En ocasions s’acostuma a dir que la gent nascuda abans o durant la Guerra Civil són d’una altra pasta. El cas de Lluís Subirana i Rebolloso no n’és una excepció. El seu naixement, el 1938, va ser digne d’una novel·la de la Guerra Civil. Tot i que els seus pares vivien a Esparreguera, la seva mare, Matilde, es va traslladar a Barcelona per rebre una millor atenció mèdica. El seu pare, Rafael, que havia estat cridat a incorporar-se al front, va poder sortir del quarter per poder-lo tenir en braços, ja que al dia següent va marxar a la guerra.
Els dies posteriors de la seva arribada al món, la Ciutat Comtal va ser indiscriminadament bombardejada per l’aviació italiana i va provocar moltes morts entre la rereguarda republicana. A la fi de la guerra el seu pare va ser empresonat i destinat al camp de concentració de Santa Anna, a Lleó, i al batalló de treballadors de Garrapinillos, a Saragossa.
Després del retorn del pare a Esparraguera, la família, amb un nou membre, va decidir marxar a Sabadell perquè hi havia més possibilitats per poder estudiar i treballar. Els seus pares van treballar a la indústria metal·lúrgica i tèxtil. La difícil situació del moment va fer que als catorze anys en Lluís treballés en un taller metal·lúrgic i als vint-i-cinc anys al departament tècnic d’una empresa metal·lúrgica que pocs mesos després acabaria dirigint.

Els savis de Sabadell
Des de ben jove va tenir una important relació amb la cultura amb alguns il·lustres savis sabadellencs com ara el paleontòleg Miquel Crusafont, el mestre Jaume Viladoms, el mossèn Albert Taulé o el director de cinema amateur Joan Blanquer, que li van transmetre molts coneixements que a l’escola no havia adquirit.
La passió per la sardana li va arribar als anys cinquanta, perquè el lleure durant aquells anys es concentrava sobretot en el cinema, el ball o l’excursionisme. Com que venia d’una població forània volia fer noves amistats, per això va entrar en contacte amb les audicions de sardanes que organitzava Sabadell Sardanista a la Pista Carol, situada als patis de l’Escola Industrial. Precisament va ser en el món del sardanisme on va conèixer la seva futura esposa, la Maria Rosa, amb qui es va casar i tenir dos fills. Després de treballar en el sector de la metal·lúrgia ho va fer en el de la informàtica, a l’empresa sabadellenca Logic Control, fins que es va jubilar el 1998.
La seva inquietud cultural constant ha fet que hagi format part de diferents entitats sabadellenques com ara el Museu d’Història, les Agrupacions Narcís Giralt, l’Escola Sant Nicolau, l’Escola de Música de Cobla-Cobla Jovenívola, la Fundació Ars, la Unió Excursionista Sabadell, l’Esbart Sabadell Dansaire, la Federació Sabadell Cultura, l’Associació de Veïns de la Creu Alta, Revista Quadern, l’Acadèmia de Belles Arts, la Fundació Bosch i Cardellach, l’Organisme Autònom Museus Municipals o Sabadell més Música. Tanmateix, de totes les entitats de les quals ha format part cal destacar Sabadell Sardanista (president, vicepresident, tresorer i vocal), l’Orfeó de Sabadell (president i vicepresident), d’Òmnium Cultural de Sabadell (membre fundador i vocal), la Federació Sardanista de Catalunya (promotor, membre fundador i vocal) i la Federació Universal de la Sardana (soci fundador i vocal).

Compromís amb el país
El seu compromís amb Catalunya s’ha vist reflectit amb la seva presència en diverses entitats catalanistes, la realització d’activitats culturals durant el període franquista i en una breu participació en la política. Pel que fa a aquest darrer aspecte, la creació de la delegació local d’Òmnium va fer que s’adherís, entre el 1976-1978, al partit Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, posteriorment Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, que va encapçalar el pedagog Josep Pallach.
Tot i que és conegut pels seus estudis històrics sobre el sardanisme, és difícil englobar-lo en un camp perquè també ha escrit biografies i poesia i li agrada definir-se com “un estudiós i amant de la cultura, sobretot de la música i la literatura”.
A hores d'ara porta ja escrits vint-i-tres llibres i també ha participat en diversos llibres col·lectius tant d’història com de poesia i ha fet nombroses ponències, comunicacions, conferències, lletres de sardanes i cançons.
Tot i que ara, als 76 anys, ha disminuït la seva activitat literària i esportiva –sobretot córrer– i que està abocat als seus quatre néts, ben segur que aviat tindrem un nou llibre seu relacionat amb la cultura popular sabadellenca, la literatura o la poesia.