Can Vidal, punt de trobada

Situat a la plaça Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines, l'establiment és lloc de reunió social des de 1883

Gemma Permanyer (text i fotografies)

Al rovell de l’ou de Sant Feliu de Codines hi trobem Can Vidal, un dels establiments amb més història del poble. Can Vidal, que conserva el seu nom original, va agafar-lo del primer cafeter que va tenir el local. Alguns documents situen la data de fundació al 1883. Als nostres dies, l’antic cafè és un bar restaurant que fa menys d’un any, al març de 2015, ha viscut un nou relleu generacional. Al capdavant de Can Vidal hi ha ara Olga Deu i Quim Comín que, després de cinc anys de transició, amb els pares de l’Olga, Joan Deu Rocasalbas i Maruja Carpintero, han decidit tirar endavant sols el negoci. “Jo hi he nascut i m'hi han criat, és una opció de vida. Treballar junts no es fàcil i ser autònoms, encara menys, però certament és un negoci que creiem que encara li queda molt recorregut ja que esta molt ben ubicat i té molta tradició”, explica l’Olga.
L’Olga Deu és la tercera generació de la mateixa família que s’ocupa de Can Vidal. El seu pare i el seu avi van treballar a l’establiment des principis dels anys setanta. Joan Deu havia treballat durant deu anys al restaurant la Masia, de l’Ametlla del Vallès, i tenia la intenció d’obrir un Frankfurt a Sant Feliu quan li va sortir l’oportunitat d’agafar Can Vidal i va seguir amb el concepte de bar restaurant que hi havia aleshores. Entre els molts plats de la cuina de Joan Deu en destaca l’arròs, puntual cada dijous, i les paelles de diumenge. La nova generació de l’establiment ha canviat lleugerament el tipus de cuina “seguim amb el clàssic de fer paelles que no són iguals però també molt bones com ens ho han fet saber els nostres clients i continuem fent cuina de mercat amb nous plats”, relata l’Olga. Les noves propostes i la brasa que han afegit a la cuina han tingut molt bona acollida entre els clients.

Una foto que parla sola
Abans de la família Deu, de Can Vidal se’n va fer càrrec l’hostaler Eudald Permanyer, conegut popularment com a Daldo, que va regentar l’establiment durant algunes dècades. D’aquesta època encara se’n conserva un dels elements més emblemàtics de l’establiment: una fotografia d’una panoràmica antiga de Sant Feliu que ocupa tota la paret de la barra. El bar s’ha mantingut gairebé intacte amb el pas dels anys amb l’emblemàtica fotografia, la gran barra de fusta i el característic altell. “Hem fet canvis que no es noten, hem mantingut el Vidal de sempre que nosaltres trobem que té molt encant amb la foto que hi va posar l’Eudald i la col·lecció de conyacs del meu pare”, explica l’Olga. “Nosaltres ens hem centrat amb la cuina, que l’hem fet tota nova, adequada a la normativa i còmode per treballar-hi”.
A diferència del bar, el restaurant sí que s’ha modificat amb el pas dels anys. A finals dels 90 es va enxiquir i, al costat, s’hi va situar una entitat bancària. Una de les peculiaritats de l’establiment és la terrassa, amb privilegiades vistes a la plaça de Sant Feliu, on hi toca el sol en totes les èpoques de l’any. Faci el temps que faci la terrassa sempre és oberta, fins i tot el dia de Nadal o Sant Esteve. La terrassa de can Vidal és, sovint, un seient privilegiat per veure els actes que es fan a la plaça. A sobre el cafè, a principis del segle xx, hi havia hagut un teatre i una sala de ball i, als anys seixanta, s’hi va fer un cinema, el Coliseo, i es van tapar les obertures que donaven a la plaça. Sortint del ball o del cinema, els joves es trobaven a l’altell de Can Vidal.
Can Vidal, punt de trobada

L’Olga, darrere la barra de Can Vidal, amb la foto de Sant Feliu de Codines com a marc.

"A Can Vidal, molts hi perden més d'un ral"

El local sempre ha estat un punt de trobada social. En les èpoques més antigues de la seva història, quan hi havia les fabriques tèxtils a Sant Feliu, s’hi reunien molts treballadors, però també contramestres, paletes i altres veïns del poble.
Un dels moments històrics del bar va ser quan s’hi va col·locar la televisió. La segona que hi havia al poble (la primera era en una casa particular) i els clients es trobaven allà per veure-la. Una escena probablement similar a la que hi ha ara amb els partits de futbol. L’auca de Sant Feliu, escrita el 1943, feia referència a l’històric local, dient “A Can Vidal, molts hi perden més d’un ral”. S’hi havia jugat a cartes fort, explicava Joan Deu en una entrevista publicada fa uns anys.
Can Vidal segueix sent un lloc de trobada, sobretot, a la terrassa a l’hora dels vermuts.

Una imatge de la terrassa de Can Vidal, sempre efervescent de gent.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara