Can Sales, el renaixement d’una masia de Terrassa

El mas, originari del segle XIII, torna als orígens, en un projecte de la família Aliart Vicente que combina la seva restauració i un projecte d’agricultura regenerativa, producció ecològica i educació ambiental.

Isabel Gestí i Urpí (text i fotografies)

La falda de la Mola on ara es troba Matadepera era, abans del segle XVIII, un mosaic de masos i masies escampades, especialitzades en el cultiu de la vinya i l'olivera, i en les feines i oficis del bosc. No existia el nucli urbà de Matadepera tal com és ara, sinó que consistia en un entramat de cases connectades entre elles, en una societat ben diferent de l'actual, que girava al voltant de la terra i dels seus cicles.
Amb el pas a l'era industrial, a partir dels anys cinquanta del segle passat molts masos van perdre el seu ús original: alguns van quedar abandonats perquè els seus estadants es van traslladar a viure i treballar a les ciutats o als pobles industrialitzats, mentre que d'altres van desaparèixer entre noves urbanitzacions residencials.
Can Sales, una masia terrassenca molt propera a Matadepera, originària del segle XIII, va vendre al Club Esportiu de l'Atlètic les terres que antigament havien estat destinades al conreu de la vinya. És per això que, des de la inauguració l’any 1969 de la nova seu poliesportiva, l’Atlètic Terrassa Hockey Club es coneix popularment també com a Can Sales.
El mas tal com havia sigut en altres temps va quedar adormit, destinat a un ús residencial i com a testimoni del que havien estat un dia les terres vallesanes.

Projecte familiar
El Nadal del 2021, la família Aliart Vicente va adquirir el mas de Can Sales i des de llavors treballa per tornar-lo a la seva vida antiga, recuperant-ne l’ús original: l'agrícola i ramader, però des d'una nova perspectiva: utilitzant tècniques modernes, sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Una tasca ambiciosa que és el projecte de tota una família sencera, on pares i fills hi tenen el seu paper.
La mare, Sílvia Vicente, és arquitecta i, el pare, Xavier Aliart, enginyer tècnic agrícola; són la combinació perfecta per recuperar un mas de prop de set segles. Tots dos, i amb l'ajuda dels seus fills, han engegat el Projecte Geosmina, una proposta per recuperar i restaurar l'arquitectura original de la masia, on s’hi desenvoluparà un projecte d'agricultura regenerativa, producció ecològica i formació ambiental per a escoles i empreses.
Joan Aliart, el fill més gran, és l’arquitecte redactor del projecte. L’Ariadna Aliart, una de les tres filles és ceramista i de forma artesanal esta fabricant les rajoles necessàries per restaurar la masia.

Una canvi de vida
Ja feia temps que la família Aliart Vicente, originària de Matadepera, buscava un canvi en el seu estil de vida. “Teníem la il·lusió de traslladar-nos a una zona on poguéssim tenir relació amb la natura, treballar la terra i viure al camp”, explica la Sílvia. Feia molts anys que miraven finques, però no es pensaven que “el somni” es fes realitat. “Volíem des de feia temps tornar a la vida rural, però no tornar a viure com els nostres besavis, sinó aprofitar la tecnologia i coneixements d’avui dia i aplicar-los tant a la terra com en la construcció”, detalla el Xavier. Buscaven una sortida de futur que fos més sostenible i respectuosa amb l'entorn.

