Any 1939: un nou règim, un nou sistema polític

Granollers exemplifica els eixos del poder de la Dictadura franquista que es van imposar als pobles i ciutats d'arreu del Vallès i del país

Joan Garriga i Andreu (text)

El dia 28 de gener de 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Granollers, es va implantar a la ciutat –com arreu del Vallès i del país– un nou ordre basat en una estructura dictatorial amb connotacions feixistes en moltes de les seves adequacions, a les quals la població es va haver de sotmetre. Damunt d’una població de poc més de 14.000 habitants, capital del Vallès Oriental i centre de molts serveis en aquells moments malmesos per les circumstàncies bèl·liques, el nou règim no va cedir ni un pam, ans al contrari, en l’aplicació d’un nou ordre absolutament antidemocràtic i repressiu.
Això, a més, en una ciutat que havia estat castigada per la brutalitat dels bombardejos, pels patiments de l’alimentació, de l’habitatge, de l’escolarització, de la sanitat, d’haver de fer front a l’increment de població per l’arribada de refugiats que van augmentar i alterar notablement les xifres demogràfiques, i afectada per la destrucció d’immobles, enmig d'una gran quantitat de morts, ferits, exiliats i, en fi, d’una gran desestructuració familiar i social.
De l’anàlisi de la ciutat granollerina, que es va trobar amb uns canvis imposats i extraordinaris, es pot comprovar que els elements fonamentals per a la construcció d’una societat de nova planta es van organitzar amb uns eixos i pràctiques que, certament, van ser molts comuns arreu del país. Tanmateix, en el cas de Granollers van ser brutals i eficaços per la implantació ràpida i perllongada en el temps de la dictadura.

L'autoritat i la jurisdicció militar
El poder polític a la ciutat durant l’època franquista es va centrar en diversos eixos. En primer lloc, sota el control de l’exèrcit d’ocupació i la jurisdicció militar. La seva autoritat era inqüestionable. L’autoritat militar va nomenar un grups de persones que es van haver de fer càrrec d’una Comissió Gestora Municipal, sota el comandament militar. Les detencions per ordre militar es van portar a terme dràsticament. El poder va quedar demostrat a través d’una quantitat molt important de judicis Sumaríssims de Guerra, i, per tant, amb l’actuació dels Tribunals Militars, que van condemnar centenars de persones per la via de l’empresonament i de l’execució. També amb el desplegament de la Ley de Responsabilidades Políticas, ja que les sancions penals van poder ampliar-se a les pecuniàries, amb les quals molts ciutadans també es van veure afectats.
Molts granollerins, a banda de les seves detencions i empresonaments, van haver de sofrir confinament en camps de concentració i batallons de càstig. El control polític militar va quedar reflectit a través dels centenars de fitxes classificatòries de granollerins obligats a complir les lleves. El control es va estendre especialment a les lleves del 1936 al 1939 i, per tant, amb la finalitat de saber en quin bàndol havien estat allistats. Tot i el pas dels anys, cal posar en relleu que, si bé el poder militar va anar desplaçant la seva jurisdicció cap al Tribunal de Orden Público (TOP), la jurisdicció militar i els consells de guerra van ser presents de manera ben palesa fins a la mort del general Franco.

La força de la Guàrdia Civil i de la Policia Municipal
La Guàrdia Civil va ser un cos armat que va contribuir de manera metòdica i omnipresent a fer també efectiva la repressió i la implantació del Nuevo Estado. Es va convertir en un instrument receptor de confidències, delacions, d’informacions lliurades a institucions i tribunals i, en fi, de control de la població mitjançant l’atorgament, entre altres, de llicències, permisos, o salconduits. Va contribuir també amb centenars de documents, tal com consta en els arxius granollerins, a la confecció de la Causa General per la qual van ser imputats i castigats molts granollerins. Els seus informes sobre els ciutadans, lliurats al Govern Civil, van formar també una part important de les seves activitats. Amb confidents, membres de la Brigada Políticosocial i persones afins al règim, va teixir a la ciutat una xarxa molt efectiva de servei a la dictadura fins a la transició democràtica.
Per la seva part, la Policia Municipal, adscrita jeràrquicament a l’alcaldia, i en funcions menys importants que la Guàrdia Civil, també va contribuir al control estricte de la població. Els informes que emetia proven el zel en la denúncia, investigació i detenció de granollerins considerats perillosos pel règim. El fitxer obert per la Policia, amb centenars de persones controlades, demostra a bastament la seva feina de defensa del sistema.

La Falange i els informes de depuració
Sens dubte, el paper de la Falange (FET y JONS), a través de la delegació granollerina, va jugar un rol molt important en els mecanismes de repressió. El Servei d’Informació i Investigació va redactar molts informes que després van ser incorporats als expedients de depuració de funcionaris, a les fitxes de classificació de centenars de ciutadans, al Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas i als informes sobre persones candidates a càrrecs oficials.
També hi va contribuir el Servei d’Informació de l’Ajuntament. Entre altres funcions, es va encarregar de fer centenars de documents o de fitxes classificatòries de granollerins relacionats amb les lleves. També, possiblement, va ser qui va confeccionar un llibre carpeta amb les dades de més de mil sis-cents granollerins que havien de ser depurats. També va ser qui es va encarregar de fer la relació d’avals aprovats pel Servei d’Informació i la llista de persones qualificades de “desafectos al régimen”. Els seus informes n'acompanyaven d'altres de la Guàrdia Civil i de la FET y JONS. El zel extremat d’aquest servei en el compliment de la funció repressiva va depassar llargament en molts moments els límits de les dades que puntualment havien de ser lliurades.

