Cal Ramon, fonda ancestral

Ara fa un segle l'establiment de Sant Llorenç Savall allotjava una facció política del poble i als anys trenta un dels dos cinemes

Jaume Valls i Vila (text i fotografies)

Aquest bar i restaurant tan conegut i freqüentat ara pels cicloturistes vallesans, és situat al cor de Sant Llorenç Savall, entre l’església i la Plaça Major, i té una secular història de servei al públic. Els seus actuals propietaris són el matrimoni format pel Josep Agell i l’Engràcia Marfà, que el regenten des de fa més de quaranta anys. Dos dels fills del matrimoni, en Jordi i la Teresa Agell i Marfà, s’ocupen de cuinar i del servei de restauració, respectivament.
Els Agell, una de les nissagues més antigues del poble -que es va edificar en bona part en els terrenys de l’antic mas familiar-, mostren amb orgull al menjador un arbre genealògic –confegit per l’estudiós Jesús Ballestar- que contempla setze generacions. Desconeixem però quin dels Ramon Agell va donar nom a l’establiment, ja que en la genealogia familiar s'hi troben tres hereus dels segles xviii i xix amb aquest mateix patronímic.
Cal Ramon és tota una institució llorençana ja que a primers del segle xx era el lloc de reunió d’una facció política promoguda per una gran empresa tèxtil, enfrontada a l’altra facció, més conservadora, i també deutora de l’altra empresa important del ram dels telers, que es reunia al Cafè Royal. L’enfrontament entre la clientela d’aquest cafè (el de dalt) amb la del de baix (Cal Ramon), va tenir diferents episodis, com quan un Ajuntament llorençà procliu a Cal Ramon va decidir, l’any 1916, construir una terrassa sobre el cafè per tal de substituir la tarima de fusta que cada any presidia la Festa Major.
D’ençà dels anys trenta Cal Ramon va acollir també un dels dos cinemes del poble (l’altre, el de la competència, era al Royal), però després de la guerra, per la influència de mossèn Rosell (un carlí molt ben relacionat amb la jerarquia) s’hi projectaven films que tot just feia tres setmanes que s’havien estrenat a Barcelona. Per la guerra incivil dels tres anys Cal Ramon va deixar d’exercir de posada. Llavors el regentava la mataperenca Maria Pi i Gelpi, vídua. El seu fill Pere Agell i Pi, en acabar la guerra com a soldat de la República, va emmalaltir i va estar un any internat a l’Hospital de Vitòria, d’on va sortir per les gestions de mossèn Rosell. De retorn a Sant Llorenç, i davant la perspectiva de ser mobilitzat de nou per l’exèrcit, va marxar nou mesos a França, a casa d’un seu cosí constructor, que el va anar a esperar a la frontera, malgrat que la llei francesa de refugiats no li permetia treballar. L’àvia Maria Pi va tirar endavant el negoci amb coratge, tot i haver-lo d’arrendar per dues vegades.
Si antigament els baixos de la Casa estatjaven els carros, el celler i l’estable, mentre el cafè-restaurant era dalt el pis, juntament amb les deu habitacions de la posada, diverses reformes (la darrera de 1988) han situat el bar a l’entrada, el restaurant a l’antic celler de volta catalana, i la cuina a continuació.
El cuiner, en Jordi Agell, va preparar-se a l’escola manresana Juviet i va substituir el cuiner professional llogat. Cal Ramon ofereix un menú diari de tres plats i de la carta en destaquen els cargols a la planxa i els calamars a la romana, a més del civet de senglar, la vedella amb bolets, els peus de porc i, en general, de la brasa.
Cal Ramon ha recuperat des de l’any 2011 la seva antiga funció de fonda amb l’obertura, a l’altra banda de l’Avinguda de Catalunya, de l’Hostal Cal Pla, emplaçat en la casa d’estil modernista de Cal Maurici del pont, que la família del mestre d’obres Pla va reformar i que ara compta amb sis còmodes habitacions amb bany.
Cal Ramon, fonda ancestral

Josep Agell, la Teresa i l'Engràcia.

Una imatge de l’Hostal Can Pla.

Una antiga pica que ara fa de taulell.

En Muntadeta, el gegant local

Un fet d’armes succeït a primers del segle XVII ens il·lustra de l’antigüetat de l’hostal dels Agell. El 7 d’abril de 1610 el bandoler Joan Muntada, dit Muntadeta, àlies 'el minyó de Sant Llorenç', de la colla de bandolers de Perot Rocaguinarda, va ser ferit de pedrenyal en el braç dret en l’intent d’assaltar l’hostal del poble, l’actual Cal Ramon. L’esperaven, amagats dins de l’hostal, en Pere Agell i els soldats de la Unió, comandats pel desener Vicenç Burch, amb els pedrenyals a punt d’obrir foc contra els assaltants que hagueren de fugir.
Perot Rocaguinarda i Joan Muntada van ser detinguts per l’autoritat el juliol de 1611, i després indultats, amb la condició d’abandonar el país. El novembre d'aquell any es van embarcar al port de Mataró amb destí a Nàpols, on van servir la Corona en les tropes dels terços de Flandes. Ara una recreació d’en “Muntadeta” és el gegant de Sant Llorenç Savall.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara