Can Boter, restaurant i carnisseria, dos en un

Fundat el 1880, l'establiment comercial més vell de Parets compta amb la quarta generació al front del negoci... i amb plena vitalitat

Roger Prims Vila (text i fotografies)

Al carrer del Raval de Parets hi ha un antic però vigent rovell de l'ou comercial del poble, no massa lluny de l'absis romànic de Sant Esteve i de la Cooperativa. A mig carrer, pràcticament encarada al carrer del Sol, hi ha la façana de Can Boter. La de la carnisseria, perquè l'establiment és un singular dos per un (carnisseria i restaurant, tot alhora) i també s'hi pot arribar per la carretera (oficialment, l'Avinguda Catalunya): allà hi ha l'entrada del restaurant.
La història de l'establiment també circula per l'adaptació al temps i les seves circumstàncies. La galeria d'habitacions de la fonda resisteix, ben conservada, com un vestigi del passat, ara sense dispesers. N'hi havia hagut molts anys: normalment homes, treballadors, nouvinguts que arribaven del sud o el nord de la pell de brau per forjar-se un futur digne i que acabarien per arrelar a Parets, en molts casos. Sempre dues o tres persones omplien les quatre o cinc senzilles habitacions que oferia la casa.

Consulta de metges
S'hi havien allotjat personatges de gran significació local, com el pare Joan, el mestre que va amagar la seva condició de capellà fins que es va acabar la guerra. Fins i tot, s'hi van establir metges, el doctor Canal i el doctor Mitjana, que no només hi dormien, sinó que hi van tenir la consulta.
Fundat el 1880, Can Boter compta la quarta generació que es fa càrrec del negoci. La primera, el matrimoni Oliveres-Esteve hi tenia un magatzem de bótes de vi fins que la fil·loxera els va obligar a replantejar l'activitat: taverna i venda de terrissa, més endavant carnisseria, i una mica més enllà, fonda i restaurant. El fill, Joan Oliveres Esteve, representava la segona generació. Casat però sense fills va acollir la cunyada, vídua de guerra i que sí que tenia fills; va acabar cedint el negoci al seu nebot, Vicenç Esteve, el patriarca de la nissaga actual. És la botiga més antiga del poble que ha estat regentada per una mateixa família: des dels primers temps de l'arribada de la fàbrica La Linera. I els queda corda per estona.
Can Boter, restaurant  i carnisseria, dos en un

A la dreta, Vicenç Esteve, amb el seu fill i la jove.

La fil·loxera i el tartrà del boter

La fil·loxera va obligar Josep Oliveres, el boter que va iniciar el negoci de Can Boter, a guanyar-se les garrofes. Va travessar el mar per anar a Mallorca a fer-hi el seu ofici: allà es va dedicar a arreglar bótes i també es va adonar que no n'aprofitaven el tartrà, el pòsit que hi deixava el vi. Ell sí que el va aprofitar: se'l quedava i el venia. Va ser gràcies a això, diu en Vicenç Esteve, que va reunir prou diners per a tirar endavant amb la taverna i la venda de terrissa.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara