Cal Gori, a l’epicentre de Rubí

La casualitat que va portar un Pagès i crupier a convertir-se en restaurador ha forjat la professió de quatre generacions de la seva família

Raquel Ligero (text i fotografies)

Al Frederic se li omplen els ulls d’emoció quan fulleja fotos antigues de la família. Té a les mans el llibre que van editar l’any 2008 per celebrar els 75è aniversari de Cal Gori, un dels bars més emblemàtics de Rubí. “Jo hi vaig néixer, aquí. Aquest estiu vaig fer 79 anys”, diu en Frederic Martí amb satisfacció.
Ell ha estat el propietari de l’establiment durant 25 anys, del 1975 al 2000, i ara el porta el seu fill, l’Alfred Martí. Però la història d’aquest bar, el “Gori” té un llarg recorregut.
Tot va començar l’any 1933. El Cafè Domènech era un dels cafès més freqüentats de la ciutat. S’hi projectaven pel·lícules i algunes companyies teatrals hi actuaven un parell de cops al mes. El regentava la Neus Farré –la senyora Nieves–, però d’un dia per l’altre es va quedar sense cafeter. Va ser llavors quan la figura d’en Gregori Arús, més conegut com a Gori, va entrar en acció. Ell era l’avi d’en Frederic.
Feia de pagès a Rubí i també feia de crupier al Casino de la Cambra Agrària. No tenia experiència en el món de la restauració i, per això, va demanar ajuda a la seva dona, la Rosina Cahís, i a la seva filla, la Rosa Arús. Les dues dones de la família van deixar les seves feines i es van centrar de ple en aquesta nova etapa. L’octubre de 1933 el cafè del teatre Domènech ja era propietat de la família Arús.

Reallotjats al bar Manolo
Pocs anys després, l’esclat de la Guerra Civil va marcar un abans i un després en la vida del cafè. El gener del 1939 les tropes franquistes van arribar a Rubí i van confiscar l’establiment dels Arús. Hi van instal·lar l’Auxili Social i la Falange, i en Gori i la seva família es van veure obligats a abandonar l’establiment en no més de 72 hores. Lluny de bloquejar-se, l’avi Gori, com li agrada dir-li a en Frederic, va pensar que el bar Manolo era un bona possibilitat per tornar a obrir el seu negoci. Estava just davant del local on havien estat fins ara, a la mateixa Plaça Domènech.
Durant la Guerra Civil, el bar Manolo va estar tancat. Els oficials de la XII Brigada Internacional el van incautar perquè disposaven de cinc habitacions que antigament havien estat al servei dels traginers que passaven per Rubí. Els republicans es van fer seu l’establiment abandonat, van llençar tots els mobles i va servir de ranxo dels soldats. Després, va ser el sostre per refugiats de Madrid i Aragó que vivien al ras de la Plaça Domènech (la que actualment és la Plaça Pearson).
En acabar la guerra, el Gregori va traslladar el Gori del teatre Domènech a l’edifici del bar Manolo, on encara avui continua.
Amb els anys, el 1975, l’establiment va passar a mans d’en Frederic i la seva dona, la Mª Antonia. Va ser llavors quan van decidir convertir-se també en restaurant i no només ser un bar. Van començar a oferir plats més elaborats, tapes i menú. Vint-i-cinc anys després, el 2000, Cal Gori va passar a mans de l’Alfred Martí i la seva dona, la Xili Malla. L’establiment sempre ha conservat la seva essència. És un punt de trobada i de col·loqui on gaudir de cuina de mercat i casolana. Un bar-restaurant familiar, que ja han regentat quatre generacions.
Cal Gori, a l’epicentre de Rubí

Una imatge històrica de Cal Gori. Foto: Arxiu de Cal Gori.

Cigrons com a succedani del cafè

Els anys de la postguerra van ser difícils per a tot el poble. Hi faltaven queviures i la gent tenia cartilles de racionament del menjar. El Gori funcionava com podia, i en aquella època es va fer famós pels seus cigrons. Els cultivaven a la vinya de l’avi Gori i, a banda de servir-los com a menjar, també els utilitzaven com a succedani del cafè. Un secret que la gent no coneixia.
Durant tota la seva història, el local ha servit com a seu per a diferents entitats rubinenques. Una d’elles, la Unió Ciclista de Rubí. Això va ser durant tres anys, des del 1943 fins el 46, i just davant del bar es feien sempre les sortides i arribades de les curses que organitzaven. La societat coral “La Lira Rubinense” va fer els seus assajos en aquest establiment del 47 al 60 i, d’aquesta entitat, en va emergir una altra: “El niu d’art”, dedicada a interpretar sarsueles i a explicar acudits, entre d’altres.
El billar va ser una altra de les activitats neuràlgiques a Cal Gori fins gairebé els anys 80, fins el punt que s’hi celebraven campionats. I la Penya Barcelonista Ramon Llorens hi feia les seves reunions durant gairebé 15 anys. A banda, el futbol sempre ha ressonat entre les parets de Cal Gori. Estava situat ben a prop del camp de futbol municipal i això va fer que la gent prengués la copa abans o després del partit.
Durant molts anys, l’establiment no va tenir cap cartell amb el seu nom, però el poble sabia perfectament quin bar era Cal Gori. Amb la mort de Gregori Arús, el 1956, la família van decidir inscriure el nom de “Cal Gori” a la façana, per tenir sempre present qui va ser el seu fundador.

Frederic Martí amb el seu fill Alfred i la seva dona, la Xili Malla.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara