L'Hotel Xurin de Cardedeu
Una fonda gairebé centenària que als anys quaranta anomenaven Can Mai Tanquis i que deu el nom actual al diminutiu del seu propietari: Melchorin Clavell
Ricard Ginjaume
(text i fotografies)
Al costat de l’estació de tren de Cardedeu, al peu de l’antiga carretera de Caldes, s'hi troba l’Hotel d’en Xurin, que manté viva la tradició de les antigues fondes. Actualment la regenta Melcior Clavell i Cuminal, ajudat del seu fill Albert Clavell i Garcia.
La primera fonda documentada al lloc, al 1918, va ser la Posada Avenida. Als anys quaranta del segle passat, quan el local era gestionat per la família Roman, la fonda era coneguda popularment com Can Mai Tanquis perquè obria molt d’hora i tancava molt tard.
Al 1945 Melcior Clavell i Comelles va fer-se càrrec del negoci, trencant amb la tradició familiar de la confiteria. Des de llavors ençà l’establiment va passar a anomenar-se Fonda Cosmos i s’ha mantingut com un negoci familiar, pel qual han passat ja tres generacions. Pocs mesos després de l’adquisició de la fonda naixia Melcior Clavell i Cuminal, que encara recorda com un dia es va despertar enmig d’un ressopó: una nit de Festa Major li va tocar dormir al menjador perquè el sostre estava descalçat per obres i a mitja nit es va desvetllar envoltat de comensals que aprofitaven la mitja part del ball per omplir l’estomac.
Aleshores la carretera era el centre social de la vila. A prop de la fonda hi havia el Cinema Montserrat, el Casal i el Casino dels estiuejants. Aquells anys la carretera era com un gran passeig, envoltada de plàtans i amb poc trànsit, tan poc que permetia als jugadors del Club de Futbol –que tenien els vestidors a la fonda– anar xutant la pilota tranquil·lament fins arribar al camp de futbol, situat a l’altra punta del nucli urbà.
Viatjants i estiuejants
La majoria de dies de l’any la fonda rebia viatjants de cases comercials i per Setmana Santa i l’estiu s’omplia d’una clientela fidel de Barcelona que buscava aires més tranquils per descansar.
La cuina del restaurant era una cuina casolana i bona part dels productes sortien de les dues quarteres d’hort que tenia la família al barri de la Granada. L’encarregada dels fogons era la mare, Isabel Cuminal. Els dies entre setmana feia cada dia un plat fix al menú. Així el dijous era el dia de l’arròs o el divendres el dels fideus. Els caps de setmana a partir de les set de la tarda feien els platillos: capipota, menuts de pollastre, cap de xai, porc o vedella rostit, tripa i peus... Aleshores es menjava molt i una ració, per segons qui, podia ser poqueta cosa. Hi havia un pagès que solia engolir divuit canelons i un altre que devorava vuit plats de musclos amb maionesa. El calendari també condicionava el plat del dia. El menú clàssic dels casaments i dies de festa grossa era l’entremès, seguit dels canelons i del pollastre rostit. Per Setmana Santa no podien faltar el bacallà a la catalana o a la llauna i els ous farcits amb peix i per Festa Major era el torn de les peres farcides amb carn i el fricandó.
Si els caps de setmana els pagesos baixaven a fer el platillo, els dies de cada dia a les set del matí passaven a fer la barreja -moscatell amb anís sec o cassalla- per agafar el dia amb força. El vi i el vermut era a granel, pels quals havien de tenir especial cura perquè les vibracions del tren podien picar-los. A la fonda torraven el seu propi cafè i envasaven el sifó. A Can Melxor també servien patates xips, fregides amb pell, i va ser dels primers llocs de la comarca a vendre pollastres a l’ast, fets amb una màquina de disseny propi en la qual els pollastres giraven gràcies a una cadena de bicicleta.
A partir de 1970 les regnes del negoci les va agafar el matrimoni format per Melcior Clavell Cuminal i Maria Dolors Garcia Montes, la segona generació. Al cap de cinc anys van adquirir la casa del costat, Can Reynés, una gran casa de dos cóssos reformada el 1899, d’aparença neoclàssica, sòbria i elegant, i van unificar els dos habitatges. Va ser el naixement de l’Hostal d’en Xurin. Per diferenciar-lo del pare, el fill –que va començar a treballar als set anys, vestit amb un davantal repartint targetes a l’estació, xiclets al camp de futbol o servint vermuts– era anomenat amb el diminutiu de Melchorin, i era conegut per tothom com en Xurin. D’aquí l’origen del nom. Pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van rebre la primera estrella com a hotel i el 2003 van obtenir les tres estrelles actuals.
A la cuina han seguit mantenint receptes tradicionals com les patates o les albergínies farcides amb carn, tot incorporant a la carta diferents arrossos. Melcior Clavell, home inquiet, ha estat president del Gremi d’Hostaleria del Vallès durant molts anys i ha participat i promogut la Mostra Gastronòmica de Cardedeu, la Mostra de la Fira de l’Ascensió de Granollers i l’escudella de la Fira de Nadal de Cardedeu.