El Turó de l'Home fet hostal

Amb 113 anys d'història en tres llocs diferents, l'establiment testimonia la vida de Santa Maria de Palautordera des del 1902

Vicenç Relats (text i fotografies)

Situat al mig de la Plaça Major de Santa Maria de Palautordera, l'Hostal Turó de l'Home –també conegut com el Turó– és una referència ineludible en aquest poble del Baix Montseny, ja que des que es va fundar el 1902 ha estat un escenari d'excepció de la vida local. Ha allotjat i vist passar traginers, pagesos i els primers estiuejants i ha vist néixer al seu menjador entitats com la Unió de Botiguers o el Club de Botons, i ha acollit reunions de tots els partits polítics. "Sí, sí, aquest és des de sempre el bar del poble, hi passa tothom i l'acta fundacional del Club de Botons la van fer en un tovalló de la casa, com el contracte del Mesi", ironitza en Ramon Mateu Canaletas, que és la quarta generació que regenta l'establiment fundat pel seu besavi, Joan Mateu Lleget.
El besavi el va iniciar com un celler, on aviat s'hi van començar a servir menjars i a oferir habitacions, llavors sobretot a pagesos i traginers que es desplaçaven des d'altres bandes del Montseny cap al mercat de Sant Celoni dels dimecres. De fet, l'hostal inicial estava situat a tan sols uns metres de l'emplaçament actual i llavors se'n deia Fonda Can Cinto. L'any 1942 es va traslladar encara a una altra adreça, també de la mateixa plaça, a Can Xa, i es va dir Hotel restaurant Can Xa.
A la ubicació d'ara –i ja amb el nom d'Hostal Turó de l'Home– hi és des del 1952, en un local que la família Mateu va adquirir ja fa més de seixanta anys quan van haver de deixar el lloguer de Can Xa. "En aquell moment la meva mare hauria volgut plegar l'hostal i obrir una botiga de queviures, menys lligada, però com que ja teníem les taules del menjador i els llits de les habitacions no van saber què fer-ne", explica en Joan Mateu, pare del titular actual que, junt amb la seva esposa, la Maria Àngels Canaletas, que n'havia estat la cuinera, encara corren per l'hostal. L'any 1952 van obrir només com a bar i restaurant i al cap d'un any van fer-hi tretze habitacions, que el 1985 van ser reformades i convertides en les vuit actuals, equipades amb bany independent.

Estiuejants fixos
"Als anys cinquanta les habitacions només s'omplien a l'estiu, amb els estiuejants, que venien cada any i alguns han acabat tenint casa al poble, i s'omplien poc la resta de l'any, perquè tampoc no teníem calefacció", explica en Joan. Això va començar a canviar a finals dels anys seixanta, quan l'hostal va començar a treballar força els caps de setmana. Ara, per contra, les habitacions s'omplen més els dies feiners de durant l'any que a l'estiu, amb clients que treballen puntualment a la zona. "Ara la gent de Barcelona se'n va més lluny de vacances mentre que abans per venir aquí ja hi tenien una hora i mitja o dues", conclou en Ramon, qui ara regenta l'establiment amb la seva esposa, la Natàlia Savé, que n'és la cuinera.
De fet, l'hostaleria es du a la sang de la família Mateu, ja que els dos fills d'en Joan i la Maria Àngels han seguit de ple al ram. Si en Ramon ha seguit a l'Hostal Turó de l'Home, el seu altre germà, en Joan, va obrir un altre restaurant l'any 2000, Can Bonamic, també a Palau, en una masia més orientada als banquets i grans àpats. I el fill d'en Ramon, en Ricard, estudia hostaleria i es prepara per ser la cinquena generació al Turó.
El Turó de l'Home fet hostal

Una imatge de l’Hostal Turó de l’Home, al bell mig de Santa Maria de Palautordera.

Una imatge de l’establiment a mitjan dels cinquanta.

Joan Mateu, Maria Àngels Canaletes i, el seu fill i continuador del negoci de l’Hostal el Turó de l’Home, Ramon Mateu.

Aromes del Montseny, amb un'ventreillenga' de concurs

La carta de la cuina de L'Hostal el Turó presenta una bona quantitat d'especialitats, com un guisat de senglar del Montseny, amb una diversitat de bolets que perfumen el plat amb un singular bouquet de bosc i amb la singularitat que l'arròs el fan els dimecres, dia de mercat a Sant Celoni, "com ja ho feia l'avi", tal com explica en Ramon Mateu. Amb tot, al Turó estan especialment estofats amb el seu ventre i llengua, que pronuncien ventreillenga, un plat antic de la fonda, força exclusiu. "És un guisat traginer, indispensable després d'un matí de muntanya i d'excursió, amb la cara colrada pel sol, els pulmons plens d'oxigen i el nas impregnat de fragàncies boscanes", diu a la seva carta. "Encara que no ho sembli. no és un plat excessiu, té una textura suau i reposada, que es pot menjar tranquil·lament, sense cap tipus de prevencions".
Un plat amb el qual no fa gaires anys l'Hostal el Turó de l'Home va quedar segon al Concurs del Plat Típic del Vallès, organitzat pel Gremi d’hostaleria. És clar que ara són més aviat senderistes abillats amb moderns pals de caminar que no pas vells traginers els qui es perden a trescar pels bells camins del Montseny per agafar gana.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara