Can Martinet és poble

75 anys de botiga, hostal i tertúlies a Vilanova del Vallès

Núria Pujolàs (text i fotografies)

Algú s’ha plantejat què hi havia abans que naixés can Martinet, allà on ara és Vilanova del Vallès, 75 anys enrere? Doncs una lleteria. Aleshores, l’avi Martí Torrents (que per això es diu Can Martinet) va fer-hi una cafeteria. Mentrestant, l’àvia Lluïsa Ainsa, des de la rebotiga, venia carn. I el pare, en Jordi Torrents, com que era paleta, va condicionar l’espai juntament amb la seva esposa, Maria Roura. Ell va continuar la tasca dels pares. Des de llavors, la barra ha canviat de lloc vàries vegades, com si fos viva i busqués quin espai és el millor per als clients. Actualment, la Montse Torrents, el seu marit, en Felip Vila, i la seva germana, la Lluïsa Torrents, en són els hereus. Al principi era una fonda. Rebien treballadors d’arreu que venien per fer infraestructures a la zona. El tarannà acollidor de les fondes els va dur a conviure amb els mestres de l’escola –com els Munguet-Cortés, molt coneguts al poble; la senyoreta Olvido, la Paloma o la Conxita– o mossèn Petit i mossèn Pere i vés a saber quants noms més. Alguns, com el director de la Coral, el senyor Chalaux, s’hi quedaven a dormir. És com si durant la seva història haguessin tingut diferents famílies.
Recorden, per damunt de tot, el caliu de la gent. Quan es podia fumar als bars, es pot dir que la boira baixa de fum regnava a l’espai mentre els avis hi anaven a jugar a cartes i a veure el futbol. Més endavant, els més joves hi feien vida fins altes hores de la nit. La Lluïsa ens diu: "Abans els bars eren centres de reunió; es podia parlar de tot: de política, futbol, cultura: ara la tertúlia del bar s’està perdent".
Sorprèn la forma circular d’aquest restaurant i s’explica perquè fa 25 anys l’arquitecte Vicenç Oliveras, de Granollers, va donar-li aquest to arrodonit. A la inauguració, una de les entitats més antigues de Vilanova, la Coral la Violeta, va fer una cantata: va ser un dels moments emotius que sempre recordaran.
De fet, la història de Can Martinet segueix la del poble. Des de la participació de l’avi en el Club de Futbol o en l’Associació del Casal d’Avis o durant l’època que es va lluitar per la independència de Vilanova, ara fa més de 30 anys, fins llavors partida entre la Roca i Montornès, amb persones com en Minguet, en Cisquet, en Samon, en Ginestí, i molts altres vilanovins. Llavors Jordi Torrents va ser regidor a Montornès per poder votar a favor de la independència.

El primer telèfon, la primera tele
Han col·laborat sempre en les activitats locals: la xocolatada del Casal d’Avis per Sant Jordi; algun sopar de Festa Major quan es feia a prop del Sindicat i eren les dones del poble que el servien; el rom de les havaneres o les xocolatades pels infants de les escoles. I també es van estrenar en els primers avenços tecnològics i van tenir el primer telèfon i la primera televisió del poble.
De famosos, n’hi ha passat molts: la Trinca, en Jordi Pujol o la Mary Sampere, que va dir que allà havia menjat la millor llonganissa de la seva vida.
Però quina parròquia té el Martinet? Al principi era un lloc de reunió, on hi anava gent de molts llocs, cada cap de setmana. Clients amics i fidels. Com a anècdota, un dia hi havia un sopar de mares i li van demanar a un client de confiança que ajudés a servir la taula. Ell s’ho ha agafar molt seriosament i alhora molt irònicament. Es va disfressar de cambrer i va animar la nit, ara parlava amb una, ara amb l’altra, fins que va acabar amb un streptease.
Són especialistes en un plat tradicional com la botifarra amb mongetes i l’escudella barrejada, tot i que en Felip ha innovat amb el seu steak tartar. Ens expliquen, però, que l’essència és el cafè, perquè al voltant d’un bon cafè hi passa de tot!
Can Martinet és poble

Una imatge actual de l’exterior de Can Martinet, amb el Felip, la Lluïsa, la Montse i la Maria.

Interior del bar, amb l’avi Martinet, el mossèn d’aleshores i gent del poble en un acte festiu. Foto: Arxiu de Can Martinet.

Primers auxilis físics i espirituals

Quin vincle pot tenir un restaurant amb la salut? Doncs ja fa anys l’avi aprofitava les seves anades a Granollers i comprava els medicaments que li encarregaven. Abans sempre era obert i quan van decidir tancar els dilluns, l’avi obria d’amagat; creia que la gent no podia quedar-se sense el seu bar, talment com si fos una farmàcia de guàrdia permanent. De fet, el doctor Papasseit hi anava a visitar els malalts i, si no podia, el substituïa el practicant, el senyor Josep, que, esperit de vi en mà donava alguna injecció i tot!
Ara fa poc han estrenat una rotonda nova, però la cruïlla que caracteritzava el Martinet havia patit molts accidents abans que hi posessin els semàfors. El pare de la Lluïsa n’havia socorregut més d’un.
I, a més a més, també hi anava gent que tenien problemes de salut i buscaven sortir de Barcelona i respirar aire net.
Des del vessant més psicològic o espiritual es pot dir que és un espai de confessió i ens asseguren que també segueixen el secret de confessió, o sigui, s’escolta tot però no s’explica res.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara