A Sant Esteve de Palautordera hi ha una fonda emblemàtica i antiga que, tot i no fer ben bé de fonda, continua mantenint-ne el nom i bona part dels usos. Es tracta del bar-restaurant que hi ha al número 32 de la carretera que travessa el nucli i puja cap al poble de Montseny i cap al Brull, situada a l'establiment que ocupava la Fonda dels Àngels, fundada fa prop de cent anys. Antigament havia comptat amb una vintena d'habitacions, que estan en desús des de mitjans dels anys vuitanta.
Els fundadors de l'establiment van ser Ramon Miralpeix i Àngels Barrau, que també tenien carnisseria, i van tenir com a continuadors del negoci la seva filla Roser Miralpeix i el seu marit, Camil Comolada, que tenien en els estiuejants la clientela principal. A la meitat dels anys seixanta van passar a dedicar-se només a la carnisseria, situada just al costat de la fonda, que van decidir llogar.
Des de llavors l'establiment va continuar funcionant encara una vintena d'anys més com a fonda, segons l'actual propietari, Ramon Comolada. A partir de la meitat dels anys vuitanta ençà ha estat llogada i regentada només com a bar-restaurant per diverses persones. Des del 2009 la porten la família Alba-López, de Sant Esteve, formada pel matrimoni (Mary i Joan) i els dos fills (Juanjo i Marc). La mare n'és la mestressa i amb ella hi treballen el marit i els fills i a estones també hi ajuda la filla petita, l'Ana. Es tracta d'una família de pintors que van decidir fer-se càrrec de l'establiment quan fa uns anys va començar a flaquejar el negoci de la construcció.

Cartes i dòmino de sempre
Ells hi són des fa sis anys, però noten el pes de la tradició i de l'habitud quotidiana a la qual estan fetes les parets que els acullen. "És un bar on hi ve molta gent, situat al mig del poble i al costat de la plaça, on cada tarda i els caps de setmana s'hi reuneix una colla de persones grans a jugar a cartes o al dòmino, que hi vénen, com ho havien fet tota la vida", explica el Juanjo. La Fonda també és el lloc per excel·lència per anar-hi a veure els partits del Barça.
El Juanjo gaudeix darrera la barra i als fogons, tot i que reconeix que "és una feina que crema molt". També continua dedicant-se a fer de pintor i, a més, estudia per ser entrenador de futbol, que és la seva il·lusió per a un futur professional. De moment, però, admet que acaben de "renovar el lloguer per tres anys més" i que "van fent de fondistes", ni que sigui a temps i usos parcials.
I és que, per més canvis que hagi passat, la fonda manté un cert caràcter conferit per la tradició. Ramon Comolada, que hi va néixer el 1957, recorda que quan era un nen s'anava a banyar a la Tordera amb els estiuejants que s'hi allotjaven. A la carnisseria, la seva esposa, la Rosa M., assegura que encara hi passen persones que recorden haver-s'hi estat als estius o fins i tot en els difícils temps de la Guerra Civil.