Can Layon, punt d’arribada i de sortida de Granollers

El bar restaurant centenari, que durant molts anys va ser la parada d’autobusos de Sagalés, ha estat fidel a la cuina catalana al llarg de quatre generacions

Paco Monja (text)

Situat a la plaça de la Caserna de Granollers, el bar restaurant Layon, conegut popularment com can Layon, va ser fundat l’any 1892 per Hilarion Planas i Bosch, originari de Marata, i la seva muller Elionor Gispert i Lladó. El matrimoni va muntar una taverna al solar veí de l’establiment actual. Layon correspon al diminutiu fonètic del nom de pila del fundador, home de negocis que en morir va deixar el local en mans del seu fill Ramon, al qual li va tocar dirigir l’establiment els anys durs de la Guerra Civil. Durant aquest període, el restaurant va ser col·lectivitzat.
Bona part d’aquests records, així com d’altres que situaven el seu pare en un camp de refugiats de França, els tenia ben presents sempre Josep Planas i Tarradellas quan repassava com i de quina manera va començar a ajudar en el negoci familiar des de ben jovenet i en el qual va continuar, amb l’ajuda de la seva dona, Marcel·lina Gómez Paituví, fins que va morir l’any 2011.
Com a representants de la tercera generació, el matrimoni Planas-Gómez va fer un gran esforç per millorar l'establiment. Convertit en un referent, can Layon va seguir acompanyant en el dia a dia la vida d’un Granollers que els anys cinquanta i seixanta tenia situada la seva activitat principal, gastronòmicament i econòmicament parlant, a l’entorn del mercat. Els dijous, els fogons de can Layon, com d’altres establiments que servien els tradicionals esmorzars de forquilla i el popular arròs, no paraven de treballar, una situació que es repetia per l’Ascensió.

Parada dels Sagalés
Un altre fet que va marcar molt positivament l’esdevenir diari de l’establiment va ser la ubicació, des dels anys seixanta, de la parada d’autobusos de Sagalés just al costat del restaurant (la placa que ho anunciava estava col·locada a la paret del local). Can Layon era punt de sortida i d’arribada de rutes amb destí a diversos pobles de la comarca: Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia, Bigues i Riells, Sant Feliu, Caldes, Sentmenat, Castellterçol...
Els germans Ramon i Josep Planas, que regenten actualment el negoci amb l’ajuda de les seves dones, Jordina Teixidó i Pietat Alonso, respectivament, tenen ben present aquesta imatge: “Coneixíem molta gent i molts eren clients habituals”. La parada d’autobusos va ser traslladada posteriorment al carrer de Ponent. Els anys setanta van ser també realment especials per a can Layon, lloc habitual de celebracions de molts batejos, comunions i casaments, un fet que es veia afavorit per la proximitat de l’església parroquial de Sant Esteve. Durant un temps, el restaurant va posar a disposició dels tècnics que anaven a treballar a l’empresa de sabons Camp unes quantes habitacions, ja que la majoria hi menjaven normalment.

Els dijous marquen encara la pauta
Al llarg dels darrers anys can Layon ha transformat els seus espais per condicionar-los millor i oferir nous serveis. En Ramon i en Josep tenen clar que “les circumstàncies han canviat molt últimament, fet pel qual hem posat en marxa noves propostes de menús i tapes”, sense oblidar els característics calamars a la romana de la casa.
Fidel als seus principis, el local segueix oferint encara 123 anys després de la seva fundació unes quantes especialitats de la cuina catalana de sempre. Ho fa durant tot l’any i d’una manera ben especial els dies de mercat.“ Els dijous segueixen sent una mica encara els dijous de sempre”, remarquen en Ramon i en Josep. Els plats clàssics són capipota, ventre i llengua, bacallà a la llauna, tripa de vedella amb cigrons, calamars diversos... “Els clients majoritaris ja no són els pagesos de la comarca, en clara recessió, sinó més aviat jubilats que sovint vénen acompanyats dels seus néts”, afirmen els germans Planas. Aquests i molts d’altres, de totes les edats, esclar, ja sigui a fer-hi un senyor àpat, un cafè, un vermut, unes tapes o un berenar.
Can Layon, punt d’arribada i de sortida de Granollers

Foto de la familia de Can Layon amb els germans Ramon i Josep Planas, la seva mare Marcel·lina Gómez, i les seves esposes, Jordina i Pietat. Foto: Vicenç Relats.

El seu nét i continuador Josep. Foto: Arxiu de la família Planas.

Un retrat del fundador del restaurant, Hilarion Planas. Foto: Arxiu de la família Planas.

La terrassa de can Layon, als anys vint del segle passat. Foto: Arxiu de la família Planas.

Can Kiko, el darrer adéu (1888-2015)

L’establiment va posar punt i final a 127 anys d’història el mes d'agost passat

El restaurant Can Kiko de Granollers formava part fins el mes d’agost passat, juntament amb la Fonda Europa de Granollers i can Layon, del grup d’establiments d’hostaleria centenaris de la ciutat. Inesperadament i després de 127 anys d’història, va abaixar la persiana definitivament el 30 d’agost de 2015, en plena festa major. Els seus propietaris, Lluís Mir i Pepita Pujal, la quarta generació que ha estat al capdavant del negoci durant els darrers quaranta anys, van decidir tancar per jubilació.
Situat des de la seva fundació l'abril de 1888 a la cèntrica plaça de la Corona, can Kiko ha estat durant tots aquests anys un referent de vida quotidiana enmig de la cuina tradicional catalana. Can Kiko ha palpitat amb la realitat social i gastronòmica de Granollers gràcies, especialment, a ocupar un espai estratègic i beneficiar-se directament de les oportunitats que oferia la carretera de Barcelona a Ribes de Freser. Els carros i carruatges que circulaven per la ciutat i que trobaven un lloc d’estacionament a la plaça de la Corona cada dia i d’una manera molt especial els dijous, dia de mercat, van deixar pas posteriorment als cotxes a principis del segle XX.
L’estructura circular de la plaça, que permetia el pas dels vehicles, va facilitar la presència d’un nou tipus de clients. Els pagesos, habituals a l’hora dels tradicionals esmorzars de forquilla, van començar a compartir taula amb els viatjants.
Malgrat aquests canvis, el restaurant es va distingir sempre per la fidelitat a unes arrels culinàries amb nom dels fundadors, Francisco Carrencà i March (el noi Quico de can Puig de Montmeló) i Dolors Aubanell i Carbonell. L’any 1904, el negoci va passar a ser gestionat per Dolors Carrencà i Garreta i Josep Ulldemolins i Baró. Durant la dècada dels 40-50 el negoci va passar a mans del matrimoni format per Jaume Pujal i Garriga, que va morir l’any 2007, i Rosa Ulldemolins i Carrencà, que actualment té 95 anys.
La celebració del 125è aniversari el 2013, va ser aprofitat pels de can Kiko per renovar el local i potenciar la terrassa, tot oferint un ampli servei de tapes a l’interior. L’arribada de l’edat de jubilació per part de Lluís i Pepita i la decisió de la seva filla Olga de no seguir amb el negoci van ser determinants a l’hora de posar punt i final als 127 anys d’història de l’establiment.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara