El Grau, molt més que un bar

Des del 1947, l’establiment és un referent de Cerdanyola que, a banda d'oferir menjar i beure, acull tota mena d’activitats

Agustí Jiménez (text i fotografies)

El 25 de juliol del 1947 Jaume Grau i Altayó –que havia estat alcalde de Cerdanyola entre 1934 i 1936– va ampliar el negoci familiar de transportista i va obrir un cafè-bar al carrer de Sant Ramon (a l'actual núm. 180). Amb la seva tartana, des del 1910 portava estiuejants des de l’estació fins a les seves torres i, a partir del 1940, feia viatges entre Cerdanyola i Barcelona i duia els productes de les cartilles de racionament des de l’Ajuntament als domicilis dels beneficiaris. El Grau no va ser el primer bar que va obrir portes a Cerdanyola –abans ho havia fet La Vinya i, en el segle xix, el Salla i l’hostal Cal Ramonet–, però si el primer de l’anomenada Cerdanyola de Dalt.
La de Miquel Grau (Cerdanyola, 1958), que juntament amb la seva esposa, Núria Pérez, regenta el bar, és la tercera generació de la nissaga al front de l’històric establiment: nét del fundador i fill de Joan Grau i Sauló. Els ajuden en la gestió diària el seu fill, Albert, de 27 anys –la quarta generació i el futur del negoci–, i quatre empleats. Avui, el Grau ja no és només aquell cafè on uns veïns anaven a prendre alguna cosa o, simplement, a petar la xerrada. Ara, s’hi pot menjar dignament tant els dies feiners com els caps de setmana, amb un menú especial. També disposen de carta i s’hi fan menjars per encàrrec i per grups.

Seu d’entitats
En una època on Cerdanyola pràcticament no disposava d’equipaments públics per a l’esbarjo o la cultura, el bar Grau es va convertir en seu de moltes entitats. Així, per exemple, s’hi van aixoplugar la Penya Ciclista Victòria, fundada el 1948; la Penya d’Escacs, del 1952 i que porta trenta anys a l’elit de l’escaquisme català, o la Societat Coral Els Novells, des del 1956. La Penya Barcelonista també hi té la seu social des de fa vint-i-cincs anys i quan el Barça afronta un partit important les àmplies sales del Grau s’omplen a vessar.
Però el Grau no aplega només societats esportives: és la seu de la Comissió de Festes de Sant Martí que, a partir del 1978, va recuperar i organitza les festes majors de Cerdanyola; i va acollir les primeres reunions de CDC quan el partit encara no disposava de local propi. Més recentment s’hi reuneixen els membres de l’Assemblea Nacional Catalana, mentre arrangen el seu local. Sempre, remarca en Miquel, “oberts a gent de tot tipus”, sense fer diferències “pel color polític o cap altra circumstància”. Com afirma l’actual titular del bar, el Grau ha esdevingut un “local emblemàtic” i un “punt de referència” de Cerdanyola.
El Grau, molt més que un bar

MIquel Grau i Núria Pérez amb el seu fill Albert, tercera i quarta generació del Bar Grau.

Visitants il·lustres

La llarga història del bar Grau està farcida de fets remarcables. Entre els més rellevants figuren les partides d’escacs que jugadors de la Penya van disputar a bord del vaixell de transport Cambria, de la V flota dels Estats Units, contra membres de la tripulació, el 1964. Molt noblement els americans van tornar la visita i dies després van jugar a l’històric local cerdanyolenc. Dos anys abans ho havia fet el campió d’Espanya, Arturo Pomar. Client habitual n’era el dibuixant Josep Coll, que va residir a Cerdanyola entre 1959 i 1963. No exagera en Miquel quan sentencia que “el Grau és més que un bar”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara