Mollet: del primer alcalde franquista a l'execució del batlle republicà Fortuny
L'empresari Simeó Rabasa va ser l'encarregat d'imposar a la vila el nou Règim feixista, mentre que Josep Fortuny va ser el cap de turc de la repressió als republicans
M. Àngels Suárez i González
(text)
El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a Mollet, uns dies després que hagués començat la fugida massiva de republicans, mentre famílies senceres procedents de Barcelona desfilaven per la carretera de Ribes, camí de l’exili. Un centenar de molletans es van unir a aquesta caravana de vençuts.
L’aviació feixista italiana els dificultava l’evasió: el 25 de gener cinc avions Savoia van bombardejar Mollet –amb l'ordre d'atacar les vies de comunicació– i van causar vuit víctimes mortals i diverses destrosses materials. L’entrada de les tropes feixistes va estar precedida per la retirada de l’exèrcit republicà, que el dia 26 va passar per Mollet. Sembla ser que la nit del 25 al 26 el mateix Estat Major Republicà havia fet nit a la masia de can Cruz, i d’altres comandaments a la de can Jornet de Gallecs.
Les tropes italianes, el Corpo di Truppe Volontarie, van arribar per la carretera de Santa Perpètua en una desfilada militar. Tímidament, la gent va anar sortint al carrer i es van començar a sentir els primers aplaudiments que celebraven la fi de la guerra. Sense resistència van establir el comandament militar, en un principi a la torre Morató. Al mateix temps es van situar dos grups de bateries d’artilleria: una al barri de Santa Rosa, més enllà de la via del tren de Puigcerdà en direcció a Santa Perpètua i un altre grup d’artilleria al pla de can Fàbregas, al costat de l’estació de tren de Portbou.
Les tropes invasores van trobar de seguida persones disposades a col·laborar. Un petit empresari dedicat a la fabricació de bicicletes, Simeó Rabasa Singla, es va posar a disposició dels militars. “Junto con Pedro Pujadas, fuimos a ofrecernos al oficial que mandaba las tropas que llegaron a Mollet”, va deixar escrit el 1983 en una carta a Pere Fortuny Velázquez, fill de l'alcalde republicà Josep Fortuny, que va ser afusellat.
Rabasa es va presentar al capità, que li va demanar que els ajudés a trobar el camí per arribar fins al mar, a Vilassar. Ell hi va col·laborar i el mateix capità li va encarregar que escollís setze homes de la seva confiança i que es presentessin tots l’endemà. Amb l’ajut de dos amics, Andreu Casi i Josep Mora, Simeó Rabasa va elaborar una llista amb els homes que es trobaven a Mollet i que no eren d’esquerres. Cal recordar que importants industrials i prohoms de la vila havien fugit a Sant Sebastià durant la guerra.
El primer consistori franquista
L’endemà de l’ocupació, el 28 de gener, el comandant militar Hilario Martínez Bustos va constituir el nou Ajuntament amb Rabasa com a alcalde i les persones que ell havia triat com a regidors. Eren Miquel Busquets, Andreu Estrada, Josep Gaspar, Enric Guiu, Armengol Joval, Joaquim Mañosa, Josep Mora, Jaume Paradell, Ramon Pou, Timoteu Perera, Isidre Segura, Vicent Solà, Agustí Torrents i Joan Ventura. El nou consistori es va constituir amb homes afins a la Lliga i gairebé tots del món del comerç, petits botiguers de Mollet.
L’alcalde Simeó Rabasa i Singla (Prats de Rei, l'Anoia, 1901–Mollet del Vallès, 1988) havia començat en el món dels negocis el 1922, amb un taller de bicicletes al carrer Berenguer III. L’any 1931 va fundar l’empresa Bicicletes Rabasa a Martorelles. Durant la Guerra Civil, la fàbrica havia estat confiscada pel govern de la República, que la va fer servir per reparar motors d’avions de l’exèrcit. Acabada la guerra, Rabasa va recuperar la fàbrica amb tot el material i les màquines que hi van deixar.
El primer acte públic que va celebrar el nou consistori franquista va ser una missa de campanya a la plaça Major, oficiada per l’antic capellà de Mollet, Josep Casanovas i Casanovas. Durant uns dies el pas de les tropes va esdevenir quelcom quotidià: el 29 de gener es diu que van passar més de cent mil soldats per Mollet. Les tropes franquistes que es van instal·lar a Mollet van ocupar diferents locals com ara la fàbrica de les Moles o la Cerveseria. La presència de les tropes italianes i marroquines va durar fins a l’abril de 1939.
Més de vuitanta judicis
Des de l’Ajuntament es van facilitar les denúncies d’uns veïns contra d’altres. Les detencions es van multiplicar. Les duia a terme la Guardia Civil, arran d’una denúncia particular o del cap de la FET (39% dels casos), per una ordre del jutge militar de Granollers (el 16% dels casos) o per pròpia iniciativa de la Guardia Civil (el 18% dels casos).
Van ser detingudes i jutjades per rebel·lió militar més de vuitanta persones, sobre les quals es van dictar vuit sentències de mort, de les quals se'n van complir quatre. Els executats van ser Joaquim Aguirre Marata, que treballava de carter a Mollet; Josep Fortuny Torrents, de professió pastisser, que havia exercit d’alcalde a Mollet durant la guerra; Miquel Ventura Coll, pagès de Mollet i Josep Maynou Camps, de professió blanquer. Tots ells eren veïns coneguts al poble.
Els procediments es van enllestir molt de pressa, entre un i quatre mesos. Als informes queda palesa l’arbitrarietat dels afusellaments.
Els projectes del consistori franquista: l’església i el torrent Caganell
Al marge de la depuració i la repressió, malgrat els moments de penúria, els principals objectius del nou alcalde, Simeó Rabasa, van ser la construcció de la nova església parroquial i la canalització del torrent Caganell. Tots dos amb les aportacions voluntàries o forçoses dels ciutadans de Mollet.
Al mes de maig es va presentar al consistori la proposta per emprendre aquestes obres, recollida al fulletó "Mi esfuerzo por la Patria". El mateix cap de la Falange, Isidro Segura, va considerar que era massa esforç el que es demanava a la població i manifestava que "hay en Mollet un malestar por las obras que se están efectuando y la falta de posibilidades económicas y que no se puede exigir el plazo de 2 años”, tal com consta a l'acta municipal del 29 de febrer de 1940. L'alcalde contesta que “no se ha de confundir las palabras de no poder o no querer”.
La figura de Simeó Rabasa va ser al punt de mira de la mateixa dreta fins al punt que se li va obrir un expedient de responsabilitats polítiques i el 1941 va haver d'abandonar l'alcaldia, pressionat per la Falange local, i va passar a ser regidor fins al 1942. En una carta personal a Pere Fortuny el 1983, ho explicava amb paraules seves: “Perseguido por los de derechas que habían estado en San Sebastian, y atacado por las derechas que habían permanecido en Mollet, tuve que defenderme como pude”.
El dia 2 de juliol de 1940 es van col·locar les primeres pedres de l'església parroquial i del cobriment del torrent. Al mateix temps que s’estaven posant els fonaments del nou ordre, s'anava destruint la possibilitat d’una reconciliació. Aquell mateix mes de juliol van ser executats al camp de la Bota els primers molletans: Joaquim Aguirre i l’exalcalde Josep Fortuny. La notícia va arribar al poble, on molts molletans no es podien creure que la repressió fos realment tan ferotge.
Mentre l’exalcalde Fortuny era afusellat a corre-cuita i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc, sense cap fet que ho justifiqués, l’Ajuntament de Mollet enllestia els preparatius per a l’homenatge a l’aviador alemany Karl August Boetticher “caído en defensa de la patria Nacional” a la vora del riu Besòs, tal com recollia una acta municipal del 29 de febrer de 1940. No seria l’únic monument a l’aviació alemanya. Mesos més tard s’inaugurava un segon monument “al heroico aviador de la Legión Cóndor, Walter Eckert.”
Els homenatges dels vencedors eren una exhibició del nou ordre en el qual no tenien cabuda els vençuts. La repressió va ser molt dura i per molts molletans el seu record està indissolublement lligat amb la mort de l’alcalde Fortuny com a representació de les víctimes republicanes, i també amb el primer ajuntament franquista, el de l’alcalde Rabasa, com l’encarregat d’imposar el nou règim.
Carpeta 75 anys del final de la Guerra
