Mas Umbert, tradició al plat

Des de 1936, el restaurant de Sant Feliu del Racó conserva l’essència de cuina casolana i de familiaritat amb els clients

Raquel Ligero (text i fotografies)

Amagat, en un dels carrerons més petits de Sant Feliu del Racó (al terme de Castellar del Vallès), descobrim Mas Umbert, un restaurant que funciona des dels temps de la Guerra Civil. Sembla tímid, com si no fos amic de les multituds i sí de la proximitat dels clients de tota la vida. Res més lluny, i ens ho confirma la quietud que acompanya el pati d’aquesta masia.
La regenta en Lluís Calsina i la seva dona, la Nini, des de principis dels 90, però l’establiment fa gairebé un segle que funciona. Tot va començar el 1936, quan l’àvia d’en Lluís, la Josepa Cardona, va comprar la casa i, al cap d’uns anys, va engegar el negoci. Va ser concebuda com una fonda, on la gent hi anava a passar uns dies. El Lluís recorda assegut en una de les taules del menjador principal de la casa que, anys enrere, els clients venien “a fer salut”: “Hi havia dones que, quan acabaven de parir, les portaven aquí uns dies per refer-se”.
Ell és la tercera generació que es fa càrrec del restaurant. Entre mig dels dos hi va haver la Teresa Ubach, filla de la Josepa i mare d’en Lluís. Va començar a portar el negoci cap a principis dels 70, quan els anys ja pesaven amb força a l’esquena de l’àvia de la família. Però l’estela de la Josepa sempre està present a la cuina de Mas Umbert. Encara avui, alguns dels plats estrella porten la seva empremta. La Nini explica amb delectança que els canelons que fan són únics i especials perquè duen una beixamel amb un toc secret –que es neguen a revelar. “La recepta és de la Josepa i la mantenim encara a la carta perquè ens funciona molt bé”, explica.
El Lluís reconeix que guarda al cap molts plats que havia vist fer a la seva àvia i a la seva mare. “Hi ha receptes que recordo des de nano. Les intento fer per intuïció i de memòria. Hi ha moltes que em surten bé i d’altres que no hi ha manera, però no m’hi capfico perquè algun dia sortiran”. La carta de Mas Umbert és un pou de tradició familiar, “són els plats de tota la vida”, com diu en Lluís. “La gent ve buscant menjar casolà, guisats, i des de fa uns anys també brasa. Cuinem productes de temporada”.
El Lluís hi treballa des dels 16 anys i sobre aquesta època va ser quan van decidir deixar de ser una fonda que oferia allotjament als clients, i es van convertir en un restaurant. “Volíem fer festa els dilluns per tenir un dia de descans a la setmana i això no era compatible amb ser una fonda”. Ara ja fa 26 anys que n’és el propietari.
“Si t’hi fixes, no hi ha cap senyal al carrer que indiqui on és Mas Umbert. Per arribar-hi l’has de conèixer”. La Nini ho explica amb satisfacció. Un dels encants del restaurant és la que la seva relació amb els clients és molt familiar, perquè la majoria fa molts anys que acostumen a anar-hi. El Lluís també recorda que durant l’època daurada del Centre d’Esports Sabadell, l’equip havia anat al restaurant a celebrar molts títols: “Va ser durant els anys que portava la fonda la iaia. Quan van pujar a primera va venir tota la plantilla a celebrar-ho i quan estaven a segona també havien vingut moltes vegades”.
Mas Umbert s’ha convertit, amb els anys, en un restaurant mític a Sant Feliu del Racó. Tothom qui hi viu o sovinteja el poble sap que existeix, encara que no hi hagi anat mai. Quan va fer 50 anys, l’any 1994, l’Ajuntament de Castellar del Vallès li va fer entrega de la Medalla d’Or com a establiment.
Ara és a punt de fer-ne 80. El Lluís reconeix que en els últims anys, degut a la crisi econòmica, el restaurant no funciona tan bé com temps enrere. I és que els anys gloriosos per a Mas Umbert van ser els 90 i principis del 2000. “El negoci anava molt millor econòmicament i hi havia molts més clients”, recorda la Nini.
Mas Umbert, tradició al plat

Una imatge de la façana del Mas Umbert.

Josepa Cardona i el seu marit Marcelino Ubach, amb la seva filla Teresa Ubach enmig de tots dos.

Lluís Calsina.

Casa de trajectòria culinària i municipal

La família de Mas Umbert té tradició culinària. Les dues dones de la família, la Josepa i la Teresa, van liderar el negoci des de la primera meitat del segle passat i el bastó va passar a en Lluís, el petit de la família. Però a la casa hi havia dos germans més: el Marcel·lí i el Jaume. El Jaume va triar una altra sortida professional, però el Marcel:lí es va dedicar també a la restauració. El 1976 va obrir el restaurant Garbí, també a Castellar del Vallès. Ara el dirigeix el seu fill, en Carles Calsina qui, a més, és el president de Cuina Vallès, una associació que té l’objectiu de promocionar la comarca a través de la seva cuina.
Al llarg de la història de Mas Umbert, alguns fills de la casa van tenir un paper important a la política municipal. Vora el 1510, Joan Umbert va ser alcalde. Molts anys enllà, entre el 1650 i el 1658, Damià Umbert també va estar al capdavant del consistori, i durant el segle XIX, Josep i Jaume Umbert van ser regidors.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara