Memòria de fondes silenciades

A Caldes, la febre balneària que va portar clients més adinerats o bé hostes a les cases de banys que van existir fins a mitjans del segle passat va fer que, al contrari d'altres pobles, el model de fonda o pensió no acabés quallant. Amb tot, la necessitat de dotar de servei a un sector social més modest va fer que pervisquessin encara alguns establiments. Potser el més emblemàtic i més present a la memòria calderina és la Fonda Cirera o “Cal Pau” just davant de l'antiga estació de tren, on ara hi ha la d'autobusos. Actualment aquest lloc compleix les funcions de restaurant sense tenir cap lligam amb la seva etapa anterior. També hi ha calderins que del carrer Santo Domingo encara en diuen "el carrer de la fonda". Allà, enmig del primer Eixample urbà de Caldes, la família Boluda va mantenir obert un punt d'hostes on servien també menjar i, on era fàcil veure-hi veïns que s'hi apuntaven a l'hora de dinar, fins ben bé l'entrada dels anys vuitanta del segle passat. El mateix va succeir amb l'Hostal Vicenç, al carrer Sant Salvador. Avui en dia aquests establiments resten a la memòria recent d'algunes persones de Caldes, les que més van viure i veure la consolidació d'altres fondes, dedicades exclusivament a la cuina i d'un balneari, dels tres que actualment hi ha al municipi, que no ha renunciat al caràcter familiar.
Un altre cas, ben diferent, seria el del Grup Balneari Broquetas, que amb dos grans establiments, forma part imprescindible de la història i de la identitat termal de Caldes. El Broquetas, que és com es coneix el balneari de la plaça de la Font del Lleó, comparteix protagonisme amb l'Hotel Vila de Caldes, també en ple centre de la vila. Tots dos llocs, estan plenament enfocats a l'activitat balneària més que no pas gastronòmica, motiu pel qual serien objecte d'altres treballs monogràfics.