Reinterpretar la natura
El procés de restauració arquitectònica que estan duent a terme es proposa tornar a la natura de forma diferent, reinterpretant-la. “La paraula reinterpretar la utilitzo molt a l'hora de construir, sobretot perquè nosaltres treballem en el sector de la bioconstrucció, aprenem dels sistemes constructius tradicionals, no per replicar-los exactament, sinó per reinterpretar-los”, indica Sílvia Vicente. “Sabem com s'utilitzaven antigament els materials com ara el fang, la fusta, la calç, la palla... i volem fer-los servir de forma actual, aplicada a la nostra època. Volem sortir dels productes derivats del petroli, que són molt perjudicials i que s'han abocat en grans quantitats a la terra, l'atmosfera i l'aigua. Estar envoltats de materials naturals ens fa sentir més a gust i afavoreix la nostra salut i benestar”, continua.
És un procés constructiu que, “tot i no ser lent, sí que és pausat”, admet la Sílvia. “Analitzo els materials que formen part del conjunt. Intento imaginar una nova realitat on es respectin els volums i els materials existents, una evolució on les actuacions de restauració dialoguin amb les tècniques tradicionals. Somnio en una realitat on els espais tornin a tenir una funció i acullin activitats que els millorin, penso amb usos agrícoles i activitats creatives. Haig de ser pacient per veure com la restauració avança de forma complementària al projecte global”, indica.

El projecte Geosmina
El projecte Geosmina consisteix a recuperar l'activitat agrícola, ramadera i forestal de la zona dels plans de Can Sales, aplicant-hi les pràctiques i metodologies de l'agricultura regenerativa, convençuts que són les més respectuoses amb el medi ambient. “L'agricultura regenerativa té una base científica molt sòlida i s'allunya de l'agricultura industrial, que ha fet que hi hagi una reducció de la fertilitat de la terra, i utilitza productes químics que ens acabem menjant”, argumenta Xavier Aliart. “Aquestes tècniques ecològiques juguen a favor de la natura i potencien aquells aspectes en els conreus que fan que s'ajudin els uns amb els altres, fugint dels monocultius i buscant que hi hagi molta biodiversitat a tota la finca”, continua Aliart, ben posat en el seu paper d’enginyer agrícola. “Afavorim la presència d'insectes per trobar un equilibri entre aquells que es menjarien el nostre cultiu i els seus depredadors. Al mateix temps busquem restablir la fertilitat del sol, aportant matèria orgànica i llaurant molt poc la terra, per conservar la presència de microorganismes que són imprescindibles pel creixement de les plantes”

Contra la crisi climàtica
En l’actual situació de crisi climàtica, l’agricultura regenerativa és una bona alternativa perquè el terreny funciona com a reservori d’aigua. “Amb el règim de pluges mediterrani, els cultius tradicionals només agafen part de l’aigua dels grans aiguats, la majoria llisca i es perd. El terreny recuperat de l’agricultura regenerativa, en canvi, té capacitat per absorbir tota l’aigua i funciona com a un gran dipòsit”, argumenta Xavier Aliart.
A Can Sales disposen d’ovelles i gallines que tenen una funció, més enllà de la producció d’aliments. “L'agricultura regenerativa torna a ajuntar l'activitat agrícola, ramadera i silvícola que s'havia separat, cosa que dona unes sinergies molt positives. Que el ramat i les gallines pasturin sobre dels camps ens dona molta fertilitat, aportant matèria orgànica i microorganismes vius a la terra”, indica el Xavier.
Els insectes també formen part del projecte i cal atreure’ls. “Volem que vinguin insectes, ja que si hi ha molts pol·linitzadors aconseguim que pol·linitzin els cultius de l'hort i els arbres fruiters i això es tradueix en més producció agrícola”, explica aquest enginyer agrícola, que defensa que cal potenciar el petit i mitjà agricultor. “Un pagès tradicionalment podia alimentar aproximadament cinc famílies, és per això que és important que hi hagi molts ramaders i pagesos. Les tècniques d'agricultura regenerativa tenen tanta o més productivitat que l'agricultura industrial”, sosté.
A la família Aliart Vicente els agradaria que Can Sales s'acabés transformant en un exemple de producció d'aliments que inspiri altres productors a utilitzar tècniques més respectuoses amb el medi ambient i amb la salut de les persones. “Que sigui un espai on la natura, les persones, la tradició i el futur s'entrelliguen de forma creativa i divertida”, conclou la mestressa de la casa.