Tribunals franquistes
També van ser claus per al nou ordre polític els diversos tribunals de justícia franquistes. El poder judicial va anar estretament vinculat a altres organismes repressius i, d’aquesta manera, les indagatòries com les de la Causa General, autèntiques peces incriminatòries contra molts ciutadans, es van convertir en elements de repressió contra alguns membres de la població que van patir condemnes penals i administratives. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas que va afectar molts granollerins en va ser un exemple ben il·lustratiu. Una altra forma d’exercir el poder judicial va ser a través de la persecució de granollerins inculpats de maçoneria, els expedients dels quals van anar finalment, com tanta altra documentació, a dipositar-se al fons de l’Arxiu de Salamanca. Finalment, el Tribunal de Orden Público (TOP), que es va crear anys més tard dels moments més durs de la repressió inicial franquista, va mantenir-se fins a les acaballes de la dictadura com un aparell repressor de gran rellevància.

La incidència del Movimiento local
El Movimiento, amb el seu Consejo Local, va ser un organisme de gran importància a la ciutat, tant per la composició dels seus membres com per les directrius que acordaven en la política granollerina. Cal constatar, que la seva notorietat venia marcada sobretot pel fet d'estar integrat per falangistes de forta personalitat i molt actius, fidels en molts casos a la doctrina de José Antonio. Van tenir un pes específic a la vida de la ciutat i es van mantenir en primera línia fins pràcticament la transició, fins al punt que el seu principal dirigent, Pere Viaplana Riera, encara l'any 1980 va ser el cap de llista per Barcelona de la ultradretana Fuerza Nueva a les primeres eleccions al restablert Parlament de Catalunya. Per la seva part, la Guardia de Franco estava representada dins del Consejo Local del Movimiento, però gaudia d’una certa autonomia. A la meitat dels anys cinquanta va ser quan va tenir la seva major indidència i la va anar perdent a la meitat del seixanta. Amb tot, a finals del franquisme alguns dels seus membres encara es van resistir a perdre influència en la política granollerina.

Tradicionalistes o carlins
Fora dels organismes o grups esmentats, la força d’altres agents que havien fet costat a la causa franquista als seus inicis, difícilment van tenir rellevància en l’estructuració del control i la repressió a la ciutat. Tanmateix, cal fer esment que els tradicionalistes o carlins van mantenir diversos contenciosos amb els falangistes amb pugnes internes dins del Movimiento pel control del poder a la ciutat. Aquest va ser un fet extensiu a àmbits més generals i cal mencionar diverses persones que es van moure en l’òrbita tradicionalista i que van desenvolupar un paper important no només a Granollers sinó també al país i en altres llocs del territori de l’Estat espanyol com va ser el cas de Claudi Colomer Marqués.

Comissions gestores i ajuntaments
És evident que tot l'aparell de poder franquista es va aplegar sota la primera empara de les comissions gestores que es van crear als ajuntaments a l’entrada de les tropes de Franco i, posteriorment i al llarg de tota la dictadura, ho va fer a través de les diverses corporacions controlades pel Govern Civil en un sistema, com el franquista, jeràrquic, inqüestionable i absolutament fidel al règim. En el cas de Granollers les pugnes internes pel control de la Corporació Municipal van ser molt dures durant la dècada dels quaranta. Amb l’inici del nomenament de l’alcalde Carles Font Llopart, el 1953, i fins a la transició –i llevat d’un breu espai de temps–, els membres més actius i destacats des del punt de vista també doctrinari falangista van ser els que van imposar les seves directrius via Ajuntament als ciutadans granollerins, que van continuar sotmesos amb diverses formes de control i de repressió, a les línies fonamentals d’un franquisme que es resistia a donar pas a la democràcia. Un etapa que finalment es va assolir al cap d’uns anys de la mort de Franco i de la retirada del poder –que no volia dir renúncia– de diversos elements franquistes. Finalment, amb la nova situació creada pels anhels de llibertat de la gent i de les estratègies de les forces sindicals i polítiques democràtiques, es va desestructurar organitzativament el Movimiento i el poder falangista que s'havia imposat durant prop de quaranta anys.
Any 1939: un nou règim, un nou sistema polític

Desfilada de la Guàrdia Civil al carrer de Josep Anselm Clavé de Granollers, als inicis del franquisme. En primer pla, l’insigne músic granollerí Josep M. Ruera, obligat a dirigir la banda de la Falange. Foto: Josep Bosch, Arxiu Municipal de Granollers – Arxiu d’Imatges (AMGr)

Pas de Franco per la carretera de Granollers, al dret de can Ramoneda, el 29 de maig de 1947. Foto: Joan Font, Arxiu Municipal de Granollers – Arxiu d’Imatges (AMGr)

Les revistes adoctrinadores: Estilo i Vallés

A banda de tots els aspectes assenyalats, a Granollers van tenir una gran importància doctrinària les revistes Estilo i Vallés. La primera va aparèixer el 1940 i la segona, que de fet en va ser continuadora, ho va fer el 1942. Van representar, especialment en els primers anys del franquisme, les essències més pures “joseantonianas”, a través dels idearis que defensaven i del llenguatge dur, incisiu que van emprar. En el transcurs de temps, i per tant al llarg de la dictadura, Vallés, controlat per un grup de persones absolutament fidels al franquisme, no va baixar mai la guàrdia. Van ser el que per boca d’algun dels seus mentors argumentava la "gota malaia" contra tot allò que s’oposava als criteris franquistes fonamentals, com el concepte de la "unidad de la patria", alguns temes religiosos i el menysteniment a la llengua catalana.

Propaganda de la revista Vallés a l’antic edufici de la Unió Liberal, ocupat per la Falange. Foto: Arxiu Municipal de Granollers – Arxiu d’Imatges (AMGr)

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara