A la taula i el llit, al primer crit

Una dita molt popular proclama això amb què titulem aquest davantal: a la taula i el llit, al primer crit. És un refrany que ve a dir que no cal que ens fem pregar quan ens criden a menjar o a dormir, però, més en general, també serveix quan volem apressar algú a acudir de seguida a la nostra crida. Com tantes altres dites, també funciona capgirada: Al llit i a la taula, a la primera paraula.
Tant l'una com l'altra, del dret o del revés, ens vénen com anell al dit ara que volem parlar de fondes, hostals i restaurants de llarga tradició. Perquè, tal com ja es desprèn de la riquesa del refranyer gastronòmic, aquelles fondes i cases de menjar de tota la vida que perviuen en els nostres dies són veritables temples de caliu ciutadà i de patrimoni, sobretot per explicar-nos fets de la vida quotidiana des de la memòria popular. Perquè en la mesura que aquests establiments també són llocs de trobada significatius, són testimonis privilegiats de mil i una històries, cites, tractes i celebracions de tota mena, tant en l'esfera personal com col·lectiva. I és una gran notícia comprovar que al Vallès n'hi ha un bon grapat de ben vigents, de manera que en la nostra carpeta-dossier n'hem assenyalat una quarantena –de més de seixanta anys, sabent que no hi són tots–, que us animem a redescobrir o descobrir.
Per la seva gran transcendència històrica, en aquest número també hem volgut deixar constància dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre passat, fetes en clau plebiscitària, que han fet guanyar les forces independentistes, amb una majoria absoluta de 72 diputats i diputades. Uns comicis que han de permetre engegar el camí cap a la constitució de la República catalana. Un procés en el qual el Vallès hi aporta un gran suport i un protagonisme notable, començant per la nova presidenta del Parlament, la sabadellenca Carme Forcadell. I enmig de les difícils negociacions per formalitzar un acord de govern per fer efectiva la independència, des d'aquí també ens agafem a la dita que obre aquestes ratlles. Perquè, certament, tenim pressa per engegar d'una vegada el procés tan il·lusionant com complex per crear un nou Estat per a Catalunya en el marc europeu, per més traves aque hi posin des del govern espanyol.
De savis refranys culinaris n'hi ha una quantitat ingent, per a situacions diverses. Alguns són de caire filosòfic (Amb pa i vi es fa camí; Panxa plena, cor content; Menjar per pensar, pensar per menjar), d'altres de saludables (L'oli d'oliva tot mal esquiva; Qui no té un all té una ceba), d'altres de més contundents (Els comptes clars i la xocolata espessa; No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat; Un bon dinar fa de bon esperar; Qui menja sopes se les pensa totes...); o per a moltes altres situacions (Tallar el bacallà; Remenar les cireres; Girar-se la truita...). Ara, però, al país li convé aplicar-se amb decisió aquell que diu: A taula, santa paraula! Perquè ens cal aprofitar sense demora les grans ocasions quan es presenten, no fos cas que hi féssim tard.
I és que en aquest Vallesos podem celebrar de cor la gran fita nacional assolida el 27-S, així com també la modesta fita de caire comarcal i cultural que suposa per aquesta revista-llibre semestral haver arribat airosa al seu número 10, ben emblemàtic, que teniu a les mans. Gràcies a tothom per contribuir-hi. Un disc de rúmbia vallesana (Monstres of Rúmbia) com el que us oferim amb aquesta edició vol convidar a encarar amb optimisme els nous horitzons.
A la taula i el llit, al primer crit

Una imatge ben quotidiana presa al bar-restaurant La Parada de Riells del Fai als anys seixanta. Foto: Arxiu de La Parada.