mare, Carme Solé, van decidir emprendre l’aventura d'anar a viure al Montseny i començar un nou negoci i una nova vida. Eren gent de l’Hospitalet de Llobregat i canviar el món urbà de la metròpoli barcelonina per un poble rural i de muntanya no va ser tasca fàcil. “Recordo ser un nen quan vaig arribar, i l’escola feia olor de vaca”, explica amb un mig somriure, en Joan Lluís.

165 anys: la més antiga del Monyseny
La fonda ja funcionava des del 1850, molt abans que la família Rojas agafés el negoci. Era el lloc on, a primers del segle passat, a més d'allotjar-hi els traginers i primers excursionistes i estiuejants que per allí passaven, la gent del poble hi anava a comprar productes de primera necessitat com ara carbur per fer funcionar els llums, espelmes, esclops, espardenyes, esquelles, fil i agulles, medicaments per al bestiar o per a les persones. També funcionava com a carnisseria i botiga d'embotits. Era com un petit supermercat.
També era lloc de trobada de la gent del poble per fer la partida, petar la xerrada, per fer tractes... i fins i tot tenia una sala de ball. “Aquesta és una de les fondes més antigues de tot el Parc Natural del Montseny si no la que més”, assegura en Joan Lluís. Aviat és dit: 165 anys de vida la contemplen... Fins i tot supera el centenar d'anys de l'Hostal Santa Fe, de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús.
A partir dels anys quaranta i fins l'any 1966, la Fonda del Montseny va estar en mans d’un pastor i hoteler del poble, en Jaume Traveria, que era molt aficionat a comprar i vendre esquelles. I tantes en va col·leccionar que l’actual Museu de les Esquelles de Montseny existeix gràcies a la donació que va fer al municipi, juntament amb la seva dona, la Montserrat Garriga.
La majoria de persones que anaven a allotjar-s'hi ho feien per motius de salut i ho feien a l'estiu i per Setmana Santa, encara que també hi havia hostes per motius de feina, com quan es va construir la central hidroelèctrica. A la fonda fins i tot hi havia l'habitació del pastor.
“Fins l'any 1972 el negoci era fluixet, però els pares vivien també d’un hortet”, explica l'actual titular. Va ser a partir de llavors que es va començar a activar el negoci, sobretot amb l’arribada del turisme a la zona. “Quan s’omplien totes les habitacions, repartíem els hostes a les diferents masies del poble i venien a menjar a la fonda”, recorda. De fet, l’arribada cada vegada més gran de visitants de l'àrea de Barcelona i d'arreu ha estat el fet a partir del qual el poble de Montseny es va començar a convertir en un punt neuràlgic per la gent que anava a gaudir del parc. L’any 1993 els Rojas van decidir tancar la fonda i dedicar-se només a la restauració, perquè els sortia més rendible. I un any més tard van comprar Cal Ferrer, una casa que està just al costat. Hi van construir vuit apartaments per donar-hi allotjament, “però d’una altra manera”.

Can Serra, Ca la Petita
Uns metres més amunt de la Fonda del Montseny hi ha el Restaurant Serra. Un establiment que sembla amagar-se en les parets antigues de les cases del poble i del qual amb prou feines se’n veu el rètol amb el nom. Aquí no hi donen ni hi donaven allotjament, però és també un punt cèntric on els veïns i els visitants poden parar a fer un cafè o a menjar un menú casolà.
Actualment el porta el Josep Maria Serra, que és la tercera generació que s’encarrega del restaurant. El va obrir la seva àvia, la Conxita Cortada, cap als anys anys trenta. Vint anys més tard, a meitats del segle xx, el negoci va passar a mans dels pares del Josep Maria, que també es dedicaven a la pagesia. Ell ho explica així: “Jo tinc 57 anys i porto tota la vida aquí”. És des del 1970 que es va posar al capdavant del negoci i fins a l’actualitat, que el porta amb la seva dona, la Rosa Canals. Els seus fills els ajuden, però no tenen massa clar si seguiran amb l'establiment. “Un està estudiant hostaleria, però no crec que segueixi per aquí”, diu.
Al Restaurant Serra tenen la mà trencada a fer cargols i senglar estofat i és lloc habitual de trobada dels caçadors del poble. La Rosa Canals recorda amb simpatia que molta gent coneix l’establiment amb el motiu de “Ca la Petita”. “Es deia que, antigament, en aquesta casa on actualment tenim el negoci, hi vivien dones molt i molt petites”, explica.
Just davant del restaurant Serra topem amb una masia que destaca per la seva bellesa. I és que conserva restaurades les seves parets centenàries. És el restaurant Matagalls, amb una cuina tradicional a partir de productes de bona qualitat.
Montseny, poble de fondes

Una imatge de finals del segle XIX amb tres dones fent un beure a la terrassa de la fonda del Montseny. Foto: Arxiu família Rojas.

Una imatge del restaurant Matagalls en una masia centenària restaurada.

Una imatge de la plaça del poble del Montseny amb Can Serra i la Fonda del Montseny, just de costat.

El Montserrat i el Sant Bernat, dos hotels entre l'excursionisme i el turisme d'elit

Separant-se del nucli del poble de Montseny hi ha dos hotels. L’hotel Montserrat és de construcció més moderna i destaca pel mirador que té al seu davant. S’hi veu una part del Parc Natural del Montseny i de la plana del Vallès, unes vistes que enamoren tothom que s’assegui uns minuts a contemplar-les. També és un establiment de tradició familiar, que dóna allotjament i menjar als visitants que s’acosten al Parc.
Passats vuit quilòmetres del poble de Montseny, per la carretera que travessa el Montseny cap a Osona, hi ha l’hotel Sant Bernat (a la imatge), construït als anys cinquanta juntament amb la carretera, que va propiciar que la gent pogués arribar a aquesta zona i la va treure de l'aïllament que havia patit temps enrere. Llavors també es va construir l’ermita de Sant Bernat de Menthon, patró dels alpinistes. I és que en un inici l’hotel estava pensat per allotjar excursionistes que visitaven el Montseny. Anys després es va convertir en un establiment per a clients de més elit i en l’actualitat acull un turisme familiar i d’empresa.
L’any 1998 va passar a formar part de la cadena d’hotels Husa, propietat de la família de Joan Gaspar –expresident del Barça- i actualment el dirigeix la Maria Jesús Cestero.
Aquest hotel i la resta d’establiments i fondes han ajudat el poble de Montseny a sortir de l’amagatall en què es trobava entre les muntanyes del massís. És ara un indret idoni per a caminants, excursionistes i pels nombrosíssims visitants que cada cap de setmana s'arriben al Parc Natural per gaudir de natura en estat pur, tranquil·litat i autenticitat.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara