Marçal Ramon

Una banda sonora per al corpus de la Garriga

David Ramon (text i fotografies)

El Corpus de la Garriga és sens dubte el més arrelat i el més cèlebre dels que es fan al Vallès. Bona mostra ho és que el 2016 arriba les 200 edicions de les que es té constància. En vistes a la celebració, l’acordionista i compositor Marçal Ramon i Castellà ha posat música a la festa garriguenca, que fins al moment no comptava amb una banda sonora tradicional.
“Corpus imaginari” és el nom de la suite de 15 moviments creada per Ramon. La proposta va més enllà del programa actual del Corpus a la Garriga. Tal com el nom indica, el compositor imagina diferents moments de la jornada: “Em vaig prendre moltes llibertats”, afirma Marçal Ramon: “Algunes peces corresponen a elements reals i d’altres són inventats”. Per això hi inclou la fantasia musical inspirada en l’hora de dinar, en què els carrers encatifats queden pràcticament deserts. O bé d’altres més versemblants com el “Ball de plaça”, el “Toc d’inici” o les “Matinades”: “En bona part és com m’agradaria que fos el Corpus”. També ha creat peces destinades a moments ben genuïns de la festa garriguenca, com la “Guerra de clavells”, que tanca la Suite.
La idea va sorgir d’una conversa amb el regidor de Cultura de la Garriga, Albert Benzekry: “Al Corpus li falten músiques. A veure si t’engresques! –em va dir”. El músic, nascut a Lliçà d’Amunt però garriguenc des dels 2 anys, va convertir el repte en el projecte final dels estudis de Música Tradicional a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). L’obra es va anar forjant des del 2012 fins la seva presentació com a treball acadèmic el 2014. En motiu del Corpus de 2015 es va enregistrar i es va presentar a la Garriga. Al proper Corpus, i coincidint amb el 200 aniversari, la Suite de Marçal Ramon viurà una gran posada en escena: “Un espectacle a la plaça amb una àmplia participació d’elements tradicionals: música, dansa, gegants,..”.
A hores d’ara, “Corpus imaginari” pren forma d’espectacle que encadena la integral de 15 peces: “El repte és que el poble es vagi fent seves les músiques. Ara no són tradicionals perquè són recents. S’han d’anar introduint mica en mica, sense forçar res. Cal que agradin i que la gent les vulgui seguir fent fins que sigui una tradició”. Ramon no nega que hi ha una voluntat d’emular el model del Corpus berguedà, en què les tonades sonen a cada moment de la litúrgia, tot i que “a Berga també fan un concert de la música de la Patum”.
Les composicions de “Corpus imaginari” són essencialment originals, especialment la instrumentació i els arran­jaments. Ramon parla de “picades d’ullet” a tonades que l’han inspirat, com el pas doble “Amparito Roca” de Tarragona, el “Ball del vano i el ram” de Sant Cugat del Vallès, el Galop del ball de gitanes o el pas doble “El gatito valiente” de Granollers. El compositor ha homenatjat el director del seu treball acadèmic, Marcel Casellas, amb el ball pla “Aire”, inspirat en la “Pintorela” del mestre. El més tradicional és el Ball de Cintes de la Garriga, que d’aquesta manera es vol incorporar a la celebració del Corpus.

Una obra “esporògena”
Fer música avui en dia, però d’arrel, és el que permet col·locar “Corpus imaginari” al calaix de la tradicional, ja que pren com a base els ritmes i les formes –els pals– més encestrals de la cultura catalana: La jota, el contrapàs, el ball pla i la rumba, tots ells presents a la Suite garriguenca. El compositor està familiaritzat amb el concepte de música “esporògena” que li ha transmès el mestre Marcel Casellas: “Són fruit de les espores que deixa anar la nostra tradició”.
Amb el projecte també ha nascut el conjunt musical Companyia Imaginària d’Arrel, que a banda de tocar i enregistrar el “Corpus imaginari” ja ha endegat una nova producció, “Esvorell Popular”, una fantasia ballada que integra diferents ritmes tradicionals i que s’ha presentat a la Fira Mediterrània de Manresa aquest octubre.

Tercera generació
Amb 23 anys, Marçal Ramon compta amb un reconeixement notori en el terreny de l’acordió diatònic, que té el Vallès com un dels punts més prolífics: “Si comptem a partir del 1976, en què es reprèn el fil dels ancians acordionistes, en Pol Aumedes i jo representem la tercera generació al Vallès. Els seus predecessors i consellers han estat el sabadellenc Carles Belda, el garriguenc Joan Garriga, la Cati Plana, a la Guida Sellarès”.
El que tenen en comú els tradis és en una visió actual del fet musical sense cotilles conservacionistes: “Jo ho sóc poc, però em considero el més carca dels acordionistes”.
Ramon es considera “fill acordionístic” de la trobada de Maçaners: “Fa 9 anys, el sabadellenc Joan Vila, organitzador del certamen al Berguedà, em va posar un acordió a la falda i vaig deixar de ser un estudiant de violí que no s’hagués dedicat mai a la música”.
Marçal Ramon té com a projecte a mitjà termini de fer un recull de reduccions per a acordió de música ballable per cobla. Això comporta no només una tasca ingent d’arranjaments, sinó també una evolució en l’estructura de l’instrument, així com de la manera com es toca: “Jo ja toco un acordió amb més rengles de botons a l’esquerra, però també cal dotar a aquesta mà de la mateixa habilitat i desimboltura que té la dreta”. Ramon diu que no s’inventa res, i que es marca aquests reptes per “mantenir la il·lusió de tocar”. El projecte pot culminar amb la “Glosa per al ball de donzelles de de Granollers”, de Josep Maria Ruera.
Marçal Ramon

Marçal Ramon, amb el seu acordió diatònic.

Monstres of Rúmbia. En motiu del 150 aniversari del Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui, la familia del diatònic vallesà s’ha autoafirmat recentment en una trobada organitzada per Carles Belda i Joan Garriga, a la que no han faltat els conjunts musicals de referència a la comarca, existents o recuperats per a l’ocasió: la Trova Kung Fu, Batak, Pomada, la Carrau, el conjunt Badabadoc, Dusminguet, Tetuà,… i des de Jaume Arnella fins a la jove Guida Serrats, passant per Marçal Ramon. El festival “Monstres of Rúmbia” s’ha materialitzat també en un disc que es ven amb una edició conjunta de la revista Enderrock i Vallesos.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara