La cultura genera llocs de treball i activitat econòmica, i influeix en el PIB. Però aquests fets, importants sens dubte, són poca cosa si els comparem amb els beneficis intangibles que proporciona. Anar al cinema, escoltar Mozart, llegir Tolstoi o visitar el Museu Dalí no són formes de consum, sinó formes de vida. I quan els governs retallen els ajuts econòmics al cine, al teatre, a la música, a l’educació … estan retallant les formes de vida que existeixen actualment. Potser per això, el cantautor cerdanyolenc Ramon Sauló és contundent quan afirma que la pujada brutal de l’IVA aplicable a les activitats culturals és “un assassinat a la cultura”, perquè aquesta “alimenta les persones”.
Sauló, que el 12 de febrer passat va complir seixanta anys, arrossega una llarga trajectòria com a cantant, si entenem com a tal el fet de compondre i cantar, més enllà dels discos que pugui gravar. Perquè en aquest sentit, la seva producció ha estat més aviat escassa. Té un primer single de vinil, publicat el 1976 per a la companyia CBS, que conté Bona nit –Bona nit, que el meu poble s'ha adormit, un tema especialment emblemàtic, inspirat en Cerdanyola– i En un racó del meu cos. També té dos CD’s que ha enregistrat en plena maduresa, ja casat amb l’Elena i pare de l’Helena (29 anys) i la Maria (15): Som així (2008), que inclou sis cançons compostes en més de tres dècades –“vaig deixar moltes portes obertes”, diu, en referència a aquestes peces– i cinc temes nous; i Descobrint camins (2011), integrat per un grapat de cançons recents, que inclou una versió actualitzada d'aquell Bona nit que canta al seu poble.

Activista cultural i ciutadà
De fet, Ramon Sauló és un cerdanyolenc de soca-rel que assegura haver-se sentit vallesà tota la vida. Aquest cerdanyolisme seu l’ha mogut a col·laborar amb músics de la localitat, com l’arpista Josep Maria Ribelles i, segons confessa, es "bellugaria amb més músics d’aquí, però la meva dedicació musical no és al cent per cent i l’he de compartir amb la meva ‘devoció per nassos’, que és la feina”. Però, més enllà de col·laboracions puntuals –ell mateix reconeix que no sap dir que no i, per això, no hi ha pràcticament cap acte d’entitats, culturals o d’altres tipus, de Cerdanyola que no incloguin un recital del cantautor–, Sauló s’ha anat erigint en un veritable activista cultural i ciutadà de la seva vila. Ho demostra, entre altres, el paper crucial que va tenir en la recuperació de les Festes de Sant Martí (la Festa Major de Tardor de Cerdanyola), en el llunyà 1978. I és que per a Ramon Sauló cantar continua sent, sobretot, una forma de vida.
Entre aquell jove que somiava poder-se “dedicar a la cançó i viure’n” –“viure’n com a sistema de vida; viure com a músic; ser cantautor, vaja”, aclareix–, quan, segons han escrit alguns crítics i admet ell mateix, “serratejava”, i l’home que més de trenta anys després ha tornat a gravar hi ha sensibles diferències. Òbviament, perquè, com assenyala el mateix artista, “el filtre que va fent la maduresa”, les vivències i experiències, fan que la vida no es vegi “amb el lliri a la mà, quan tot és bonic” i “només veus la part enamoradissa i clara de les coses”. Aquella joventut, que es traduïa en “lletres puerils”, ha donat pas a una capacitat de reflexionar sobre els “moltíssims matisos” que hi ha entre el blanc i el negre. “Els plantejaments” actuals, subratlla, “són diferents”.
El que no ha variat en les cançons de Sauló és el caire intimista i introspectiu, que es pot descobrir al seu web (www.ramonsaulo.cat). I és que el seu propòsit principal és “tocar la fibra de la gent”, explicant coses sobre les que li agrada que “la gent reflexioni i pensi”: experiències viscudes personalment o pel seu entorn més proper. No hi ha hagut, doncs, en aquest sentit, una ruptura entre el jove que els diumenges participava en matinals de cançó catalana, voltant pels pobles del Vallès –els anys 80 “allò es va acabar i se’ns va acabar el mitjà de promoció que teníem”, assegura– i l’autor reposat que acaba d’entrar en la seixantena.

Musicar poetes
Una continuïtat que resulta més remarcable, potser, si tenim en compte que, pel mig, Sauló ha participat en esdeveniments on no tothom hi és convidat: el mític festival les Sis Hores de Canet –que ara tornarà, tres dècades després–, el Festival de Cançó de Perpinyà, diverses edicions del Barnasants, actuacions a la Cova del Drac o a programes televisius, quan la seu del Circuit Català de TVE encara era a Miramar. Sauló comenta que “l’última part de la meva vida musical” l’està dedicant a “musicar poetes”. La idea l’hi va “provocar” l’accés a l’obra del poeta sabadellenc, afincat a Bellaterra, Francesc Garriga, després que el cantant actués en la presentació del poemari Ragtime a Cerdanyola. Seduït pels versos del veterà autor vallesà, ja ha musicat uns quants poemes de Ragtime –“amb tota la dignitat possible”, diu–, que el poeta ha escoltat “gratament sorprès”. Ara, a més de Garriga, ha musicat dos poemes d’Elisa Riera –guanyadora, el 1994, del premi literari Divendres Culturals, que es concedeix a Cerdanyola–, de Ponç Pons i de Maria Mercè Marçal. “Estic amb això”, explica cofoi." Això", són “deu o dotze” poemes musicats, que podrien convertir-se en un nou treball discogràfic.