Gabriel Rufián

Una veu desacomplexada de l'independentisme en castellà

Vicenç Relats (text i fotografies)

Nascut l'any 1982 a Santa Coloma de Gramanet, Gabriel Rufián Romero és avui un vallesà ben representatiu dels molts joves que els darrers anys s'han establert en aquesta comarca, procedents de la rodalia immediata de Barcelona, a la recerca d'una llar, un futur... i de preus més assequibles. “Vaig venir a Sabadell per sis mesos, per ajudar a implantar-hi una oficina de relacions laborals per a la companyia en la qual treballava i ja fa vuit anys que hi som”, constata cofoi i amb la sorpresa del pas vertiginós del temps. El fill que tenen amb la seva dona, en Biel, de cinc anys, “ja és sabadellenc i ben saballut”, fa notar, com evidenciant sense voler que les arrels sempre estan en trànsit i que de res serveixen si no es planten en el present i el futur concret de cada realitat i moment.
I juntament amb el present i el futur que traça per a ell i la seva família, l'altre gran projecte en el qual està compromès és el de la construcció de la República catalana independent. I com a cara destacada que ha estat de la plataforma sobiranista castellanoparlant Súmate i del Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), s'ha convertit en una de les veus més notòries i efectives de la seva reivindicació, des de l'activisme social. No debades va ser un dels quatre oradors que van cloure la multitudinària Via Lliure de l'11 de Setembre passat a la Meridiana de Barcelona, que assenyalava cap al Parlament amb un punter carregat de dignitat i de principis de justícia social, abans de les eleccions plebiscitàries del 27S.
Il·lusionat amb la majoria independentista sorgida al nou Parlament, que “ha de fer possible que gent tan diferent com Artur Mas i Antonio Baños treballin junts, en una situació excepcional”. No ha militat mai en cap partit, però li agrada deixar clar que “sempre” ha estat i s'ha “sentit d'esquerres” per tradició familiar, i ara l’ha fitxat ERC perquè encapçali la seva llista a les Corts espanyoles per a les eleccions del 20 de desembre.
Rufián defensa l'independentisme en castellà per posicionament polític. “Ciutadans, el PP i algunes plataformes utilitzen brutalment el castellà com una eina en contra nostra, dient que està amenaçat a Catalunya i no hi ha res més potent per desmentir aquesta i altres fal·làcies que defensar l'independentisme parlant castellà”, argumenta. I, certament, el parlar pausat i el posat sempre tranquil d'aquest home caracteritzat per una tofa de cabell abundosa exaspera com ningú les veus apocalíptiques de l'unionisme, quan ha intervingut en platós de cadenes espanyoles com ara 13TV o Cuatro, que qualifica de “tancs” contra el procés d'autodeterminació català. Han estat poques vegades, perquè ja se sap que les televisions espanyoles són refractàries a donar veu a qui qüestiona la unitat d’Espanya, però les seves intervencions han multiplicat el ressò escampant-se com la pólvora per les xarxes socials.
De fet, la seva tasca d'activista independentista, que l'ha fet també actiu com a tertulià de TV3 i Catalunya Ràdio, articulista d'altres mitjans i amb un ampli seguiment a twitter, li ha fet deixar en un segon pla l'activitat laboral com a diplomat en relacions laborals i màster en direcció de personal en la qual ha treballat els darrers deu anys.

Sumant suports
Va iniciar la seva tasca a Súmate el febrer del 2014, quan va participar en una primera conferència de l'entitat al Guinardó, juntament amb el Pare Manel, Eduardo Reyes i Elvira Duado. “Em pensava que seria cosa d'un dia i des de llavors ha estat un no parar”, admet.
Defensa la necessària continuïtat de la tasca d'aquesta entitat, de la qual han sortit diputats del nou Parlament com Eduardo Reyes (JxS) i Antonio Baños (CUP), perquè assegura que “és l'única plataforma que pot ajudar a contrarestar l'unionisme més reaccionari”, i que “pot fer arribar a més gent de l'antiga immigració espanyola que aquest és un procés d'autodeterminació que transcendeix orígens, cognoms, banderes o llengües”.
Una tasca que ell fa i ha fet molt intensament també al Vallès, un territori on el discurs de Súmate s'hi desenvolupa “amb molta naturalitat, perquè està ple de gent amb arrels fora de Catalunya, que van arribar els anys seixanta i setanta, però que conserven l'esperit de lluita per la democràcia amb la qual es van implicar”. I quan pensa amb els companys de Súmate al Vallès, amb els quals pràcticament han fet actes en tots i cadascun dels pobles i ciutats, esmenta amb emoció Charo López, una sabadellenca que va morir l'estiu passat sobtadament, d'un atac de cor, als 64 anys, tres dies després que haguessin compartit un acte. “Era un exemple per a tots nosaltres. Va ser un cop dur”, indica
De fet, quan parla dels segments de població als qual cal fer arribar el discurs de Súmate parla dels seus propis orígens. Fill i nét d'andalusos de Jaen i de Granada, establerts a Catalunya els anys seixanta, els seus pares es van conèixer en l'activisme polític de finals del franquisme –militant a Bandera Roja– i “es van decebre molt amb la Transició i van desenvolupar un gran sentit crític” que li han transmès. “A casa sempre es parlava de política i jo quan era petit amb els amics no podia parlar de futbol, perquè no en sabia”, indica.
De fet, Rufián va descobrir de cop la complexa realitat nacional catalana al batxillerat, però ja n’hi havia parlat el seu avi en explicar-li que “el poble català tenia la derrota a l’ànima” i que “un dia se n’haurien d’alliberar”. Procedent del barri del Fondo de Santa Coloma, va anar a estudiar batxillerat a un institut del centre de Badalona, amb una composició social i lingüística molt diferent, fet que va viure com “un xoc cultural molt gran”.
Ell, que havia fet l'escolarització primària ja en la immersió en català, però no l'havia vist usar mai fora de l'aula, a l'institut badaloní va veure que hi havia companys que “pensaven i vivien normalment en català”. Constata que “d'un lloc a l'altre només hi havia sis o set quilòmetres, però eren dos móns diferents”. I amb aquest primer impacte va començar la seva presa de consciència d'una situació nacional anòmala.
Gabriel Rufián

Gabriel Rufián, en una imatge presa al centre de Sabadell.

La gent més propera del Vallès. Feliçment establert al barri de la Creu Alta, assegura que a Sabadell i al Vallès en general hi ha detectat "una manera de fer molt diferent, de gent més propera i assequible", que "es nota que ha viscut lluites i conquestes veïnals". Detectava aquest to més planer i franc ja en la seva relació amb els directius de les empreses, a qui assessorava en l'àmbit de la selecció i la contractació de personal. "Barcelona és una ciutat més aparador i al Vallès tot és més autèntic, fins i tot en unes empreses que són més petites i familiars". Ho exemplifica dient que "a Barcelona tractaves per telèfon amb moltes empreses sense arribar-t'hi a veure mai i això al Vallès és impensable".

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara