Bar la Plaça, al rovell de l'ou
Documentat des del 1902, l'establiment de la Garriga es va iniciar com a taverna i ha estat testimoni d'excepció de la vida local
Laura Garriga Sagalés
(text i fotografies)
A la plaça de l’Església de la Garriga és inevitable topar amb el Bar la Plaça, lloc on gent de totes les edats, dia i nit, dins i fora, omplen un dels establiments més concorreguts del poble. Des de l’any 1902 hi ha constància que al bell mig del poble hi havia el que la gent en deia “la taverna”, amb la família Pujol al front del negoci. Situada en un lloc estratègic, al carrer del Centre, feia de partió entre el carrer d’amunt (actual carrer Calàbria) i el d’avall (carrer Banys), i fins i tot era un punt de separació de termes sociològics: el carrer d’Amunt, d’esperit comerciant, i el d’Avall, influït per les Termes i el Balneari Blancafort.
Es tractava d’un lloc molt humil, lloc de pas de carreters i carboners, una botiga on s’hi venien productes del camp i sobretot vi i la típica barreja formada per moscatell i anís. Un pou situat a la taverna, a través d’uns tubs d’aigua mantenia les begudes refrigerades, les quals eren mogudes per una corda. Enmig d’una boira de fum que caracteritzava el local, també hi havia una nevera de gel just a l’entrar, on hi havia una barra de marbre de color rosa des d’on es servia, avui en dia inexistent.
Salvador Barnils, barber de Centelles, va arribar a la Garriga per exercir el seu ofici i es va acabar casant amb Angeleta Pujol, filla del propietari de la taverna, Ramonet Pujol. Van viure just a dalt del bar, i van portar el negoci fent certes modernitzacions, però sense perdre l’essència de com havia nascut. L’any 1970 Jaume Grau en un principi va llogar l’establiment i és quan va començar la trajectòria de la família Grau al que s’acabaria dient Bar la Plaça, fins a dia d’avui. Van fer diverses reformes importants, traient per exemple la barra de marbre vella i allargant-la, transformant el local durant una època en restaurant i tornant-lo al seu format de bar després, tal com es conserva actualment. Jaume Grau va portar el negoci durant molts anys i llavors el va cedir al seu fill, Josep Grau, actualment propietari del negoci.
Observador nat
El Bar la Plaça ha estat sempre en un lloc de privilegi, observador de canvis i de tota mena d’activitats garriguenques. A la plaça de l’Església, on també hi és emplaçat l’Ajuntament, s’hi ha pogut veure, al llarg dels anys, envelats, balls de gitanes, concerts, processons, partits d’handbol, catifes de Corpus o parlaments i manifestacions polítiques, entre molts altres actes. Josep Grau encara recorda com uns professors de swing d’arreu de França als anys 80 es varen allotjar a l’Hotel Blancafort i li van demanar de tocar a la plaça, tot animant els clients. Confessa que llavors no sabia que allò era swing, i és curiós que ara s’hagi convertit en un gran ballador d’aquest estil, amb la companyia “The Impresentables Hoppers”, nascuda a la Garriga.
El Bar la Plaça, doncs, es va consolidar com a lloc de trobada per a molta gent, sobretot del jovent, especialment els anys 80, ja que era un lloc de moda a la comarca. Una gran quantitat de joves paraven a fer una copa i a xerrar a l’arribar, per exemple, amb cotxes particulars o amb el bus d’en Santa Digna des de Granollers, o quan anaven cap allà, entre moltes altres ocasions. També molts clients es consideraven els habituals, anant sempre a la mateixa hora, sovint abans d’anar-hi a treballar i alguns prenent un bon got de barreja, de moscatell amb anís. A través de la memòria popular, s’han transmès múltiples anècdotes, moltes de ben divertides.
Actualment, el Bar la Plaça s’omple estiu i hivern, immune a qualsevol climatologia. L’essència de bar, amb preus econòmics i menjar de tots els gustos, aglutina gent d’arreu, fent petar la xerrada entre taules, paradigma de la taverna que presidia la plaça.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
